Skip to content
AlgaidaDestacatEntrevistes

Elionor Serra Oliver: “Els Cossiers, les festes populars, són un reflex de la societat en què vivim”

Elionor Serra Dimoni Cossiers

“De petita sempre he volgut fer de Dimoni dels Cossiers”. Ho avançava ahir en exclusiva aquest digital, Algaida tendrà per primera vegada una dona en el paper de Dimoni dels Cossiers. Qui portarà el vestit, la carota i la barrota del dimoni algaidí és Elionor Serra Oliver (Algaida, 1989). Aquesta jove algaidina és llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per la Universitat de Lleida, el que es coneix popularment per INEF. Ara com ara Serra Oliver treballa de professora a l’institut de Son Rullan, a Ciutat. Allà forma alumnes del cicle de Grau Mitjà de Tècnic de guia de muntanya i temps lliure. Fa classes de tres mòduls diferents. A més d’això Elionor ha crescut en el si d’una família molt vinculada a la cultura i el teixit associatiu d’Algaida, és filla de Miquel Serra i Jerònia Oliver. El 2016 el col·lectiu de Cossiers d’Algaida va obrir les portes a la incorporació de nous balladors, cercaven homes per fer de Cossier i una dona pel paper de la Dama. A aquest darrer s’hi presentaren tres al·lotes i Serra fou elegida per sorteig. Debutà com a Dama per les festes de Sant Jaume de 2018. Han passat sis anys per poder complir el seu somni d’infantesa, fer de Dimoni.

– Què suposa, per a vós i per la societat en general, que el pròxim dia 16 la vegem vestida de Dimoni?

En l’àmbit personal és una satisfacció molt grossa. Duc tota la vida dient que vull ser Dimoni. Des de nina, la gent que me coneix ho sap, estic dient que vull ser Dimoni dels Cossiers. Per tant, a la fi veure que és possible, és una alegria i una satisfacció molt gran. I és que jo, quan em vaig haver d’apuntar per ser Dama, vaig anar allà, hi vaig dir: Bé, jo voldria ser Dimoni. La resposta va ser: Tu no ho pots ser. Ets una dona i els estatuts no ho permeten. La segona opció va ser apuntar-me com a Dama. Però realment si en aquell moment m’haguessin dit que ho podia ser no hauria estat mai Dama. Ho tenia molt clar que jo volia ser Dimoni. Però la situació de la societat d’aquell moment, dels estatuts dels Cossiers, no va poder ser. Així i tot, he d’agrair, i això és una incongruència, que en aquell moment no ho pogués ser. No pel fet que vivíem que una dona no ho pogués ser, això és una cosa que no entenc ni entendré mai. No entenc per què una dona no pot ser Dimoni igual que no entenc per què un home no pot fer de Dama. Des del meu punt de vista qualsevol persona ha de poder ser Dimoni, Dama i Cossier independentment del gènere. Ho trob increïble que es discutís en aquell moment, estam parlant del 2016, i més increïble que siguem el 2024 i encara estiguem discutint aquests temes.

Personalment, tal vegada, vaig tenir sort, ja que he pogut fer de Dama. Bé, de fet encara som la Dama dels Cossiers, això de dimarts és una prova. Els Cossiers saben que la meva il·lusió sempre ha estat ser Dimoni i me van dir de provar-ho aquest Sant Honorat. M’ho van oferir i de seguida vaig acceptar. Així que vull agrair als Cossiers aquesta oportunitat que me donen i, especialment a en Mateu que m’hagi cedit el lloc de Dimoni. Molt contenta que, a la fi, després de molts d’anys de sentir-me predicar m’hagin deixat fer-ho. Ara, per mi l’ideal seria poder fer els dos papers, alguns dies de Dama i altres de Dimoni, però sé que ara per ara no és possible i hauré d’elegir fer un rol o un altre.

és un retrocés total que el 2024 encara estiguem mirant si és home o si és dona per poder participar en les festes

A dins l’àmbit de la societat que jo pugui fer de Dimoni, quan dic jo me referesc a qualsevol dona. Pens que era hora. No ho trob un avanç que ara una dona pugui ballar de Dimoni, és un retrocés total que el 2024 encara estiguem mirant si és home o si és dona per poder participar en les festes populars o a qualsevol cosa de la societat. Ens hauria de ser igual si és un home o una dona. És una persona i, independentment del gènere, fa de Dimoni, fa de Cossiers, fa de Dama i que el 2024 encara estiguem discutint aquest tema ho trob un endarreriment brutal. Així i tot, dins aquest endarreriment el fet que una dona, dia 16, pugui fer de Dimoni és un avanç, però torn dir dins l’endarreriment. Però en definitiva, a la fi una dona pot fer de Dimoni, i aquells que diuen idò que un home faci de Dama, clar que sí! De fet, un home ja ha estat Dama als Cossiers d’Algaida.

– Creieu que el fet que la Dama hagi estat una dona ha aturat, els darrers anys, l’obertura de la dona a la resta de papers dels Cossiers?

No. No crec que el fet que una dona faci de Dama hagi aturat que les altres dones puguin participar dels papers dels Cossiers. A altres pobles, i xerraré de Montuïri, un poble que conec moltíssim, ja que vaig cursar tota la primària allà i hi tenc molt bones amistats i relacions i sé de l’existència de la rivalitat entre Algaida i Montuïri. Allà la Dama continua sent un home i encara no poden participar les dones. Per tant, no crec que el fet que una dona fos Dama hagi aturat l’entrada d’altres dones. És la societat que de cada vegada està més oberta, hi ha més igualtat, però així i tot, la igualtat real no existeix. Vivim en una societat en la qual l’home té un paper més important que la dona. Basta veure un tema que conec com és l’esport, som capaç de dir infinitud d’esportistes masculins de diferents esports, però si he de dir dones… hi ha molts d’esports que no et sabria dir ningú o que en conec un o dos. Els Cossiers, i les festes populars, al final és un reflex de la societat que vivim. I a poc a poc aquesta societat es va obrint i això fa que els Cossiers també s’obrin més. A Algaida la Dama és una dona, tal vegada perquè en aquell moment algú va punyir molt com jo ho he fet ara per ser Dimoni.

la societat que de cada vegada està més oberta, hi ha més igualtat, però així i tot, la igualtat real no existeix

– Quan vàreu començar a ballar ja teníeu clar que volíeu fer de Dimoni?

Com ja he dit en el moment d’apuntar-me ja vaig dir que volia fer de Dimoni. Record que de nina, als 12 o 13 anys o abans, durant un Sant Jaume, me vaig acostar a en Joan Toni Majoral, que encara ara fa de Dimoni, i li vaig dir: Com ho he de fer per ser Dimoni? Quan tu et jubilis ho podré ser? O sigui que ho tenia claríssim, però en el moment que me vaig anar a apuntar no me deixaren i vaig haver de fer el paper de la Dama. De nina quan anava a veure els Cossiers només mirava aquella figura. A l’entrar de Dama vaig haver de demanar que fa la Dama? Ara m’agrada molt fer de Dama i veurem si fer de Dimoni m’agrada o no. Per les ganes que en tenc diria que m’agradarà segur. Què estaré nerviosa i no ho disfrutaré com si ho faig un segon o un tercer pic? Segur. Ja me va passar fent de Dama. El primer pic estava tan nerviosa…

– Formau part d’una generació que sempre ha vist els Cossiers per les festes. Què signifiquen per a vós els Cossiers?

Representen una manera de viure. Per jo les festes popular són el reflex de la societat. La manera que té de viure, de relacionar-se, de sentir la gent d’aquella zona que fa aquella festa popular. I per jo els Cossiers signifiquen poble, signifiquen germanor, moments de relacionar-te amb la gent que estimes, festa, els Cossiers sempre ho relacionam amb Sant Honorat, amb Sant Jaume, son moment de fer poble de fer pinya, de sortir al carrer. És una manera de viure. Jo no veig les festes sense els Cossiers, un Sant Jaume sense Quadrat seria una festa com les de qualsevol altre poble que tenen revetles… els Cossiers representen Algaida com a poble. Són un sentiment de pertànyer a un grup. Una manera d’estimar, de viure… per això és important que cada poble conservi la seva festa popular. Els nostres Cossiers són diferents dels de Montuïri, als de Manacor, així com el Sant Antoni és diferent el d’Artà, de sa Pobla, de Manacor, de Muro. Cada poble mostra la seva manera de ser i de relacionar-se a través de la seva festa.

Els nostres Cossiers són diferents als de Montuïri, als de Manacor. Cada poble mostra la seva manera de ser i de relacionar-se a través de la seva festa

– I que signifiquen pel poble d’Algaida?

És mal de dir. Cada algaidí hauria de contestar. Però com he dit és festa, és sentiment… Molts algaidins si els parles de les festes de Sant Honorat i Sant Jaume i els proposes fer festa sense Cossiers ja no ho considerarien festes. Els Cossiers han aconseguit que amb els anys el poble els senti com a seus. És un sentiment, representen Algaida i fan que el poble estigui unit i hi hagi pinya i fan que el poble estigui unit al voltant d’aquest col·lectiu. Al final fan més poble.

– Com veieu les figures dels Cossiers arreu de Mallorca?

No els conec prou per poder opinar. Sí que conec els de Montuïri com he dit abans. Per tant, sobre aquests i sense ofendre ningú són un reflex del poble que representen i jo consider que els balls d’Algaida són més rítmics no tan violents, amb uns cops tan marcats perquè els algaidins som com a més suaus, encara per jo els montuïrers són un poble… no sé com dir-ho perquè no s’enfadin, és un poble més primitiu i per jo el seu ball és més primitiu que el d’Algaida. Nosaltres tenim uns balls més elaborats. Basta veure la mort del Dimoni, aquí només matam el dimoni un pic amb una mort més elaborada, és una mort dansada que és com un joc entre la Dama i el Dimoni, el bé i el mal. En canvi la mort del Dimoni de Montuïri el maten a cada ball, entra i pum, la Dama l’agafa i pum pum el mata i au, un altre ball. No hi ha aquest joc. Els Cossiers al final representen la manera de ser i de veure el món d’un poble i torn dir, sense gens de ganes d’ofendre els montuïrers que és un poble que estim i forma una part important de la meva vida.

els montuïrers són un poble… és un poble més primitiu i per jo el seu ball és més primitiu que el d’Algaida

– Veurem ballar dones de manera habitual a la resta de formacions de Cossiers?

No ho sé. Però sí que m’agradaria veure-ho. M’és igual si és un home o una dona el que fa un paper o un altre, el que m’agradaria és que participassin per igual. M’agradaria veure homes i dones participar de manera indistinta i que no diguéssin mira el Dimoni és una dona o la Dama és un home. Som persones que feim el paper de Dimoni o de Cossier, deixam de ser nosaltres i feim aquell paper. Esper poder-ho veure i crec que sí que ho veurem. Costarà uns anys però ho veurem. Arribarà un moment que veurem sis Cossiers, una Dama i un Dimoni, no mirarem si és home o dona. Esper que aquest moment arribi aviat. Ara a Algaida s’han posat les condicions perquè aquest moment pugui arribar. Ara falta veure si la gent s’anima. A vegades falta gent que vulgui fer la primera passa i s’atreveixi a ser el primer i crear un precedent. Ser el primer assusta, fa por. Necessitam gent fora por.

– Estau nerviosa pel pròxim dimarts dia 16?

Els sentiments ara mateix són una muntanya russa. Fa 34 anys que esper aquest moment de posar-me la careta i agafar la barrota i sortir a fer de Dimoni. Per tant, per un costat amb molta il·lusió i per l’altre estic histèrica. Passant pena de no fer-ho bé, el Dimoni fa el contrari dels Cossiers. Com a Dama ja tenc automatitzats uns moviments que ara, de cop, hauré de fer el contrari i no és gens fàcil. Allà ha de sortir amb naturalitat, amb equilibri, serà complicat. També hi ha la pressió que jo intent oblidar, que no hauria de ser notícia que una dona fes de Dimoni, però per desgràcia encara es notícia i som conscient que dia 16 moltes mirades estaran posades damunt el Dimoni, i és una pressió damunt que la not. Però necessitam gent valenta que vulgui fer el pas perquè una dona no sigui notícia. Anim a les dones d’Algaida a apuntar-se de Dimoni, de Cossiers i als homes a apuntar-se de Dama i així crear una igualtat real i que no sigui notícia i que ballin els Cossiers sense mirar el gènere. Que la notícia no sigui qui hi ha darrere la careta, que la notícia sigui que ballen els Cossiers i que fan poble. Sí, molt nerviosa i a confiar que tot sortirà bé i que dia 16 guanyin les ganes als nervis.

Back To Top