Joan Melià (Porreres, 1954) torna a les llibreries amb una obra que du per títol «Vides exemplars» que suposa la prima incursió en la ficció literària del professor jubilat.
El passat dissabte es va dur a terme la presentació del llibre compost per 13 relats independents publicat per Lleonard Muntaner Editor.
L’acte comptà amb les intervencions de Cesca Roig i de l’editora Maria Muntaner, a més de la del mateix autor. La seu de l’Agrupació Cultural de Porreres, on es dugué a terme la presentació quedà petita per acollir el nombrós públic que es va voler perdre una nova presentació de l’autor porrerenc que a les acaballes de 2023 va presentar «Somriure amb la gramàtica«.
Roig destacà el recorregut vital i intel·lectual de Melià, conegut especialment pels seus treballs relacionats amb la llengua catalana i la divulgació. En aquest sentit, Roig assenyalà que amb aquest recull de tretze relats breus, l’autor fa ara una incursió decidida en el terreny de la ficció. Destacà que els relats de Vides exemplars es caracteritzen per la ironia, l’humor negre i la capacitat de sorprendre el lector amb desenllaços inesperats. Roig també va remarcar el caràcter visual de moltes de les històries que agermanen l’obra de l’autor amb creacions com L’hora d’Alfred Hitckcock i Historias para no dormir de Narciso Ibáñez Serrador.
Per la seva banda, Maria Muntaner va posar l’accent en el joc que planteja el mateix títol del llibre: lluny de presentar figures modèliques, els protagonistes dels relats són personatges corrents, sovint atrapats per circumstàncies complexes o contradictòries.
L’editora explicà que Melià parteix de la tradició de les vides exemplars per capgirar-ne el sentit i oferir una mirada irònica sobre la condició humana i també destacà que l’obra recupera part de la tradició de la la literatura catalana en què s’inscriuen autors com Quim Monzó i Pere Calders.
En la seva intervenció, Melià es va mostrar divertit, juganer, irònic i amb ganes de passar-s’ho bé i declarà que la literatura li havia permès escapar, de vegades, de la duresa de la realitat. Va admetre que alguns dels relats tenen l’origen en experiències viscudes, records, somnis i observacions de persones i situacions conegudes, i si bé insistí que no es tracta de textos autobiogràfics, afirmà que “els personatges són un poc jo”, perquè cadascun incorpora fragments de les seves inquietuds i de la seva manera d’entendre el món.
L’autor també va reivindicar autors que han influït en la seva escriptura, com Sergi Pàmies i els ja anomenats Calders i Monzó. Per a Melià, «la literatura té poder per a canviar les coses» i en defensà una que, sense allunyar-se completament de la realitat, en construeix una versió paral·lela capaç de fer reflexionar el lector. Entre els temes presents en els contes cità el racisme, el masclisme, les convencions socials, les injustícies i la capacitat mateixa de la literatura per donar sentit a l’experiència humana.
