Amb Maria Antònia Mas Tugores de Maria de la Salut i nascuda el 1994 reprenem les entrevistes de “Referents dels IES Sineu i IES Porreres“. Mas és graduada en Biologia a la UIB. Explica que “durant els estius que estudiava la carrera també feia feina de caixera a Mercadona”. Acabada la carrera, va partir cap a Irlanda, on durant nou mesos va fer d’Au Pair, “tenia clar que volia ser fluent en anglès” diu. De retorn va decidir fer el màster en microbiologia també a la UIB i, quan acabava va trobar feina en pràctiques en una petita empresa d’aquí (Syntax for Science) a través de FUEIB.
Maria Antònia explica que “durant els temps de la pandèmia les coses es van complicar una mica, així que no vaig poder continuar fent feina a l’empresa on vaig començar les pràctiques, i em vaig llançar al màster en formació del professorat. Així i tot, vaig tenir la sort que em van tornar a cridar més endavant de l’empresa que he mencionat i avui en dia seguesc aquí. Això sí, va ser adquirida per una empresa més gran fa uns anys. I així és com he arribat a la meva posició actual de Clinical Data Manager a Optimapharm”.
– Quins anys vàreu cursar estudis a l’IES Sineu i quins records teniu del pas per aquest centre?
– Vaig estar a l’IES Sineu del 2006 al 2012, primer cursant l’ESO i seguidament el batxillerat científic. Record l’IES Sineu com un centre molt familiar, on les arrels de la majoria eren similars: una família de poble, amb arrels pageses i amb la cultura mallorquina molt integrada. Crec que aquest és un gran atribut del centre. Va ser una etapa molt especial en l’àmbit personal també, ja que vaig conèixer persones molt importants i rellevants per a mi encara ara avui en dia. També va ser una etapa que em va obrir camí a qui som avui i d’això n’estic molt agraïda.
– Alguna anècdota divertida o no tant que recordeu?
– La veritat és que no em ve cap anècdota específica a la memòria, però sí que tinc molt bones sensacions en recordar els viatges d’estudis amb els companys i professors.
– Vàreu estudiar Biologia, sabíeu quina carrera volíeu fer quan començareu a l’IES?
– No, la veritat és que durant els primers anys d’institut no hauria dit mai que estudiaria biologia, no era una assignatura que em cridava l’atenció ni m’anava bé. El meu amor per la ciència el vaig descobrir a 3r d’ESO amb Física i Química. Record que tenia molta facilitat i un sentiment de fascinació a cada classe, per la química especialment. Ara bé, arribà 2n de batxiller i la biologia d’aquell any em va captivar, molt més que la química. El meu objectiu era estudiar bioquímica, però al final em vaig quedar en biologia.
– A què vós dedicau?
– Som (clincial) Data Manager des de fa quasi quatre anys i em dedic a gestionar les bases de dades d’assajos clínics (en humans). Estic en el sector farmacèutic on són molt comunes un tipus d’empresa anomenat CRO (Contract Research Organization). I l’empresa on faig feina es diu Optimapharm, una CRO mitjana amb presència a tot Europa. Bàsicament, empreses que són contractades per les farmacèutiques per gestionar els assajos clínics. És una mica complicat d’explicar, però em dedic a dissenyar i programar el quadern de recollida de dades d’aquests assajos, inclòs tot allò que permeti detectar possibles errors. També faig el seguiment durant el curs de l’assaig, per a obtenir les dades que seran usades per analitzar la seguretat del medicament i eficàcia, entre altres. Els més comuns a la nostra empresa són els assajos oncològics. Però no tot té perquè ser medicaments i farmacèutiques, també poden ser productes sanitaris i fundacions que intenten fer el diagnòstic de malalties infeccioses en països en vies de desenvolupament més accessible, com és el meu cas actual.
– Ens deis una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que heu estudiat?
– El món de les ciències et canvia la perspectiva i posa al teu abast la capacitat d’analitzar el teu entorn i satisfà la curiositat de voler saber què passa a la natura que t’envolta o al teu cos i això és molt emocionant. Descobrir com és de complex el món és emocionant. Per altra banda, té moltes més sortides del que pareix. A mi personalment em satisfà pensar que potser d’aquí 20 o 30 anys hi haurà un medicament nou al mercat que permetrà salvar vides i que n’he estat part del procés. L’educació crec que també és una sortida molt agraïda, contribuir en descobrir i cultivar aquesta passió és molt bonic.