Skip to content
CostitxEntrevistes

Xènia Ramis Munar: “La lentitud dels ajuntaments en donar llicències fa que encara hi hagi moltes obres il·legals”

xènia costitx

A fora vila, a mig camí entre Costitx i Cascanar, s’aixeca una construcció que acull l’estudi d’Eix Arquitectura. Alhora és l’habitatge dels integrants de l’estudi. Qui n’és el 50 % és una costitxera que cursà, per diferents motius, la primària i la secundària a Sineu. Xènia Ramis Munar (Costitx, 1988) és un dels Referents de l’IES. Un cop acabats els estudis, Ramis es va formar a la Universitat Politècnica de Barcelona. Acabada la carrera estigué un any a Austràlia. De retorn a l’illa començà a fer feina en un estudi d’arquitectes fins que més tard decidí, amb la seva parella, posar en marxa Eix Arquitectura.

Com arribau a l’arquitectura?

Sí, des de sempre. El meu pare era mestre d’obres a Costitx, i record com un dia anàvem amb el cotxe i els hi vaig demanar de què puc fer feina? M’agradava dibuixar i les matemàtiques i ells de seguida em van dir, idò pots fer d’arquitecta. I ja de ben petita ho vaig tenir clar, anava per les obres amb mon pare i m’atreia dibuixar. Així que ja record com a onze anys ja me van regalar una taula d’arquitecta. Per tant, quan tenia onze anys ja feia anys que deia que ho volia ser. Ha estat una cosa vocacional.

— Idò, ja vàreu encarar els vostres estudis des del principi en aquest sentit…

Sí. A l’IES Sineu no hi havia el batxillerat tecnològic, però sí que hi havia el científic que me va permetre fer la selectivitat i entrar a la carrera d’arquitectura.

— Com recordau aquells anys a l’IES Sineu?

Nosaltres entràrem a l’IES que tot era molt nou, feia quatre anys que s’havia obert. Per tant, era un institut molt de poble, molt familiar, molt petit, sense massa branques d’estudis. Ho record com uns anys on vam conèixer molta gent dels pobles del Pla, fas amics de per tot i després tot l’estiu tenies revetles i plans quasi per a cada dia. Me va agradar molt això de mesclar tots els pobles del Pla en un sol institut.

— Dels professors en teniu un bon record?

Sí, com ja he dit era un institut nou i petit i crec que els professors volien venir a Sineu. Els alumnes no eren molt conflictius, eren de poble, entenien molt bé que el professor era l’autoritat dins l’aula i encara que sempre hi havia qualque gallet era bo de controlar. Ara crec que això, aquest respecte, s’ha perdut molt als instituts, però aleshores funcionava.

— Heu tornat a l’IES a fer alguna xerrada sobre els vostres estudis. Quina recomanació els hi feis als alumnes que vulguin fer-se arquitectes?

Quan estudies la carrera d’arquitectura és molt diferent que quan et trobes al món professional. Per tant, el que els dic que no és tant si t’agrada o no la carrera com si t’agradarà la feina que faràs. És una feina molt guapa, ja que els resultats es construeixen, els visualitzes, però clar hi ha coses de molta responsabilitat, la normativa són canvis constants. La part més desagradable de la feina són els constants tràmits burocràtics. A nosaltres, personalment, ens agrada molt el contacte amb les persones, ens hem especialitzat a fer habitatges unifamiliars i et demanen unes cases que tu saps que després ells gaudiran, i treballam amb la idea que ells arribin a un lloc que sigui ca seva, que puguin descansar, viure, ser ells mateixos i dir que bé que estic aquí. Per jo això és fantàstic.

Va ser en tornar d’Austràlia que montàreu el vostre despatx d’arquitectura?

Quan tornarem que decidirem instal·lar-nos a Mallorca, ja que la meva parella és de Catalunya, vaig fer feina en un despatx d’arquitectura petit i algunes hores a un despatx més gran de Ciutat, on feia feina la meva parella. Però decidirem que ens agradava més un despatx petit, així toques moltes branques de l’arquitectura i tens des del contacte de l’Ajuntament, del col·legi… Així aquests primers anys de feina ens va ajudar a poder montar el nostre negoci i des del 2020, just amb la Covid va ser quan vam decidir obrir el nostre despatx. Quan tot semblava que hi havia d’haver una crisi, però a la construcció no l’hem notada.

— Ha sofert canvis la casa mallorquina de principis del segle XX a la del segle XXI?

Mira, tenim alguns clients estrangers que venen amb les seves idees i ideologies i el que els hi deim és que el que hem de fer és basar-nos en el lloc, els materials del lloc, tenim un entorn determinat i construïm a partir d’aquí. És veritat que ara s’ha evolucionat cap a una arquitectura molt més sostenible, apareixen materials que hem d’anar incorporant, però a vegades també és aturar-nos a pensar a veure com ho feien i veure que podem aprofitar del que ja feien anteriorment.

— Els vostres ‘eixos’ són els materials locals, una arquitectura de proximitat…

Exacte. A Mallorca està molt controlada la part estètica. A rústic hi ha tota una sèrie de coses que la normativa et regula, teulada inclinada, colors terra, que fa què, gràcies a Déu, no puguis fer segons quines coses. I això passa a la Serra de Tramuntana i als pobles, on els centres històrics estan molt regulats. Però a part d’això el que hem de fer és adaptar les cases a la vida d’ara. Les persones no viuen com abans, ara hi ha més canvis de confort, més flexibles, ja que no saps els fills que tendràs, si en tendràs… però si fas una casa que ha de durar cent anys que tengui aquesta flexibilitat.

— Avui ja no feim aquell espai d’entrada, aquell menjador que s’utilitzava dos pics a l’any…

No. Nosaltres el que feim, com que construir és supercar, és així. El que no podem fer és malgastar metres quadrats en zones de pas o zones que no s’usaran, per tant, ja no fas aquestes entrades que només servien per a quan venia el carter, només era per rebre el carter. Ara anam a aprofitar tots els metres quadrats, ja que cada metre quadrat són dos mil i busques d’euros. Com a resultat, hem d’aprofitar els espais. Però també han canviat altres aspectes. Ara la gent vol les cuines més obertes, molts de finestrals per tenir molta de llum, molta claror, però clar després això perjudica climàticament. A més, abans feies una casa i anaves fent els annexos, ara no, ara ja et diuen amb tres habitacions o el que sigui ja és pensa més des del principi la casa completa.

Com veieu la situació de l’arquitectura a Mallorca?

Sigui qui sigui s’han de conèixer els materials saber on els implementes i els pros i contres de cada material. És el que deia hi ha clients estrangers que ens volen imposar unes coses que els hem de dir que això a Mallorca no té sentit, donarà problemes. L’altre dia ens demanàvem molts de vidres i els vaig dir aquí no heu de cercar molt de sol, s’ha de cercar una protecció per aquest sol. Un aïllament tèrmic per aquest finestral. Hem de saber molt bé on estam construint per adaptar els teus projectes a la teva zona. També hi ha modes dins l’arquitectura, però a part d’aquestes modes que es van seguint jo crec que la majoria d’arquitectes estam anant a una construcció sostenible, que és el futur, si no malament anam.

Des del punt de vista de l’arquitecta que tracta amb els ajuntaments com veieu la predisposició dels consistoris del Pla a ajudar als veïns?

El que veiem és que s’estorben tant a donar-te la llicència i posen tantes complicacions que al final, encara que estigui malament, entens que hi hagi clients que diguin ho faig sense la llicència. Volent-ho fer bé que s’estorbin un any i mig a donar-te una llicència és una locura. I ara no estam a any i mig, estam a dos anys, i si és rústic encara més. Per tant, el problema dels ajuntaments és aquesta agilitat que tardes sis mesos, a tenir l’informe de l’arquitecte municipal, després ha d’anar al Consell, si ha d’anar a Patrimoni encara més… o si ha de passar per Recursos Hídrics… Aquesta lentitud en lloc d’ajudar és la que fa que la gent faci coses sense projecte i, per tant, sense complir la normativa actual, ja que no hi ha una direcció, unes normes, això fa que avui en dia encara hi hagi moltes obres que es fan de manera il·legal. Així mateix, s’ha de dir que després hi ha alguns pobles que han començat a ajudar en la sostenibilitat ajudant a reduir algunes taxes o l’IBI segons l’eficiència energètica de cada edifici. De tota manera els pobles encara comencen amb això i fins i tot hi ha municipis on ho tenen i la gent no ho sap que ho pot demanar.

Back To Top