L’entitat Pla de Mallorca XXI presentà les jornades “El Pla davant la seva transformació” que se celebraran dia 30 i 31 d’octubre a Lloret amb l’objectiu d’abordar un profund debat sobre els canvis territorials que s’estan produint a l’interior de Mallorca a conseqüència de la intensa turistització de l’illa i el ‘xalestime’ que amenacen i ja són una realitat en el centre de l’illa.
A la presentació hi assistiren els organitzadors, entre els quals Mateu Ginard, president de Pla de Mallorca XXI; Biel Vicens, coordinador de les Jornades; Andreu Ramis, membre de l’entitat; i Sebastià Amengual, batle de Lloret. Informaren que aquestes jornades seran un ampli espai de debat, amb la participació d’experts de distints àmbits per analitzar les principals problemàtiques agràries, ambientals, socials i econòmiques que amenacen actualment l’interior de Mallorca i per posar sobre la taula els grans reptes de futur. La finalitat de les jornades és que fruit del debat es recullin propostes i iniciatives concretes per abordar aquest futur.
«UNES JORNADES NECESSÀRIES»
Expliquen que «la intensa turistització de l’illa i dels fenòmens de ‘residencialització’ i desagrarització estan afectant conjuntament al Pla de Mallorca». Segurament, «el Pla de Mallorca era la comarca que més al marge havia quedat de l’intens procés de turistització de l’illa. Actualment, però, aquesta diferència respecte de la dinàmica general s’ha esvaït».
Davant aquesta situació, apunten, «l’interior de Mallorca es veu ara obligat a afrontar temes com la ‘residencialització’ del sòl rústic, el ‘xaletisme’, la pèrdua de valor agrari del camp substituït per les expectatives immobiliàries, l’abandonament del camp, la pressió dels nous usos turístics (lloguer vacacional, etc.), l’ús macro industrial del sòl rústic (macro parcs fotovoltaics, plantes per emmagatzemar bateries i greus problemes de suficiència hídrica tant per a l’agricultura com per a les poblacions de l’interior de Mallorca».
Els nuclis urbans tampoc no en queden al marge. «La turistització genera tal pressió que, tard o d’hora, sotmet els pobles de l’interior a intensos processos especulatius de compravenda d’habitatges, a preus d’habitatges inassumibles per a la població resident i a acusats increments demogràfics», expliquen.
A més, «les repercussions no es limiten a les infraestructures i serveis, sinó que també alteren la dinàmica socioeconòmica del territori: l’activitat agrària, el comerç tradicional, el veïnatge, el patrimoni i la cultura, etc. Actualment, la despersonalització cultural i lingüística és ja preocupant a molts d’indrets de l’interior de Mallorca!».
Tot plegat, expliquen, arriba corroborat per les dades i «evidencien la necessitat de plantejar accions per revertir-la».
En aquest sentit, afegeix que d’acord amb la Càtedra de la Insularitat (UIB), Mallorca ha perdut 189 km² de sòl agrari entre 1990 i 2018, el 46% correspon ara a nou sòl urbà. Actualment, es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (Cases que no existeixen, Miquel Rosselló) i, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals durant el trienni 2021-2024.
Aquestes i altres dades que s’analitzaran a les jornades «retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial».
Tots aquests temes i d’altres es tractaran i debatran en aquestes jornades que tenen per finalitat última recollir propostes i iniciatives per atendre els reptes territorials i el futur del Pla de Mallorca.
20 EXPERTES
Les Jornades, que se celebraran en dos dies consecutius (30 i 31 d’octubre) al Convent dels Dominics de Lloret, s’inicien amb una rellevant exposició de 22 plafons que mostren dades i imatges recents de l’actual problemàtica al Pla de Mallorca, fruit de la feina del col·lectiu Terraferida i també de l’interessant estudi «Cases que no existeixen» del jurista i politòleg Miquel Rosselló Xamena.
Les jornades s’estructuren en taules de debat i diàleg en 4 àmbits diferents:
- Desenvolupament rural i agrari (divendres).
- Territori, medi ambient i sostenibilitat (dissabte matí)
- Societat, cultura i patrimoni (dissabte, matí).
- Planificació i gestió territorial (dissabte, horabaixa).
En conjunt, un total de 20 persones expertes, acadèmics i representants institucionals debatran sobre les principals problemàtiques agràries, ambientals, socials i econòmiques que amenacen actualment l’interior de Mallorca i posaran sobre la taula els grans reptes de futur pel que fa a aquest territori.
Les taules de debat promouran el diàleg entre el nombrós públic que es preveu assistirà a les jornades. L’objectiu és que fruit d’aquest diàleg es puguin concretar posteriorment propostes i iniciatives que permetin revertir aquest procés i encarar un millor futur.