Com ha canviat Santa Eugènia des de l’arribada de la democràcia fins a l’actualitat? Per començar ha patit un augment de població del 106%. Aquesta pregunta inicial i la dada demogràfica surten del llibre El municipi de Santa Eugènia. Evolució política, social i cultural 1975-2025, redactat pels autors Miquel Coll Isern i Josep Mulet Canals. El volum s’endinsa en un període de mig segle que ha transformat radicalment la realitat del municipi i es presentarà públicament el vinent dissabte, dia 7, a les 19.30 h, al pavelló de l’escola.
La publicació segons assenyalen els seus autors «pretén transmetre la història local recent tant a les generacions que no l’han viscuda com servir de record per als qui n’han estat protagonistes». Així, partint de la fi de la dictadura, el llibre descriu la transició cap a una cultura democràtica on l’Ajuntament actua com a fil conductor a través de les diferents legislatures municipals.
En l’àmbit polític, l’obra repassa l’evolució dels governs locals: des de l’etapa inicial de tarannà liberal amb UCD i UM, passant per l’hegemonia del PSM i el posterior gir cap a la dreta el 2007, fins als pactes i governs més recents de coalició i del PSIB-PSOE. Els autors assenyalen que «a Santa Eugènia no es pot parlar d’un municipi estrictament de dretes ni d’esquerres, sinó que s’ha votat tradicionalment la persona i el lideratge per damunt de les sigles».
CREIXEMENT
Un dels aspectes més destacats que aborda el llibre és el creixement demogràfic: el municipi ha crescut un 106,58 %, passant dels 927 habitants de 1976 als 1.915 residents registrats el 2025. Tanmateix, aquest augment no s’explica pel creixement vegetatiu, sinó per l’arribada de població de fora, fet que fa que el percentatge de residents nascuts al poble hagi baixat considerablement des del 72% de principis dels vuitanta fins a aproximadament el 40% actual.
Aquest canvi demogràfic ha anat acompanyat d’una transformació socioeconòmica: Santa Eugènia s’ha convertit en gran manera en un municipi residencial on molts veïns treballen a Palma, la qual cosa ha provocat un retrocés en el petit comerç i el sector de serveis locals respecte a la dècada dels setanta. En canvi, la població escolar ha augmentat notablement, passant d’una escola pràctica unitària de menys de setanta alumnes a una matrícula de cent seixanta que fins i tot absorbeix infants de municipis veïns.
TEIXIT ASSOCIATIU
Més enllà de la política i la demografia, l’obra reconeix la tasca de més de 500 taujans i taujanes que han participat en el teixit associatiu, cultural, esportiu i festiu del municipi. Els autors subratllen que el repte per a les noves generacions serà integrar els nouvinguts mantenint les tradicions, el paisatge, l’arquitectura i la identitat pròpia d’aquest poble del Pla de Mallorca.
L’acte de presentació de dissabte serà una oportunitat per apropar-se a aquesta obra col·lectiva, que s’ha bastit gràcies a la consulta d’arxius municipals, publicacions locals com la Revista de Santa Eugènia i Baula, fons fotogràfics i nombrosos testimonis orals de veïns.