Aquesta setmana tornam amb una nova entrevista de Rafel Perelló. Aquest manacorí fa anys que tresca tota l’illa amb una feina de formigueta entrevistant tota quanta persona major es troba. Algunes d’aquestes entrevistes fa anys que estan fetes, i pot ser que en alguna de les que publiquem la persona entrevistada ja hagi traspassat com és el cas d’Antoni Amengual Canyellas “Bosso” (Santa Eugènia, 1923).
Aquestes xerrades són d’un valor excepcional per conèixer el Pla de Mallorca d’un temps, d’una gent i una manera de fer i de viure que un dia va existir i que mai ja no tornarà.
- En alguns casos s’ha mantingut la paraula utilitzada per l’entrevistada tot i no ser normativa.
– A vegades, grups d’al·lots de distints barris s’enfrontaven a pedrades…
Llavors eren uns arriots! (1) A Sencelles, els al·lots apedregaren el professor. Quan el professor va ser devora quatre tenasses de talpiot (certa planta), els al·lots partiren a donar-li pedres i el professor va haver de prendre un comellar, i aquells arpellots, bones rialles! El dia que va venir davant, quan els al·lots varen ser a costura, el professor va donar un aceró de galtades a cada al·lot, els hi va omplir la cara de dits i quedaren ben escalivats… Me recorda que uns homes d’aquí donaren una pallissa de ca a un extern.
– Què va passar?
Devers les dotze del vespre va venir una cantadora forastera amb un qui tocava la guitarra. En el cafè n’hi havia un que li agradava arrufar el clatell (2) i es va malpensar si venien a robar. Ho va anar a dir a un amic: “he vist un home que no m’agrada gens”. Amb dos virondos (amb dues fues) ja varen ésser a una vinya i varen dur dos politxons. Agafen aquell home i ja varen partir a fer renou. Li diuen “vós no hi teniu cap feina en aquest poble” i li comencen a donar politxonades i li aferren un aceró de bufetades, i aquell, uns bons ais i unes bones cebes!. Les se va lligar i soletes! Se va haver d’allargar (3). N’hi va haver de brou! Li donaren un ranxo de bufetades. Llavors donaven ranxos d’això per aquest punt…
– Quina és la millor posició de la lluna per a tallar-se les ungles dels peus?
Quan la lluna és com un filet, en lluna prima, han d’anar a cercar el minvant. Jo hi tenc molta de fe en la lluna. Mon pare em deia “meam, Toni, mira la lluna si fa rotlo”. Si la lluna fa un rotlo com una era, en dos dies plou…
– Algunes persones saben o sabien llevar fics sense cap tipus de contacte físic…
Us contaré un pas. A cada punt me sortien fics, ja estava avorrit. Un dia que era a cercar dues quarteroles (certa mesura) d’aigua vaig topar l’amo en Tomeu Rigo que anava amb el carro llarg. L’escomet, dic “l’amo en Tomeu, m’han dit que sabeu llevar fics!”. Debaixa del carro, em diu “no et moguis”. Va partir de grapes, caminava talment un ca, enrevoltava i enrevoltava. El cap d’una estona s’aixeca i em diu “te’n pots anar”. Al cap d’un parell de dies els fics em varen descomparèixer. Ara, els metges tenen molts de “adelantos”. Bon suar fa en l’estiu! (4)…
– Heu estat en perill de mort, vós?
Una vegada vaig estar a punt de fer la cabota (5). Va venir un temporal gros. Jo estava arrebatat a un arbre. Just devora hi havia un garrover. Amb això, “pa-paaaam!”, un llamp va pegar una puta cembeiola (cebaiol) al garrover!, va fer volar el garrover, el va fer benes. Jo vaig quedar amb els cabells drets! Em va venir més just que la pell del nas! Va venir així d’aigua de dins el conradís. Vaig dir “em convé a caramull fugir de per aquí”. Amb dos llongos ja vaig ésser en el mobilette. La carretera duia rost (inclinació) i amb això un cotxe m’enverga xeremiada (esquitxada). Batualmón!, arrib a ca nostra tot xop, dic “si duc cap pèl eixut ha d’estar dins el ruó del cul”. (riu)…
– Quins eren els vostres divertiments?
Ballar, caçar. El caçar em duia venut. Me n’anava a la lluna (molt enfora). Us contaré una cosa que tota la vida m’ha quedat dins la testa. El dia de Tots Sants, dins una civada que tenia un forc (6), amb un tro vaig matar una perdiu i un conill. Amb un tro els hi vaig escapçar les cartes (7) a tots dos, tan cert com ara sec. Ma mare us ho diria ben clar i llampant…
– Caçàveu únicament amb escopeta?
No. Parava braons (8) per agafar llebres. Ara està privat. Posava civada i ordi, les llebres són llépoles. Un pic vaig agafar un moix roig, els bessons dels ulls li sortien. Les llebres les menjàvem amb burballes. La meva dona detallava (9) la llebre ben detalladeta. Era mel!…
– Abans heu dit que us agradava ballar.
Sí. Ara ballen molt diferent, ara ballen cançons d’en Roca (10) i les meves cames ja no són per ballar a aquest trot a la meva edat. Jo ja he agradat!…si venien soldats a un ball, els miraven amb mal ull perquè qualque pic graponejaren qualque dona. Ho vaig anar a contar a sis o set calots (11) militars…
– És ver que els corbs excaven les llorigueres per a treure conills petits?
No ha d’haver d’ésser vera! Els corbs són molt putes. El corb se’n ve i té un sentit tan fi que camina per damunt la lloriguera i sap on són els conillons, i ja no tenen escapatòrum. Fa un forat i treu els conillons. Quan veien un menet, un corb li pegava de davant i l’altre de darrere i ja ho tenien agrapat (12) N’hi havia un de Son Seguí que quan passaven corbs al vol els fotia tro amb l’escopeta. Em va dir “si n’hi passa cap damunt Son Seguí, passa fent flamada” (riu)…
– Les milanes atacaven el vostre aviram?
Sí. Una milana se’n ve i si importa fa la volta. Jo tenia una quica i pollets. Una milana els va prendre de broca (13) i a cada punt em prenia un pollet. En veure la milana, un pollet prenia per un vent i un altre pollet s’escamava (14) per un altre vent, i allò era un desveri.
– Diuen que les milanes tenen molt bona vista.
Molt bona vista tenen! I quan es fan amunt, saps que en veuen de quarterades d’allà dalt del cel!…
Glossari
- Ésser un arriot. ser un ase, tenir poc seny.
- Li agradava arrufar el clatell. Li agradava beure begudes alcohòliques.
- Allargar-se. Anar-se’n de pressa.
- Bon suar fa en l’estiu! Es diu quan tot és propici o es tenen les eines per a poder realitzar qualsevol acció de forma exitosa.
- Fer la cabota. Morir.
- Un forc: distància entre el cap del dit polze i del dit índex.
- Escapçar les cartes. Matar.
- Braó: Cert parany.
- Detallar. Trossejar.
- “Cançons d’en Roca”. Rock and Roll.
- Calot. persona molt important.
- Agrapar. Agafar amb les grapes o arpes.
- Prendre de broca. prendre algú per víctima.
- Escamar-se. Fugir.