La legislatura que s’encetà el 2015 Maria Antònia Mulet Vich (Algaida, 1965) es convertí en la primera batlessa del municipi. Agafà la vara de comandament després de tres batles del seu partit, PSIB-PSOE: Francesc Antich, Jaume Jaume i Francesc Miralles. Gestió municipal i dia a dia a banda, ens conta que aquests darreres quatre anys ha viscut dos fets històrics que li han fet caure més d’una llàgrima.
Han estat setze anys de dedicació a la política municipal. Els vuit primers, dues legislatures (2007-2015), compaginà la seva feina d’infermera amb la gestió de les àrees de Festa, Cultura, Educació, Participació Ciutadana i Cooperació. Els vuit darrers, s’ha dedicat exclusivament a exercir de batlessa d’Algaida.
– Per què deis adeu en aquest moment a la política municipal?
A la vida tot són cicles i després de setze anys d’estar a la política municipal, de tenir el privilegi de ser vuit anys regidora i vuit de batlessa he decidit que aquest s’havia acabat. Ha arribat el moment de donar pas a nova gent i un nou equip per anar fent i donar continuïtat al projecte socialista d’Algaida. Ho veig i ho visc com una decisió molt natural. Són coses que veus que van venint, que has fet el teu cicle i també perquè crec, i ho he dit sempre, que no hi ha d’haver funcionaris de la política. A vegades continuar pot ser el més còmode, però crec que un mateix ha de saber veure quan ha arribat el moment de posar fi a aquesta feina. Perquè has de donar pas a gent nova per poder seguir amb el projecte i a les eleccions vinents poder aconseguir una altra vegada més que els socialistes tenguem la batlia a Algaida, Pina i Randa.
– Com ha afectat la pandèmia en aquesta decisió i quin desgast vos ha suposat?
La pandèmia no ha influït. Ha afectat a tothom i els batles i batlesses ho vam dur com vam poder. De la pandèmia el que he après primer és que a moments difícils tots els batles i batlesses de les illes vàrem anar agafats de la mà i al mateix ritme. Els colors polítics no es varen veure perquè al final els problemes que teníem als pobles eren els mateixos governés qui governés. Ho vàrem viure i ens ha canviat la manera d’executar o gestionar perquè han arribat subvencions d’Europa per reactivar l’economia, entre altres coses. Però no només ha estat la pandèmia, que ha afectat la salut, l’economia i en l’àmbit social, també hem patit la crisi econòmica a causa de la invasió de Rússia a Ucraïna. Això ens ha fet revisar moltes coses i ens ha retardat l’execució i la gestió. Hem hagut de revisar preus de contractes perquè molts de projectes quedaven aturats, hem hagut d’actualitzar preus o el material no arribava. Ha estat una legislatura difícil per a tothom, però no ha afectat la presa de la meva decisió. Seria molt poc valent dir que me’n vaig perquè m’ha superat la pandèmia quan hi ha gent que ha tengut problemes seriosos de salut, laborals i econòmics greus i que la Covid i la guerra els ha superat.
– Deis adeu a la política municipal i feis una passa anant de número 11 a la llista de candidats del vostre partit al Consell…
Tenia clar que el fet de continuar en política no era decisió meva com sí ho va ser en el seu moment presentar-me de candidata a la batlia d’Algaida. Quan Catalina Cladera (candidata del PSIB-PSOE) em va demanar per anar a la llista del Consell vaig valorar aquesta confiança i li vaig dir que sí amb la idea de poder continuar fent feina per millorar la vida de les persones des d’un altre àmbit. Esper que tot vagi bé. Si no és així tornaré al meu lloc d’infermera del centre de Salut de Llucmajor. Passi el que passi, les dues opcions són un repte perquè una és política insular i l’altra és un lloc de feina a la sanitat pública on fa vuit anys que no exercesc i m’hauré de posar al dia.
– Balanç dels vuit anys?
N’estic molt orgullosa. El fet que per dues legislatures la majoria de gent del teu municipi decideixi que tu siguis la batlessa és un orgull. Però també suposa molta responsabilitat. És cert que és una responsabilitat triada, no forçada, perquè els maldecaps, els nirvis, la dedicació que puguis tenir tot el dia, és una cosa que has triat tu. Per tant, no ets més víctima que una persona que tengui una altra feina o una altra responsabilitat i potser aquesta altra persona ho passa més malament. En aquest sentit, sempre pens o pensam que podries arribar, podries fer més coses i no arribes a la gent. T’agradaria haver pogut fer totes les accions que tothom pogués estar content, però a vegades és difícil. Per tant, l’única cosa que em queda és demanar disculpes a la gent a qui no he pogut arribar per coses que no hagi pogut fer o que he fet malament, idò demanar disculpes perquè la idea era arribar a tothom. Una altra cosa que m’ha aportat ser batlessa és l’oportunitat d’haver pogut conèixer moltíssima gent. Jo crec que això també és una cosa que m’enduré a la motxilla. No té preu haver conegut gent a moments bons i a moments no tan bons et dona una riquesa com a persona i també una riquesa per poder millorar el municipi perquè coneixes gent amb altres idees. He fet amics i amigues nous que em pensava no fer i això al final és el que m’enduc. Vull aprofitar per donar les gràcies a tots els regidors i regidores que m’han acompanyat aquests vuit anys per la seva dedicació i compromís i també als que han estat a l’oposició pel bon enteniment i respecte que sempre hi ha hagut entre els diferents grups polítics.
– Millor i pitjor experiència?
Jo la pitjor ha estat la pandèmia perquè en aquells moments tenien part personal afectada per la malaltia i això et condicionava. Veure veïnats que ho passaven malament que els anaves ajudant. Sobretot en l’àmbit de salut i també en l’àmbit econòmic, allò que va passar, la por, la gent major que ho va passar malament, els infants, els joves… Però he viscut moment molt emocionants. El primer fou la col·locació d’una pedra daurada (stolpersteine) en memòria d’un familiar, en Joan de can Puig, Joan Llompart Garau, i víctima del nazisme al camp de concentració de Buchenwald d’on en sortí amb vida. Però sobretot la troballa i identificació de les restes Pere Llull Fullana (1908-1936) batle d’Algaida assassinat a Manacor pel franquisme i el seu nomenament com a fill il·lustre d’Algaida. Ha estat la millor cosa com a batlessa. Han estat fets molt emocionants. Primer del moment en què es va torbar el seu cos. Record quan em va telefonar Jesús Jurado (secretari autonòmic de Memòria Democràtica) per confirmar-me que les restes trobades a Manacor eren la del batle republicà. Em vaig posar a plorar. Com a batlessa crec que no hi pot haver res més emocionant que poder manar que un batle que va ser represaliat i assassinat, sigui anomenat fill il·lustre del municipi. Me’n vaig amb la idea d’haver tancat un cicle que el poble d’Algaida tenia pendent amb en Pere Llull a qui hem tornat la dignitat. Ser batlessa m’ha donat l’oportunitat de viure tot el procés des del primer moment i és la millor cosa que m’ha pogut passar.
– I alguna cosa que no hagueu pogut veure feta?
Moltes, petites, però aquestes no passa res, però sí una de molt important que és l’ampliació de la carretera Algaida- Llucmajor. Sé que no és competència municipal, però ens afecta molt a tots i tornar a passar una legislatura més quan fa setze anys que en xerram sí que m’ha quedat pendent. Tenc la sensació que havent fet el que em tocava fer com a batlessa i com equip de govern i com a regidors de tots els partits polítics, no ha arribat aquesta obra i això és la meva sensació aquesta sí perquè jo crec que els veïnats d’Algaida i de Randa sobretot és el gran deute que té el Consell amb Algaida i això sí que me’n vaig amb la sensació que estem igual: ha governat el meu partit, ha governat l’oposició i no s’ha fet. Me’n vaig trista perquè ja fa massa anys que se’n xerra i s’han fet massa voltes i no hem complit.
– Margalida Fullana serà la vostra substituta al capdavant de la candidatura socialista, li heu donat algun consell?
Jo no som de donar consells. Estic molt contenta que hagi donat la passa d’encapçalar la llista dels socialistes d’Algaida. En primer lloc, perquè és una persona capaç, vàlida, que coneix com funciona un ajuntament i més que ho ha conegut en moments difícils on la seva àrea (Promoció Econòmica) era precisament una de les més afectades i ha hagut de fer molta feina. Me’n vaig tranquil·la perquè és una persona molt apta, la més apta per governar Algaida. Jo consells no n’hi puc donar. Només li vaig dir que ara ella és la protagonista i que ha de tenir la llibertat d’anar endavant i de demanar a gent que vagi amb ella a llistes. Si en algun moment la meva experiència li ha de servir ja sap que pot venir perquè a Algaida tenim una sort i és que quan hi ha hagut els canvis de candidat ha estat d’una manera molt natural, fora problemes, fora divisions de famílies. Aquest fet dona força perquè la persona que es presenta té el suport de tothom i sobretot dels que han estat batles. Jo, en el seu moment el vaig tenir de Francesc Antich, Jaume Jaume, Francesc Miralles et dona molta força i ara na Margalida Fullana també el té.
– Recomanau el pas per la política als veïnats?
Jo ho recoman si en tenen ganes. No és fàcil, però tampoc ho és ser el president del futbol, ni del vòlei, ni de l’associació de gent gran o la de mares i pares perquè de cada vegada a la gent li agrada més estar darrere per comoditat. En tot cas sí que ho recomanaria, però com a experiència, com una experiència especial perquè jo, ara encara, després de vuit anys, molt de dematins i molts de vespres em despert i pens “mare de déu he estat i som la batlessa d’Algaida”. Clar que ho recomanaria com a experiència, però no com a retret com fan alguns que diuen allò de si tu estasses dos dies no criticaries tant, no amb aquest sentit. Ho recomanaria també a tothom perquè jo crec que en la política es necessiten homes i dones de totes les edats i condició. A vegades els partits hem anat més a gent jove, però m’he adonat que necessitam gent gran que pugui aportar experiència, és molt important.
– Sobre la Mancomunitat Pla de Mallorca, com ha evolucionat?
– La Mancomunitat del Pla és una mostra, és un exemple, de bon funcionament dels 14 municipis de diferent color polític on jo no tenc record de cap diferència molt grossa i molt manco per qüestions polítiques. L’experiència de la Mancomunitat del Pla ha estat excepcional i crec que s’ha de continuar fent feina de la mateixa manera perquè són catorze municipis petits, però pel que fa a població són 40.000 habitants. Per ventura no són molts però tot el que s’ha fet i, especialment aquesta darrera legislatura, és haver mancomunat les competències de promoció turística i no era fàcil. També hem mancomunat tot el que fa referència a igualtat. Enyoraré molt aquest esperit col·laboratiu entre tots els batles i batlesses de tot color polític. També vull destacar que aquesta sintonia no és fruit d’un dia, és fruit de tota la gent que a poc a poc va anar fent passes perquè ara tenguem i estiguem allà on som. Durant molts d’anys molta gent ha fet feina i ha apostat perquè això funcionàs.