Els dos directors dels instituts del Pla de Mallorca reclamen servei de psicologia permanent. Els problemes mentals de l’alumnat han esdevingut el “gran repte” que afronta ara com ara el sistema educatiu.
Amb ells coincideixen sindicats i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears que reclamen que es doti del servei de psicologia a tots els centres de les illes.
La salut mental s’ha convertit en la gran assignatura pendent de les administracions en l’àmbit estatal. La pandèmia posà en perill la salut de la gent físicament més vulnerable. És a dir, en general la gent gran i persones immunodeprimides.
Però també va deixar una petjada silenciosa que començà a emergir posteriorment. Després de la Covid hi hagué un augment de fins al 47 % de trastorns mentals entre els adolescents.
Ansietat, símptomes depressius, autolesions i conductes suïcides són alguns dels trastorns més habituals en l’àmbit estatal. En els instituts del Pla de Mallorca, no és diferent. Ans al contrari, els problemes són exactament els mateixos si no pitjors a causa de la saturació dels dos centres.
Així ho expliquen Joan Ramon Xamena (IES Porreres) i Rafel Crespí (IES Sineu) en una trobada amb aquest digital. Tots dos coincideixen a posar l’alarma sobre el greu problema en què s’ha convertit la salut mental entre l’alumnat dels dos centres. Però sobretot apunten a la manca de recursos de què disposen per afrontar-los.
De fet, pel director de l’IES Porreres “la salut mental dels adolescents és el gran repte que hem d’afrontar”, apunta i adverteix: “Ja feim tard”.
Per a Xamena, a banda de la Covid-19 que “no ens ha ajudat gens”, la causa d’aquests trastorns són les xarxes socials i la manera de comunicar-se i interactuar que tenen els adolescents. “Hi ha ciberassetjament. Això vol dir que si algú rep agressions verbals i psicològiques no s’acaba quan surts del centre i vas a casa. Els atacs poden ser continus per qualsevol canal o xarxa social”, explica Xamena.
La solució? Pel director de l’IES Porreres és senzilla: “Crec que l’administració ja arriba tard. Als centres ja hi hauria d’haver serveis de psicologia preparats per poder atendre aquestes situacions perquè nosaltres, el professorat, feim el que podem, però tenim coneixements de psicologia fins a un cert punt”.
Crespí (IES Sineu): Les orientadores en el nostre cas són psicòlogues però tenen altres funcions, necessitam un servei de psicologia
Per la seva banda, Rafel Crespí, explica que en el departament hi ha dues orientadores que en el seu cas són psicòlogues, però no són suficients. A més, tenen altres tasques. “Necessitam urgent d’una tercera persona”, diu el director de l’IES Sineu.
A aquest institut de secundària la situació és també greu: “Tenen molts de problemes mentals. Venen amb idees suïcides, no es troben bé a casa i se’n volen anar. D’altres se senten maltractats”, explica Crespí.
A diferència de Porreres, a Sineu, en ser de secundària, hi ha problemes d’ansietat per notes finals del batxiller o per la incertesa davant el futur: “Molts alumnes estan angoixats perquè no són capaços d’assumir que hauran de repetir curs o perquè pensen que no aconseguiran estar a l’altura de les expectatives, del que s’espera d’ells. Hi ha famílies que pressionen massa a l’alumnat perquè volen que facin una carrera específica i això crea una pressió brutal sobre l’alumne”.
En aquest sentit, Crespí afegeix: “Sobretot a batxillerat hem notat moltíssim els problemes d’angoixa i ansietat que han degenerat amb problemes mentals. Per què? No ho sabem. Les orientadores ho relacionen amb el fet que fa dos anys que els duim amb un coixinet amb el tema de la covid, que si distància… no feien pràcticament res, que si semipresencial…, i que enguany ja s’han trobat de ple amb totes les dificultats del dia a dia i del món educatiu i no han sabut afrontar la seva problemàtica”, explica Crespí.
CIBERMENTORS
Per fer front a aquesta situació, l’IES Porreres i l’IES Sineu fan feina des de fa anys amb cibermentors. Aquest projecte fa feina entre iguals, és a dir, entre el mateix alumnat. “L’objectiu general d’aquest projecte és conscienciar el jovent d’ESO sobre les possibles conseqüències de les seves accions a Internet, per tal de minimitzar els efectes no desitjats i millorar els efectes positius de la presència a la xarxa”. El projecte també té com a finalitat crear una xarxa de joves amb coneixements sobre ciutadania digital, que puguin ser un referent dels seus companys sobre aquest tema, prevenint i detectant casos d’assetjament i assetjament cibernètic, que ofereixin una possibilitat d’acció i de participació als estudiants que conformen el servei de mediació dels centres i promoguin el servei d’aprenentatge solidari als centres educatius.
COPIB
Aquest digital ha contactat amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears (COPIB) per conèixer el seu posicionament al respecte. Defensen la inclusió dels professionals de la psicologia educativa en els equips docents del sistema educatiu de Balears. Així ho al·legaren a finals de 2022 en l’escrit d’al·legacions a Decret d’Educació Inclusiva de la Conselleria d’Educació.
En aquest sentit, el COPIB coincideix amb els caps dels instituts i sindicats. De fet, el passat dia 20 d’abril, el Sindicat Alternativa publicà en el seu lloc web un article on fa referència a una reunió recent amb el COPIB i les conclusions d’aquesta trobada: “No basten els orientadors per atendre els problemes psicològics que cada vegada més es veuen en els nostres alumnes i que necessiten atenció d’una persona professional amb l’especialitat de psicologia clínica o bé de psicologia educativa”.
Aquests professionals, afegeixen, “estan preparats per detectar i donar resposta immediata, cosa que no ocorre actualment perquè es deriva l’alumnat amb necessitat d’atenció especialitzada a altres serveis i entre una cosa i altra pot passar molt de temps, que és preciós per ajudar l’alumne”.
I apunten: “És important fer esment a la problemàtica que veim els darrers mesos sobre els intents de suïcidi als centres educatius de les Illes Balears. Les tasques de prevenció i detecció són urgents, no poden esperar més”.
El lema d’una campanya del sindicat Alternativa ho diu tot: “Som docents, no psicòlegs”.
De fet, la figura de les persones orientadores pren molta importància. Però sembla que no són la solució. A l’IES Sineu hi ha dues orientadores que són psicòlogues, però el servei està desbordat. Des del COPIB apunten que el fet de mirar de solucionar els problemes mentals de l’alumnat amb les orientadores “no és la solució perquè la figura de l’orientador és molt més àmplia”.
De fet, a banda de psicòlegs, poden optar a la plaça de PTSC (professor tècnic de servei a la comunitat) educadors socials, treballadors socials, pedagogs, psicopedagogs i antropòlegs socials.
Els PTSC formen part del Departament d’Orientació dels centres educatius que és l’encarregat de garantir la intervenció psicopedagògica i contribuir al desenvolupament de l’orientació educativa, social i professional dels alumnes de secundària. És a dir, la seva tasca, coincideixen, “no és la de psicòloga”.
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ
Tot i les peticions, la Conselleria d’Educació i Formació Professional no té damunt la taula l’opció de dotar els centres de la figura del psicòleg. No és viable posar psicòlegs a tots els centres, diuen.
La solució passa per la detecció i la derivació cap a l’especialista. En aquest sentit, informen de l’existència d’un protocol d’actuació en cas de risc autolític. Aquest protocol inclou la col·laboració de professionals de la COPIB quan ja s’ha detectat que ofereix ajuda psicològica a l’alumnat en risc autolític i a la seva família.
Un cop d’ull a l’espai web de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convièxit) de la Conselleria d’Educació evidencia la gravetat del problema. També que es fan polítiques per fer front al més greu dels trastorns mentals: les idees suïcides.
Des de la Conselleria expliquen que Convivèxit es consolida com a recurs d’assessorament en salut mental, assetjament i diversitat sexual dels centres educatius. De les darreres dades referents al curs 2021/22 s’abstreu que s’han fet 554 demandes d’assessorament. En especial, destaca l’increment de demandes d’assessorament que ha rebut Convivèxit sobre salut mental com malestar emocional, autolesions o conductes autolítiques.
UNA APOSTA PER LA PREVENCIÓ
El problema en el qual coincideix la comunitat educativa i el col·legi de psicòlegs, no és tant en casos detectats i derivats sinó en la tasca de detecció i sobretot de prevenció. És a dir, “el servei de psicologia a un centre s’ha d’afrontar des de la prevenció, tasca que pot fer un psicòleg, però ara mateix només l’aporten per intervenció”.
Huertas (COPIB): La psicòloga als instituts no només és per fer intervenció sinó també per dur a terme programes de promoció i prevenció en salut mental
En aquest sentit, en declaracions a TotPla la vocal de psicologia educativa del COPIB, Marta Huertas, defensa la figura del psicòleg en les centres educatius: “És el professional expert i especialitzat en conducta humana en entorns educatius perquè no tot el que passa als alumnes en els centres té a veure tot amb temes acadèmics, en orientació acadèmica. La figura de l’orientador té unes funcions i el psicòleg o psicòloga tendra a més la capacitat de dur a terme altres funcions sobre problemàtiques que afecten els menors i que no han d’estar directament relacionades amb assumptes acadèmics, però sí que influeixen en el rendiment escolar”.
En aquest sentit, Huertas explica que “el perfil de psicòleg educatiu no només intervé amb els alumnes sinó també amb la resta de la comunitat educativa com ara famílies i personal docent” i acaba: “La psicòloga als instituts no només és per fer intervenció sinó també per dur a terme programes de promoció i prevenció en salut mental”.
Xamena (IES Porreres): Tornarem a arribar tard i pel camí es tornaran a perdre molts adolescents
Com informàrem en una recent notícia tant l’IES Porreres (capacitat per 270, té 570 alumnes) com l’IES Sineu (capacitat per 600, en té 1.068) pateixen greus problemes d’espai i saturació. Si això ja complica, i molt, la tasca educativa, s’hi ha de sumar la de detecció i tractament en primera instància dels problemes psicològics de l’alumnat: “Anam tractant casos amb les eines que tenim”, apunta Xamena.
El director pensa que, tanmateix, algun dia els psicòlegs acabaran arribant als instituts: “Passarà el mateix que amb els PTSC. A molts de centres hi ha PTSC, un servei que feia molt de temps que es demanava perquè hi havia molts d’alumnes amb problemes d’absentisme que a causa de la manca d’aquest servei es varen deixar perdre. Idò amb els psicòlegs passarà el mateix, però tornaran a arribar tard i pel camí es tornaran a deixar perdre molts adolescents”.
En uns darrers contactes per tancar alguns serrells sobre aquest reportatge, Rafel Crespí, de viatge d’estudis, aporta dos casos més: “Ara mateix aquí, de viatge d’estudis, tenim dues alumnes amb problemes d’ansietat preocupades pel futur… i només són a 4t d’ESO…”.