Fa ja anys que la política sembla tenir relacions conflictives amb la ciència i, per què no dir-ho, també amb el sentit comú. Les modes, les tendències econòmiques, la ignorància o les mateixes filies i fòbies dels polítics fan que, sovint, es prenguin decisions completament desencertades.
La proliferació de parcs infantil de cautxú n’és un bon exemple. En les darreres dues dècades, amb governs de dretes i d’esquerres, hem vist com el cautxú s’ha convertit en el material de referència per als espais infantils, en bona part a causa de directrius de seguretat popularitzades des dels Estats Units. El cautxú —fet amb neumàtics reciclats— semblava tenir molts d’avantatges: és fluixet, no necessita gaire manteniment i es fàcil de decorar. Ara bé, moltes famílies s’han queixat al llarg dels anys que, amb les altes temperatures, aquests parcs feien una forta pudor, com de plàstic i de benzina, molt desagradable i més que sospitosa. Tal vegada no tot eren flors i violes?
A principis del mes d’octubre, un estudi fet per investigadors del CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas) ha donat la raó als pares i mares que desconfiaven del cautxú. Allò que han detectat és que aquestes superfícies de joc contenen metalls pesats i substàncies químiques molt tòxiques, que es alliberen amb la calor i l’ús continuat. Es tracta de compostos perjudicials per a la salut i que, a través de les mans, el nas i la boca, acaben en el cos i la sang dels més petits. És a dir, que quan juguen a parcs de cautxú, els infants —amb un sistema immunitari encara a mig desenvolupar— estan exposats a riscos importants per a la seva salut. No són bromes!
La Unió Europea, com sempre, ha reaccionat tard davant aquest problema, però al manco ho ha fet: una normativa europea de l’any 2023 ja va establir que, a partir de 2031, estarà prohibida la comercialització del cautxú per a parcs infantils i pistes esportives. Queda per veure què passarà amb tots els que ja s’han construït. Es donarà suport econòmic als ajuntaments i municipis perquè els substitueixin de manera progressiva?
Vista la situació, sembla encara més absurd que el Consell de Mallorca hagi invertit en els darrers dos anys una quantitat important de doblers en instal·lar o renovar parcs infantils de cautxú a molts d’indrets de Mallorca, entre ells la majoria de pobles d’Es Pla. És a dir, s’han tudat desenes de milers d’euros per fer parcs tòxics que, amb la nova normativa europea, segurament tendran una vida breu (o això seria, al manco, el més lògic i desitjable!). Esperem que, amb les dades en la mà, els nostres ajuntaments actuïn amb coneixement i comencin, dins la mesura de les possibilitats, a recuperar els materials naturals, com la sorra, el suro, la terra o l’herba.