El llubiner Biel Vicens, biòleg, professor i naturalista ha publicat un nou llibre amb el títol «Boscs a l’interior de Mallorca, natura i cultura». És el primer llibre dedicat als espais naturals del Pla de Mallorca, la interrelació cultural i els aprofitaments tradicionals. Ha estat publicat per Edicions Documenta Balear (Menjavents) i arriba a les llibreries aquest mes de setembre.
Segons conta l’autor, aquesta obra «és una mirada detinguda al patrimoni natural i etnobotànic del Pla de Mallorca. Un estudi dels entorns naturals (bàsicament boscs, garrigues i matollars) que han conviscut i encara coexisteixen amb el món rural i agrari del centre de la nostra illa».
– Quina és la motivació d’aquesta publicació?
– Encara que boscs i garrigues han estat sempre presents al Pla de Mallorca, mai no han tengut el protagonisme que mereixen. Avui ocupen prop del 22% de la comarca, però sovint han restat en un segon pla, eclipsats pel fort caràcter agrari que té i hauria de seguir tenint el Pla. Avui, en ple segle XXI, amb una nova consciència sobre sostenibilitat i gestió agroforestal, ja no podem permetre’ns ignorar-ne el valor.
– Què hi trobarem en aquest llibre?
– Aquest llibre convida a redescobrir el paper històric i actual dels sistemes forestals dins el paisatge rural. Cerca posar en valor el patrimoni natural, cultural i lingüístic que suposa la biodiversitat vegetal del territori i tot el conjunt d’aprofitaments tradicionals. De manera més concreta, aquesta publicació recull un total de 14 mapes actualitzats de les formacions forestals en els diferents municipis del Pla de Mallorca, diverses taules de dades actuals com ara la distribució, tipologia de boscs, extensió de finques forestals, etc, la descripció detallada de més de 60 espècies vegetals característiques de boscs i garrigues, aproximadament 100 fotografies per al reconeixement de les principals espècies i nombrosa informació sobre noms populars, aprofitaments, tradicions i saber popular relacionat amb les principals espècies.
– Quina importància han tengut o encara tenen els boscs i garrigues a la nostra comarca?
– Actualment, sabem que les masses de vegetació natural com ara boscs, garrigues o matollars són alhora el suport i els proveïdors d’una gran varietat de serveis ecosistèmics, essencials per la sostenibilitat del territori i l’activitat agrària. Els exemples són nombrosos, no ja per a la mitigació dels efectes del canvi climàtic, sinó també per la correcta infiltració i reserva de l’aigua, la moderació dels processos d’erosió i pèrdua de sòl, la millora de la fertilitat del sòl, el refugi d’espècies controladores de plagues, el foment de la pol·linització natural, l’aportació de biomassa, etc. No podem deixar de banda, tampoc, els beneficis per a la població rural (qualitat ambiental, paisatge, salut pública, etc.).
Siguin amplis sistemes agroforestals o simplement petits territoris on boscs i garrigues formen un mosaic en una matriu de camps de conreu, en qualsevol cas, els beneficis territorials i socials són actualment inqüestionables.
– Aprofitaments, usos tradicionals… molts ja s’han perdut?
– Les persones han fet servir les plantes des de temps immemorial i són nombrosos els usos i aprofitaments que se n’han fet. A més dels usos medicinals, que són els que han estat més estudiats, destaquen els aprofitaments relacionats amb l’alimentació (per exemple mores, espàrrecs, arboces, aranyons, etc.), com a plantes mel·líferes (aladern, romaní, etc.) i per a l’alimentació del bestiar (càrritx, llentiscle, etc.). No oblidem, però, que en temps d’escassetat s’han consumit altres plantes (bulb de porrasses, brots de batzer, etc.). D’altra banda, tenim una gran diversitat d’usos artesanals o industrials com ara la fusteria, obtenció de tints, tanins de les escorces, cistelleria, confecció d’estris molt diversos, etc. (és el cas del garballó, l’aladern, el llampúdol, el bruc, l’ullastre, etc.). Importantíssim ha estat l’ús com a combustible: llenya, carbó o material per activar el foc (estepes, gatova, etc.). Altres usos són més mals de classificar com ara per fer tancats (espinaler, batzer…), graneres (socarrell, botja, bruc…), canyissos (caramuixa), l’ús com a biocides o repel·lents (ceba marina, matapoll, ruda, etc.), per encoixinar (aritja, càrritx), per fregar (estepes) i molts altres aprofitaments per a activitats quotidianes. Finalment destacar els usos per a la producció d’olis, perfums i cosmètics (romaní, herba de sant Pons, gal·landa), i els usos ornamentals, rituals o cerimonials (sempreviva, murta, llorer, etc.).
Molts d’aquests usos i aprofitaments varen desaparèixer progressivament a mitjan segle passat amb l’expansió dels carburants derivats del petroli, per una banda, i amb la fabricació de composts químics que substituïen tints, tanins, remeis naturals, teixits, etc.
– Les persones cada cop coneixen menys plantes i els seus noms…
– El nom de les plantes, els fitònims en general, suposa una riquesa lingüística que no hauríem de perdre. Respon a la necessitat de diferenciar les plantes que d’alguna manera servien per alguna cosa o eren molt abundants. En general, el nom popular ens diu coses de la planta, té un significat. És molt comuna la referència al seu aspecte o color com per exemple aladern de fulla estreta, estepa negra o blanca, espinaler, etc., als usos i aprofitaments com ara eixorba-rates, estepa borrera, xuclamel, matapoll, etc., als trets negatius com ara mala olor, toxicitat… (garrover del dimoni, rapa pudenta…), al l’hàbitat on es troba (espareguera d’ombra, ceba marina, polígala de roca, etc.) i també als referents religiosos (cirerer de Betlem, herba de Sant Ponç, frare llec, coixinets de monja, etc.). No deixen de ser curioses les al·lusions a animals lligats a l’àmbit domèstic o agrari com per exemple gatosa, cornicabra, orella d’ase, rapa de porc, espareguera rucà, etc. i els que responen a una falsa assignació de gènere (farigola mascle, romaní mascle, bruc femella, ruda femella…
– En vista dels grans incendis forestals, n’hi ha que poden pensar que boscs i garrigues poden no ser són tan positius…
– Aquesta seria una visió absolutament errònia. La ciència fa dècades que remarca la multifuncionalitat que tenen boscs i espais naturals en el manteniment de la sostenibilitat territorial i econòmica. Allò que passa és que actualment els boscs estan absolutament abandonats, atès que els usos i aprofitaments tradicionals gairebé han desaparegut. Això incrementa la densitat vegetal i la matèria combustible, juntament amb el progressiu abandonament de terrenys agrícoles.
Però, no just és això, la condició d’abandonament de boscs i garrigues a la nostra comarca lamentablement coexisteix ara amb nous usos i funcions del sòl rústic, bàsicament residencials, turístics i recreatius, noves disfuncionalitats del món rural que incrementen substancialment el perill d’incendis i les conseqüències que se’n poden derivar.
La solució, ben al contrari a reduir els espais de vegetació natural, està en la prevenció i la gestió forestal, i de manera molt important, en corregir el model territorial de caràcter urbà que s’està implantant a un territori que ha estat essencialment agrari i amb aquest caràcter hauria de continuar.
– Aquest llibre també analitza algunes causes i solucions a la transformació territorial?
En un darrer capítol que es diu «El futur de tot plegat» es fa una anàlisi i reflexió sobre la transformació territorial que s’està produint. El Pla de Mallorca és un espai territorial que ha pogut o ha sabut conservar uns valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden ignorar o desatendre. Les administracions responsables de vetllar per les qualitats i potencialitats d’aquests valors els han de prendre prioritàriament en consideració, però això en darrer terme, no ens enganyem, depèn del nivell d’exigència i compromís que hi aportem tots nosaltres…