Maria Vanrell Ribot «Gall» (Petra, 1924-2022) va viure prop de cent anys. Va ser gallufa i tenia la virtut dins ella per haver nascut per la Conversió de Sant Pau. D’això i altres devessells en parla a n’aquesta entrevista.
– Hi havia nines de Petra que es llogaven per anar a collir oliva a la serra de Tramuntana?
– Sí. Es deia «anar a muntanya». Jo, als vuit anys hi vaig anar a collir oliva. Ens deien «gallufes» (1) a les collidores externes. En aquell temps no hi havia doblers i per això et llogaves de collidora. Vaig anar amb gent de Sóller a ca n’Alfredo. Era molt bo, l’oli, no tenia mestrança (2). Hi havia una premsa grossa (a la tafona) amb unes piques d’oli. Com feien l’oli ens deien «podeu venir a rabejar el pa». Tiràvem el pa dins l’oli, era mel!…
– Els mesos de collir oliva són mesos de fred. No teníeu fred quan collíeu olives?
– Feia un freté, feia neu. Quan partíem al tall (3) feia tant de fred que enmig de les marjades deixàvem feixets d’olivera per a fer foc. Teníem les mans balbes per mor del fred (4) i per encalentir-nos les mans agafàvem una pedra i la posàvem dins el foc. Com teníen les mans enredades, agafàvem la pedreta calenta de dins el foc i la posàvem dins un mocador o un pedaç i agafàvem aquell mocadoret amb les mans i el fred de mans ens espassava…
– Tenc entès que els collidors o collidores d’oliva, per a protegir-se els dits de les mans, a l’hora de collir oliva es posaven didals…
– Dúiem un didals com una ungla, eren de ferro primet i un altre ferro damunt. Hauríem quedat fora ungles sense aquests didals…berenàvem en el tall, ens coïen (del verb “coure”) sopes o patates bullides…
– Cobraven el mateix els homes i les dones que collien oliva?
– No. Als homes els pagaven més que a les dones.
– Diversos pagesos m’han contat casos d’infants que moriren ofegats per mor de l’introducció d’una serp dins la seva boca.
– Sí. N’hi va haver que es moriren ofegats; les serps es ficaven dins la boca dels infants que mamaven per a xuclar la llet. Un dia, la nineta em va cridar, dic «Què hi ha?» Diu “Un tit-tit”. Hi vaig anar, va ser una serp que dormia, enrevoltillada talment una ensaïmada. La vaig matar de cop…
– Hi havia molta gent que s’engatava?
– N’hi havia de bresques que s’engataven.
– Què són “bresques”?
– Cap-barrinats.
– Per manca de doblers, alguns senyors varen haver de vendre part de les seves terres a l’amo que li duia la finca.
– Molts de senyors es varen estirar més que el llençol i varen quedar amb el cul a l’aire…
– Les famílies pageses anaven a estar a vorera de mar quan havíen acabat les messes d’estiu. (5)
– Molts de pagesos de Petra anaven vuit díes a Son Real, se’n duien conills, annères. Caçaven i ballaven. Era una festa grossa! No sabien nedar. Quan un s’ofegava li tiraven una corda. El treien amb una corda, i per avall!
– Dormíen a sol i serena quan estaven a vorera de mar? (6)
– No. Feien una barraca amb llençols de sac de l’era.
– Em podeu dir qualque superstició?
– Deien que sentir cridar una òliba era mala notícia. Això que et contaré va passar que jo encara no era casada. Érem a l’església, l’església estava estibada. A defora plovia molt i feia molts de llamps. Va entrar una òliba dins l’església el temps de la missa, l’òliba volava per dins l’església i cridava i cridava i venga cridar! Tothom mirava l’òliba. Amb això va pegar un llamp a l’altar. Tothom va quedar amb els cabells drets! No va quedar ningú, tothom va buidar (7), tothom plorava, n’hi havia que s’estellaven de plorar (8)..si una gallina cantava de gall (9) era mala notícia, la mataven…vaig néixer dins la conversió de Sant Pau, tenc la virtut per jo. (10). He fet rotlos a serps i tortugues i no l’han botat (11)…
– Hi havia qualque dona amb fama de bruixa a Petra?
– Madona “Caragoleta” sempre duia la cara plena de crosteres. Tiraven el mal bocí dins el forn i ella es cremava la cara (12)…
– Quan uns pares s’oposaven a la celebració del matrimoni del seu fill o filla, quins eren els motius principals d’oposició?
– Perquè aquell tenia mala anomenada o perquè si la dona tenia un cortó (quartó) de terra i aquell tenia set o vuit corterades (quarterades), ja no la volien a ella…
– Hi havia gent que caminava descalça pels carrers de Petra?
– Molts, que vol dir! Molts anàven descalços pel carrer. Això ha vengut a temps meu…
– Què són o eren les “ovelles minves”?
– Quan els calàpots (calàpets) havien xuclat la llet del braguer d’una ovella, a aquella ovella li deien una “ovella minva”. Quan els calàpots havíen xuclat la llet, tornaven grossos, s’inflaven, tornaven com a rojos. Fa molts d’anys que no en veig (13)…
– Com s’ha de fer per evitar que les rates no entrin dins el galliner i es mengin els ous de les gallines?
– Llavors posaven tortugues dins els galliners, que fan la mateixa olor que una serp. Si teniu eriçons, tampoc vendran rates…
– Sembràveu a eixams, vós? (14)
– Pardals! Sembràvem faves mà plena i llavors eren molt males de segar, pegàvem unes bones panxades, bon Jesús!…
– Abans, per a fer claror i veure-hi en la nit, s’empraven els reïnots. Què eren els reïnots?
– Eren botxes que les untaven de reina per veure-hi (15). Socorraven (socarraven) les botxes en el forn. Duien les botxes en el forn de la vila abans de sopar. Deien «reïnots d’estopa, qui no en fa no sopa!»…
– Trobau que abans hi havia més germanor?
– De molt! Mon pare conrava, allà on feia faves feia un celló (solc) de xitxeros, deia «Colliu xixteros, fareu panades». Llavors ningú tenia res seu…
– Us vàreu llogar per figueralera?
– A fora vila anàvem per figueraleres. A sa Valleta, els vespres féiem una aplanada de figues. Com havíem acabat, ja armaven guitarres i ball de bot a les totes, llavors tothom sabia ballar…
– Hi havia infants que vetlaven que els corbs no fessin tala als sementers de faves (16)…
– Hi havia molts de corbs llavors, érem sis o set infants, nins i nines, tots anàvem a gordar (guardar) el sembrat. Quan compareixien els corbs els féiem por, féiem «Xo, xo!» (pronunciat amb O oberta). Feien “homos de bulto”, però els corbs se’n reien. Quan les ovelles feien mens, havien d’anar vius, els corbs pegaven als menets, havien de tenir l’esment…hi havia infants que encalçaven perdiuetes joves a la cameta (17), saps que corren!…
– Anaveu al torrent de sa Valleta a pescar anguiles?
– Sí. Anavem a treure anguiles amb un gambaner i cucada (18). Els al·lots no eren triats, menjàvem anguiles, menjàvem eriçons i de tot. Als eriçons ens els duien escorxadets i netets…
– He vist fotos antigues de noces i la novia no anava vestida de blanc.
– Abans es casaven amb la roba que teníen o vestits de negre.
– Era molt estricta l’obligació de no menjar carn en temps de quaresma?
– N’hi havia que tapaven la sobrassada el temps de la quaresma. N’hi havia que escuraven la paella ben escuradeta…
– Quan éreu una nina, ajudàveu a fer les feines de la casa?
– Sí. El primer pic que vaig pastar vaig haver de cridar la tia. «Tia!» «Mana?» «No sé revoltar el pa” (riu)…
– Resàveu abans de dinar?
– Sí. resàvem molt llavors. A l’hora de dinar resàvem un pare nostre i deien «Sant Josep i Maria, veniu a dinar amb la nostra companyia»… en fer matances, a l’hora de posar els botifarrons dins la caldera, resàvem un pare nostre a Sant Bernat, déiem «Un pare nostre per Sant Bernat, que mos surti tot encertat», i això era per por que els botifarrons no esclatassin si era el girant de la lluna. Jo ho he vist. Vaig anar a aidar a unes matances i només varen treure el fil per mor que va ser el girant…
– Abans, la gent preparava els seus propis olis curatius.
– Madò “Figuera” feia oli de serp. Posava una serp dins una botella amb oli, anava bé per a curar ferides i cops. Llavors, per al mal d’orella feien oli de ratolins, dins una botella amb oli havien de ficar ratolins quan encara no tenien pèl. També feien un oli amb càlcides i batzera…
– La gent de Petra feia o fa promeses a la Mare de Déu de Bonany…
– A un que feia de pastor li va pegar un llamp, només li va esquinçar els calçons. Va dir «Ai, mare deveta de Bonany, si no em mor, us duré aquesta roba!”. Es va salvar i va dur la roba a la Mare de Déu (19)… a damunt Bonany, a la tercera festa de Pasco (pasqua) sempre es pegaven els de Vilafranca i els de Petra, es tupaven per mor de les al·lotes…
– Diuen que si resam un parenostre quan passam per devora un cementeri, les ànimes dels difunts descansen més a pler.
– Sempre res un parenostre en passar per davant el cementeri…
– Quins costums mortuoris han desaparegut?
– Llavors, quan hi havia un mort a la casa cridaven molt, parlaven al mort o a la morta, deien «ja comanaràs molt mon pare», «ja comanaràs molt ma mare» (20)…
– Tenir animals dissecats formava part de la decoració habitual de moltes cases.
– Jo tenia un mart damunt la paradora, llavors s’usava aquesta decoració…
– Quin era l’ofici del vostre pare?
– Mon pare era cocover (21) i conrador. Anava per les cases de fora vila i del poble. Deia «teniu cap ou?»… el meu home feia de pastor…
– Quins sistemes s’empren per evitar que els aucells peguin a l’hortalissa?
– Merda de ca amb aigua, posar cabells de gent, “arràdios” amollades…
– Hi havia pagesos de Petra que anaven amb carro a vendre els seus productes a Palma?
– Els pallolers (venedors de palla) hi anaven, se’n duien palla, melons i sindríes a vendre a Palma…
GLOSSARI:
1.Gallufes. Els noms populars de les collidores d’oliva a Mallorca que per ara he pogut arreplegar, són tres: “Gallufes” o “Porxeres” a la Serra de Tramuntana, i “Muntanyeres” a les possessións d’Artà.
2. Mestrança: metàfara o metàfora o adulteració.
3. El tall: el punt o l’indret on es treballa.
4. Mans balbes: mans que han perdut la sensibilitat, en aquest cas per mor del fred intens.
5. Messes d’estiu: feines agrícoles que es fan a l’estiu, com les messes de segar o les messes de batre.
6. Dormir a sol i serena: dormir a l’intempèrie tant de dia com de nit.
7. Buidar: anar-se’n d’un lloc, partir.
8. Estellar-se de plorar: plorar amb grandíssim desconhort, desconsoladament. Metàfora de “fer-se estelles”.
9. “Si una gallina cantava de gall”: si una gallina cantava talment com ho fa un gall.
10. “Vaig néixer dins la conversió de Sant Pau, tenc la virtut per a jo”: Es diu popularment que les persones que han nascut els vuit díes anteriors o els vuit díes posteriors al dia de la conversió de sant Pau (25 de gener) són “Paus per ells”, és a dir, l’aplicació de la seva saliva a una ferida, a un bony, a una picada d’abella, etc., és curativa només per a ells mateixos. En canvi, els que han nascut el mateix dia de la Conversió de Sant Pau són considerats popularment “Paus per tots”, és a dir, la seva saliva és curativa per a les altres persones.
11. “He fet rotlos a serps i tortugues i no l’han botat”: Es diu que les persones nascudes el dia de la conversió de sant Pau o dins els vuits díes d’abans o de després d’aquest dia, tenen el poder d’immobilitzar animals formant amb la seva saliva un cercle al voltant de l’animal.
12. “Madona Caragoleta sempre duia la cara plena de crosteres. Tiraven el mal bocí dins el forn i ella se cremava la cara”: l’entrevistada fa referència a una creença popular abans ben estesa, que afirmava que si una persona oferia mal bocí o aliment metzinós o enverinat a una altra persona, i si aquesta darrera persona, en lloc de menjar-se aquell aliment, el tirava al foc, aleshores, màgicament, en el cos de la persona que havia oferit l’aliment enverinat, hi apareixien cremades de foc.
13. Ovella minva: També denomimada “Ovella afollada de braguer”. Es diu d’una ovella que té el braguer sec per mor d’haver-li xuclat la llet un calàpot, una serp o l’aucell dit “enganyapastors”, que té aquest nom perquè es diu que enganya el pastor quan en la nit xucla d’amagat la llet d’una ovella o d’una cabra.
14. Sembrar a eixams. Sembrar voleiant, és a dir, llançant o tirant la llavor. Per a sembrar a eixams es feia amb l’arada un celló o solc de referència de tota la llargària del sementer cada sis passes. D’aquesta manera, els cellons servien a la persona que sembrava a eixams de referència visual a l’esquerra i a la dreta per a saber fins on havia de llançar la llavor. Dit aixó, vull recordar la “Tonada des llaurar”, cantada extraordinariament bé per madò Antònia Buades, al cel sia, fabulosa i mítica cantadora de sa Pobla. El primer mot d’aquesta cançó diu “Tu, que llaures o cellones?….”
15. Botxes: entorsillament de branques tendres de pí mesclades amb faies (falles) o altre component vegetal, que s’entortolligaven per a formar un apilotament que s’untava de reïna i es pegava foc per a fer llum i veure-hi.
16. Fer tala: causar destrucció o danys dins un terreny.
17. A la cameta: corrents.
18. Cucada: manyoc o pilot de cucs de terra, que cosits o fermats, s’empren amb una canya, sense fer ús d’un ham, com a esca (o menja) per a pescar anguiles.
19. Marededéu: escrit d’aquesta forma, és a dir, junt, significa “Imatge de la Mare de déu”.
20. Comanar: encarregar a altri que saludi a una persona absent, i en aquest cas de l’entrevista present significa encarregar a una persona difunta que enviï records o mostres d’afecte a una altra persona difunta de part d’una persona viva.
21. Cocover (Cocouer): mercader d’ous i d’aviram. La paraula “cocouer” té el seu origen en la paraula “cocou”, que és o era així com denominaven els infants a un ou.