La ciutat romana (municipi en diuen, amb prudència, els arqueòlegs) del jaciment de Son Forners ja és una realitat ben visible. No hi ha cap dubte, les estructures rectangulars, quadrades i grans que s’hi veuen després de fer neta, d’arbres i arbusts, la tanca de les pedres ho deixa ben clar. Son Forners va molt més enllà de l’època talaiòtica.
Els dos darrers mesos l’equip del Museu Arqueològic de Son Fornés ha treballat de valent per eixamplar, fer gran, el jaciment. En un primer moment la campanya estava destinada a les tasques de desbrossament i neteja del garrigó de Son Forners, però també ha servit per iniciar les primeres tasques d’excavació i deixar a la vista carrers, nous edificis, trams de murada i qui sap si també una plaça.
Darrere hi ha la il·lusió, l’esperança entre montuïrers i arqueòlegs de poder veure com una d’aquelles ciutats que anomenà Plini el Vell, Tucis o Guium ha quedat ben a la vista aquests dies. Qui sap el que amaga el jaciment. És per això que Cristina Rihuete, directora de les excavacions demana i reivindica que “ara hauríem de trobar el finançament per poder tenir un equip d’arqueòlegs que, a poc a poc, sense pressa, però sense pausa pugui treballar en el jaciment”.
En les primeres tasques d’aquest any hem pogut veure a les xarxes socials l’aparició de llumetes, entre altres objectes. Però allò que en destaquen els arqueòlegs són “la presència d’aquests edificis dins la zona de murada són totalment diferents d’aquelles habitacions petites que trobam al voltant dels talaiots”.
Pels que coneixen el jaciment, dir que s’ha netejat la part inferior de la gran era que hi ha a Son Forners. S’hi veu com les construccions posteriors han utilitzat alguns trams de murada per fer-hi la paret de la tanca o fins i tot com s’empraren les parets de dos edificis per a construir una petita construcció que podria ser una aprés (corral llarguer i estret, on es munyen les ovelles).
Els treballs d’aquest any han estat finançats pel Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Montuïri i la Universitat Autònoma de Barcelona.
FERRALLA DEL TALAIOT 3
Així mateix, aquests darrers mesos l’equip de restauradors format per Margalida Munar i Bernat Burgaya han treballat en la restauració dels artefactes metàl·lics procedents de la casa d’època romana imperial, aferrada al talaiot 3 i excavada fa uns anys.
Rihuete explica que “aquests són el conjunt d’artefactes de ferro trobats a l’habitació d’època imperial, la més recent de Son Forners. Tot i que van comparèixer molt malmeses, el treball de conservació, iniciat ara fa tres anys, ha pogut restituir la fesomia completa d’eines agropecuàries (falç, podall, aixada, xapeta, enrellador, batalls de picarols), també de fusteria o ebenisteria (enformador, martellet) i altres, com ara claus i anelles, un mos de cavall o una piqueta de tenda de campanya”.
Aquestes peces localitzades en un pou d’aquesta casa ha duit els arqueòlegs a parlar d’una mena d’indústria, ja que també, en el mateix recinte hi havia un gran forn.
PARC ARQUEOLÒGIC, UN SOMNI CAMÍ DE LA REALITAT
Mentre Rihuete, ens explicava les darreres tasques el jaciment de Son Forners, obert de cap a cap d’any, rebia la visita d’un nombrós grup de ciclistes i, a la vegada, mitja dotzena de veïns de Ciutat que feien la visita al jaciment. A això, la responsable del jaciment exclama: “com no hem de fer un parc arqueològic! Està ben demostrat que un jaciment pot estar obert tot l’any i que la gent s’ho faci seu!”.
I és que la intenció dels responsables del Museu Arqueològic de Son Fornés no és altra que poder tenir un gran parc arqueològic a la possessió. Això serà una vegada s’hagin pogut acabar les obres de reconversió de les velles cases de la finca amb el nou museu.
Recordem que les obres d’aquest nou espai havien d’estar finalitzades el 2025 i, ara ja fa un any que estan aturades per manca de finançament.
Notícies relacionades: