Continuam amb el cicle de “Referents dels IES de Porreres i Sineu” amb una fotògrafa de Porreres. Cati Vaquer Viedma va cursar l’Educació Primària al Col·legi Verge de Monti-sion. Seguidament, va anar a l’institut de Porreres a fer ESO i, finalment, estudià Batxillerat Tecnològic a l’IES Felanitx.
– Quins anys vàreu estar a l’IES? Quins records teniu?
Vaig anar a L’IES Porreres des de 2007 fins a l’any 2010. Després vaig anar a l’IES Felanitx a fer el batxillerat tecnològic. Record que varen ser quatre anys de moltes experiències, moltes de bones i un parell de no tan bones. Vaig conèixer molta gent, vaig fer amics i amigues noves, però també és una època per saber qui poses al teu camí i alguns amics i amigues que sempre han estat amb tu a la teva classe, que penses que seran per tota la vida, vos separeu i cadascú fa el seu camí.
-Quina carrera heu estudiat?
L’any 2013 vaig anar cap a Terrassa a estudiar la carrera de Fotografia i Creació Digital a un centre privat de la Universitat Politècnica de Catalunya.
-Sabíeu quina carrera volíeu fer en començar o vos van orientar?
Mai he sabut al cent per cent que volia ser o al que em volia dedicar, només tenia clar que havia de ser una feina “un poc moguda”. Per exemple això d’estar tota la jornada a davant un ordinador tenia clar que no volia fer-ho. Primer de tot tenia al cap fer alguna cosa relacionada amb la cuina o amb la perruqueria i/o estètica. I mira quin canvi! A quart d’ESO que ja et facin gairebé triar el que vols fer… record que era l’única de l’institut que no sabia cap a on tirar. Vaig anar a un parell de sessions amb l’orientadora i després d’alguns tests vàrem deduir que havia de tirar cap a l’arrel creativa. Vaig pensar que el batxiller que havia de fer era l’artístic, ja que podies entrar a la carrera amb qualsevol batxillerat, però sort del meu pare que me va aconsellar que abans de tot vàrem mirar quines assignatures hi hauria a la carrera i com que està dins l’enginyeria en el primer curs hi havia matemàtiques, física… i per això vaig decidir fer el tecnològic. Sempre he agraït haver mirat les assignatures perquè després a la carrera em va ser molt més fàcil.
-Ens pot contar de què feis feina i com és el dia a dia…
Fa tres anys que soc autònoma. L’any de la covid vaig decidir muntar el meu propi estudi i vaig muntar un petit estudi a una habitació de casa meva. Ara, fa mig any que tinc un estudi de fotografia a Porreres. És un lloc molt més gran i més visible de cara al públic. Els matins aprofit per estar a l’estudi per editar les sessions, fer les sessions que tinc de nounat i també algunes fotografies de carnet. Els horabaixes és quan més vaig a fer sessions per exemple a la platja, fora vila, etc. I els caps de setmanes faig les noces, comunions, i batejos i ara que ve Nadal, farem aquest tipus de sessions més relacionades a aquestes festes.
-El sector de la fotografia evoluciona dia a dia, cap on va? En un món on tothom du una càmera al mòbil, què han de fer les professionals per posar en valor la seva feina?
Si te soc sincera, quan volia començar a estudiar fotografia i creació digital ma mare va pensar que no tindria futur. Però jo tenia clar el que volia fer tot i que tampoc sabia quin futur hi tindria. Vaig pensar que si després no tenia feina del que havia estudiat, podria fer feina d’una altra cosa, però el que tenia decidit és que ho havia de provar. I la veritat és que ara mateix estic molt contenta! No em puc queixar, tinc molta feina fent el que més m’agrada. Un luxe perquè no és tothom que passi tant de gust de fer feina. En relació a la segona part de la pregunta, és cert que molta gent ara té càmeres o el seu mòbil té una càmera excepcional, però pens que no és fàcil fer una fotografia ben feta, la composició, el llum i els colors… no és tan bo de fer. Ara també s’ha posat molt de “moda” fer fotos quasi per qualsevol cosa; embaràs, família, fotos per Nadal, nounat… i això ha anat a favor de la nostra professió perquè abans la gent només feia fotos a les noces o a les comunions. La gent després de fer-se una sessió està molt contenta, ja que és un record que sempre tindràs retratat i és un moment per gaudir dels teus.
-Sou una família molt vinculada al món de la música, quina importància té dins la vostra vida?
Jo i les meves germanes hem nascut envoltades de música. La meva mare tocava el saxo a la filharmònica i el meu pare també, a part de ser professor del conservatori. Nosaltres també hem estat a la filharmònica, jo ja no hi seguesc però les meves germanes i les meves cosines sí. El millor de tot això, és que a cada sopar o dinar que fem, traiem les guitarres i les panderetes i amb un moment fem una bona bauxa.