Ens empeçolam els dies igual que un tassó d’aigua fresca un dia d’aquests d’estiu i ens plantam a mitjan juliol entre onada i onada de calor i quasi sense poder processar tot allò que passa al nostre voltant: quina panxada, només de controlar el nostre redol.
Cadascú amb les seves preocupacions, anam passant els dies. Ho pens assegut a la cossetxadora (em permetreu emprar aquest barbarisme; fa vint-i-cinc anys que a casa anomenam així a la màquina recol·lectora de gra). Amb els engranatges girant a més de mil revolucions i l’aire condicionat desplegant la seva millor versió, pens que el propietari de l’agroturisme de la finca de devora tendrà un bon mal de cap en veure que la piscina ha quedat plena de pols i palla per culpa de la nostra feina. Pot ser els guiris es queixaran, quin remei.
Entre fita i fita, veig el veïnat de la finca del turó de davant: ara, a quaranta graus, li ha pegat per tancar el seu tros amb reixa. «Tanmateix, si li volen entrar, li entraran», me dic a jo mateix. Deix el meu món interior en albirar pel retrovisor, ben a prop d’impactar amb la màquina, una branca d’un ametller que ha mort per culpa de l’abandonament del seu propietari i la inestimable ajuda de la xil·lella, com no pot ser d’altra manera. L’esquiv com puc i pens que ja hi ha feina amb controlar el meu redol, com per entretenir-me a pensar amb els veïnats: «qui tengui ulls que els badi».
Duim tres setmanes de campanya i quasi tots els inputs són negatius: a mitjan juny ens trobàrem amb quantitats ingents de civada recol·lectada. Va ploure quan no tocava i bona part dels sementers que s’havien de destinar a garba d’avena per alimentar els animals no es van poder segar. Així, el gra va fer el seu camí i es va haver de recollir en forma de civada. Tothom està igual: Mallorca col·lapsada de civada, amb més oferta que demanda. A més a més, n’arriba de la Península per dos duros. Deixam les saques tapades amb un plàstic perquè no es banyi el gra si fa una barrumbada d’estiu i seguim amb un «ja ho veurem».
Toca recollir l’ordi. En Miquel me comenta que al port de Cartagena arriba ordi de fora a 22 cèntims el quilo. L’any passat el venguérem a prop de 40. Una davallada de més del 40%. I, oh, sorpresa, els adobs i els carburants pràcticament es mantenen amb els preus de l’any passat. Per rematar-ho, sembla que a la Península hi ha bona anyada, no mancarà ordi de fora i ens haurem de conformar amb vendre el gra al preu que els grans compradors considerin oportú. «Això és el mercat, amics i amigues», com va dir un.
Les garroves, el famós or negre, també aniran tirades de preu. Si no hi ha grans canvis, enguany els porcs i les ovelles s’embafaran de menjar-ne mentre pasturen per les ombres dels garrovers. N’aplagarem poques si no pugen. Tornam a la realitat, i no ens hauria de venir de nou, perquè una característica intrínseca de les bombolles és que exploten. Si no, no serien bombolles, clar.
Entr al bar i un animal de barra me fa el ja clàssic comentari: «Els pagesos viviu de subvencions». I no me queda més remei que dir-li que sí, i que tanta sort de les subvencions. Enguany, m’anticip a la jugada que sé que vendrà, perquè sempre és la mateixa. Li record que sí, que per sort també som funcionari i que a ca meva fa anys que s’hi dediquen a això de conrear, que així no importa passar tanta pena per quadrar els números a final d’any. Si no surten els números, mos retirarem. I sí, evidentment, la maquinària que manejam avui dia duu aire condicionat. Ho sé, ho sé, que menjam poca pols a l’estiu els pagesos. Clar que sí.
M’anot a les notes del mòbil que ho he deixar per escrit: si mai coneixeu algú es vulgui fer pagès, per favor, enviau-li ànims enlloc de parlar-li de subvencions. Li faran falta, els ànims i les ajudes. Mentre m’ho apunt, faig mitja rialla en pensar que la cervesa que beu l’animal de barra s’ha fet amb l’ordi que ha recollit qualque pagès. Ordi recollit a base de subvencions i aire condicionat, clar.
La banda sonora de tots aquests pensaments la posen els Ánimos Parrec. Si els coneixeu, no vos costarà gaire identificar-los a aquest article, i si no, escoltau-los: han tret disc fa poc i és del millor que escoltareu aquest estiu. Cercau les ombres i entreteniu el cervell si voleu ser feliços, o almenys intentar-ho.