Seguim Trescant per l’Arxiu de Premsa Forana i ara que s’acosta la temporada d’albercocs hem trescat per la desapareguda revista Foganya. I és que sí algú n’ha duit i en du la bandera dels albercocs dins el Pla de Mallorca n’és el municipi de Porreres. Així, a la publicació de Porreres, en els números 22 i 23 d’agost de 1993 hi ha una entrevista signada per Àngel i Toni [Antoni Matas Blanch i Àngel Oneto Veny] a Pedro Mulet Miró de Son Moio qui ens parlava d’aquest apreciat fruit.
Acabat el sequer anam a veure com ha anat l’anyada i com es presenta de cara a les ametles i les garroves, per informar-nos res millor que anar a un home com l’amo en Pere de “Son Moo” que des de fa molts d’anys es dedica a aquestes tasques.
– L’anyada d’enguany, com ha estat?
– L’albercoc ha estat bo, però un poc petit.
– Quina quantitat s’ha elaborat d’albercoc?
– S’han defensat unes cinc-centes tones.
– D’aquestes tones, se n’ha fet sequer de totes?
– No, se n’ha fet sequer d’unes dues-centes i la restà s’han retirat.
– Què vol dir que s’han retirat?
– Home, la gent diu que les hem tirades, però res més enfora de la veritat. El cert és que són retirades de la plaça. És a dir, jo, per exemple, només hi he pogut dur trenta tones, les altres les he retirades per no saturar i embafar la plaça, d’aquesta manera hem mantengut el preu de 40 ptes.
– Si vostè havia defensat unes cinc-centes tones i n’ha fet sequer d’unes dues-centes i n’ha venudes unes trenta, de les dues-centes setanta restants, què se n’ha fet?
– Aquestes, com vos he dit abans són les retirades de la plaça; aquest albercoc que es retira el subvenciona la Comunitat Econòmica Europea, perquè no som jo tossol, és a dir, pertany a la S.A.T. Productes d’albercoc, de la qual en som el fundador i actual president. Aquesta societat està composta per uns dos-cents socis, la majoria d’ells porrerencs i d’altres de Montuïri i Felanitx.
– Què vol dir que el mercat Comú li paga els albercocs que retiren?
– Sí, i no només els albercocs que retiram, també ens subvencionen en part els productes per esquitxar els arbres, vinya, etc.
– Així i tot, com estan les coses, traureu pel que heu pagat de jornals de feina?
– Sí, però s’han de fer comptes molt aproximats de la relació entre jornals i venda de sec, que no sempre és el mateix any que s’elabora. N’explicaré, per exemple, enguany només he tengut una vintena d’homes i una trentena de dones, mentre que l’any passat en tenia un centenar entre tots. Hem dir que l’any passat em vaig escalivar, ja que la gent de cada any torna més senyora; fa vint-i-cinc anys començàvem dia vint de juny acabàvem dia vint de juliol aproximadament, dia a dia, i no havia d’anar a cercar a ningú; l’any passat un dissabte només en vengueren vint-i-set i el diumenge quinze. Llavors el dilluns vaig tenir tots els albercocs podrits, i que has de fer, paciència!
– Tenint en compte que vostè està integrat directament al mercat Comú, per què existeix tanta competència a Europa amb l’albercoc d’Àfrica?
– El Govern Europeu, de la mateixa manera que dona doblers per a la retirada de productes que saturen el mercat, també agafen els més barats i menyspreen els més cars, encara que pertanyin o siguin productes nostres. És sabut que l’albercoc turc se pot comprar damunt unes 170 ptes. i el d’aquí a 200 ptes.
– Com s’entén que l’albercoc africà que per arribar aquí ha de pagar uns transports sigui més barat que el d’aquí, si l’elaboració és la mateixa?
– És bo d’entendre tenint en compte la diferència que hi ha en les monedes. Per donar-vos un altre exemple vos diré que jo enguany he venut setze mil canyissos i una màquina de xapar a un marroquí que té quatre-centes hectàrees d’albercoquers a “goteo”, sense cap herba, ja que té moltes dones que les cullen a mà i cobren unes 25 ptes. cada hora. Un altre exemple es que els “tràilers” que se n’han endut els canyissos i la màquina pujaren carregats de patates a 3 ptes. el quilo i de mongetes tendres a 12 ptes. el quilo de cap al Mercat Europeu. El sistema per competir amb aquesta diferència de preus i no perdre “sa llet pasturant” és integrar-se amb una societat dins el Mercat Europeu, ja que et subvencionen els productes retirats.
– De quan vostè va començar amb el negoci de l’albercoc fins ara, heu experimentat molts de canvis o variacions?
– No, quant a la quantitat d’albercoquers, consider que n’hi ha tants o més que llavors. La diferència és que abans els albercoquers pertanyien als quinze o setze senyors i ara tothom té albercoquers; els arbres d’abans eren més grossos, ja que l’escarabat d’albercoquer no els atacava tant com els d’ara a causa de la sequedat d’aquests darrers anys; per evitar que l’escarabat atacàs a la rel de l’arbre, la gent es decidí per empeltar ametllers de prunera, i que llavors serien reempaltats d’albercoquer, aconseguint d’aquesta manera que els albercoquers durin més, però amb l’inconvenient de què no produeixen tanta fruita. La variació que vaig introduir, per dir-ho de qualque manera, va ser la d’ensofrar davall plàstic. Record que l’any 71 o 72, de dia 1 a dia 7 de juliol, va ploure cada dia de dins el poble fins a la Creu. Aleshores jo feia el sequer al pou d’Amunt i diàriament l’aigua que queia no ens deixava fer la feina d’estendre, secar, i apilar els canyissos, ja que aquesta tasca l’ens feia la torrentada. D’aquí que me decidís a tapar les piles de canyissos amb un plàstic, la qual cosa em feu pensar que ho podia fer servir d’ensofrador. Això va anar molt bé i podia prescindir dels ensofradors. Avui per avui és el sistema més pràctic i el que la majoria de gent que fa sequer empra.
– ¿Quina diferència hi ha entre els albercocs de galta i els “Canino”, que són els que s’empren pel sequer?
– Per fer sequer podríem emprar qualsevol classe d’albercoc. Empram aquests dos perquè són la majoria d’albercoquers que hi ha aquí; el “Canino” és més primerenc, normalment es fa més gros i l’arbre, al cap de dos anys ja té una bona collida de fruita, mentre que el de Galta, que és l’albercoc pròpiament mallorquí i de sempre se n’han cultivat més que dels altres, és el millor per secar, és més fi i té menys tàstara.
– Sortint ja del tema del sequer com se presenta la temporada d’ametlles i garroves?
– De garroves n’hi ha moltes i de bones, d’ametles la collida no serà tan bona. Els preus, pens que podran ésser una mica més alts que l’any passat.
– Per acabar a què se dedica la resta de l’any?
– Tenc un tall d’un parell d’homes i, a part de les feines que surten, esmotxam, podam, esbrostam…
Ens cal agrair la col·laboració i bona predisposició d’en Pere Mulet. “L’amo en Pedro de Son Moo”, per fer possible aquesta entrevista i demanam disculpes de possibles errors que hàgim pogut cometre a l’hora de redactar aquesta entrevista per donar a conèixer als lectors de Foganya un poc més de la vida del poble de Porreres.