Skip to content
ActualitatAlgaida

Margalida Fullana: “Va ser una sort per Algaida tenir Francesc Antich com a batle perquè fou molt valent en moments difícils”

Aquest cap de setmana comencen oficialment les festes de Sant Honorat patró d’Algaida i de Randa i de Sant Antoni de Pina. Són dies molt especials per tots els residents al terme municipal i ho seran enguany especialment per la batlessa d’Algaida, Margalida Fullana, qui viurà les seves primeres festes d’hivern al capdavant de l’Ajuntament d’Algaida i com a responsable també d’aquesta àrea. Unes festes que enguany encetarà el pregó de l’exbatle d’Algaida i expresident del Govern, Francesc Antich.

– Com heu viscut aquests dies de preparació de les festes? Les viureu de manera diferent?

-Primer de tot he de dir que afront aquestes festes amb molt d’orgull perquè són el nostre patró i perquè des de ben petita les he viscut molt intensament i en tenc molts de bons records. Per exemple, he fet la salutació del programa en format glosa perquè record que aquestes tonades populars i les ximbombes ens acompanyaven i és una tradició que s’ha anat perdent i que m’agradaria que de mica en mica es recuperés i que tornin a acompanyar aquestes festes.

-I quins records teniu de quan éreu petita?

-Record que hi havia foguerons privats on sentien glosses i ximbombes i nosaltres solíem anar al de sa Talaieta d’en Joan i na Margalida i tenc en la memòria que hi anàvem amb mon pare i ma mare i allà ens ho passàvem molt bé amb les ximbombes, les tonades, les gloses i també amb el “cremadillo” que ens donaven a tastar.

-Enguany el pregó de festes el fa Francesc Antich, una persona important per al municipi.

-El pregó és una fita important en el marc de les festes i enguany el fa una persona especial i no només per la seva rellevància política sinó també i sobretot com a company i amic i també per tot el que ha fet pel municipi. Perquè quan va arribar a la batlia (1991) es va trobar un municipi on no hi havia res i es va haver d’arromangar de bon de veres. Va ser una persona molt valenta, va assolir fites molt importants en recursos hídrics i també en urbanisme. En aquest sentit, vull destacar que Algaida va tenir molta sort de tenir-lo a ell al capdavant en aquell moment especialment en urbanisme perquè era una persona molt formada i, de fet, venia de fer feina en l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma i això va fer que tengués una visió més experta i va poder fer una feina més tècnica com a batle i no només conciliadora.

-El programa manté la línia tradicional?

-Els actes tradicionals com ara els foguerons, torrades, la missa i danses dels Cossiers o les beneïdes a Pina són actes essencials que enriquim amb altres activitats i iniciatives amb les quals fomentam la cultura pròpia. Hi ha presentacions de llibres com ara el recull de les primeres jornades d’estudis locals d’Algaida. També feim concerts com de la mezzosoprano Pilar Riera i la pianista Maria Antònia Gomis.

-Han estat també uns mesos importants pels Cossiers?

-Sí. Divendres conclouen els actes de celebració dels 50 anys de la recuperació dels Cossiers amb la projecció del documental que es va visualitzar per les Festes de Sant Jaume i que ara es presenta amb un seguit de modificacions i contingut afegit. Faig una convidada a la gent perquè vengui a conèixer aquesta història dels Cossiers en l’acte que organitza l’Obra Cultural Balear (OCB) perquè tant la projecció com el col·loqui posterior amb diferents persones del col·lectiu serà ben enriquidor i entretingut.

-Tornant al caire festiu de les glosses i les ximbombes, teniu pensat cap iniciativa per a fomentar aquest aspecte?

-Encara no ho tenim clar, tenim algunes coses pensades, però per tal que l’any que ve hi hagi més ambient per ventura organitzarem algun taller de ximbombes i de glosat picat. M’agradaria recuperar-ho de mica en mica perquè és una part important de la festa. Per cert, Francesc Antich és un gran glosador.

-No demanam a la batlessa que faci una convidada, ja que reproduïm un fragment de la glosa que ha fet per les festes.

Amb força dansen les flames
com el cor d’aquesta terra
que, bategant fort, s’aferra
i brota com les Ufanes.

Per celebrar amb moltes ganes
Sant Honorat, Sant Antoni:
cultura i patrimoni
de dues festes germanes.

Que el so de les xeremies,
del flabiol i el tambor
vos facin viure amb passió
i amb molt de goig aquests dies.

Back To Top