Els que l’han llegit diuen que el repte és només somriure. Així començà Joan Melià (Porreres, 1954) la presentació del seu llibre Somriure amb la gramàtica (Lleonard Muntaner Editor), en un acte organitzat per l’Agrupació Cultural de Porreres i que va tenir lloc dissabte passat.
L’autor porrerenc explicà, i així ho deixa reflectit en el llibre de bon començament, que “per a saber gramàtica no cal anar a escola. Tots, pel simple fet d’entendre i de parlar una llengua, o més, en sabem”. Aquest saber fa que puguem entendre els acudits i, a la vegada, “entendre els acudits fa més assequible l’aprenentatge de la gramàtica descriptiva, les explicacions del funcionament de la gramàtica”.
En el decurs de la presentació, Melià va posar molts d’exemples d’acudits, alguns dels quals ha fet servir durant els anys que s’ha dedicat a la docència de la llengua catalana. L’autor destacà que el pas del temps i el domini dels continguts que atorga l’experiència, li permeteren incloure algunes pinzellades d’humor en les seves explicacions per a fer-les més entenedores i entretingudes. La destresa i la desimboltura de Melià quedaren plasmades en una presentació divertida, duita a terme en una sala curulla d’un públic còmplice i que esclafí de riure davant les anècdotes i els acudits que contà l’autor.
La presentació s’inicià amb les paraules de la vicepresidenta de l’Agrupació Cultural, Catalina M. Garí, la qual, en primer lloc, va fer un perfil acadèmic de l’autor, i, seguidament i com a exalumne de Melià, va mencionar el sentit de l’humor amb què el professor omplia les aules. Garí esmentà que havia fet una consulta a altres exalumnes de l’autor, que coincidiren a assenyalar el tarannà donat a la broma de Melià. L’acte també comptà amb la intervenció de Maria Muntaner, editora de l’obra.
Aportam només un exemple del capítol sobre “Noms abstractes”:
Un soldat d’un fort del llunyà oest americà, crida:
-¡Capità! ¡Capità! ¡Venen indis!
-¿Amics o enemics? -demana el capità.
– Deuen ser amics perquè venen tots junts.