No volia fer el típic article per a desitjar sort i ventura a un nou mitjà de comunicació diari i digital del Pla. No només per ser la comarca com és sinó també per la gesta de dos bons amics que s’embarquen en un projecte que feia anys que covava. I per fer-ho més èpic, en un temps on el periodisme és de cada dia més precari i les falses notícies estan a l’ordre del dia.
El que ja no tenc tan clar és si el Pla és tan pla com diuen o si hi ha més bonys dels que ja sabem. Som conscients que la nostra comarca ha estat l’eterna oblidada de les institucions. Molts de pobles han viscut d’esquena al turisme moltes dècades. Hem estat l’estampa turística de la Mallorca pagesa i poca cosa més…
Seria injust no reconèixer els avanços d’aquests darrers temps. Però encara queden molts de reptes com ara la mobilitat entre municipis, la qualitat de l’aigua, la promoció turística ben entesa i mil altres necessitats socials.
Som una comarca gran i amb molts de municipis. Molts no es fan entre ells. De fet, només ens feim amb els veïnats amb qui feim partió. Desconeixences mútues però amb les mateixes necessitats. Patrimonialment potents, xalests, festosos, feiners, nobles… són adjectius comuns d’un mateix tarannà. Diferents però molt arrelats. Tenim dimonis, cossiers, revoltes, muchs, muques i embalats, clovelles i ensaïmades, talaiots, possessions, melons, alls, tomàtigues, figues, vinyes, albercocs, cereals, comerços, indústria, cultura, teatre… No som de la comarca ‘exclusiva’ de Quíbia (tot i que Vilafranca hi tengui un tros) però res a envejar! Ells no tenen en Tomeu Penya!
Però no perdem de vista que necessitàvem un mitjà que permetés saber de nosaltres mateixos, conèixer-nos i sobretot promoure, Déu em salv, un cert sentiment de pertinença a una delimitació geogràfica que anau a saber qui en va tenir la genial idea.
Ara podrem tenir un mitjà exclusiu de la nostra comarca, on la seva gent en serà la seva prioritat. I ho serà en la nostra llengua. I ho farà demostrant que el Pla té vida i que el periodisme i la informació ben feta té futur. I que el debat, els diferents punts de vista i la rivalitat ben entesa pot ser interessant i divertida.
I ara per acabar l’article que no volia fer i que he acabat fent, només afegir que si em tornen a convidar a escriure a aquest diari és que no han trobat ningú millor.