El jutjat d’instància número 4 de Manacor ha desestimat la demanda interposada pels germans Cirera Puig contra l’Ajuntament de Porreres, confirmant així, i de manera ferma, la naturalesa pública de dos trams del camí de Son Lluís objecte del litigi. La sentència ratifica l’actuació municipal i avala la inclusió d’aquesta via en el Catàleg de Camins del terme municipal.
Els germans Cirera Puig pretenien exercir una acció declarativa de domini per a privatitzar els denominats trams 2 i 3 del camí de Son Lluís, inclosos en la fitxa número 23 del catàleg municipal, però el jutge ha assenyalat importants contradiccions i indefinicions en la delimitació de les parcel·les aportades per la propietat. Per la seva banda, l‘Ajuntament de Porreres va aportar una prova documental i històrica que demostra l’ús immemorial del camí com a via de comunicació i vertebració territorial entre els municipis de Porreres, Llucmajor i Campos.
Per a arribar a aquesta conclusió, s’ha tengut en compte un detallat informe pericial elaborat per l’investigador i tècnic Antoni Manuel Gorrias i Duran, el qual ratifica amb dades documentals la titularitat pública de la via.
L’estudi recorda que, d’acord amb la legislació històrica i actual, des de la Novísima Recopilación (1805) i el Reial Decret de 1849 fins a la Llei de Règim Local, els camins públics són inalienables, inembargables i imprescriptibles, de manera que el tancament o usurpació per part de finques privades no pot conferir cap dret de propietat.
Gorrias explica en el seu informe que: Encara que el camí de son Lluís no fos utilitzat per ningú, que no és el cas, no procedeix la seva qualificació de públic a privat per la imprescriptibilitat, donat que és un bé comú i com a tal protegit, primer per la seva condició de camí de comunicació entre dos pobles; i quan s’acabà el reialme de Mallorca (1715) s’aplicà el Decreto de Nueva Planta i, per tant, declarades nul·les les nostres institucions, el Fuero Juzgo substituí el dret mallorquí, però seguia preservant els camins públics, que no passaren a privats. En època moderna i contemporània els camins segueixen tenint la protecció d’imprescriptibilitat, inembargabilitat, i inalienabilitat.
La imprescriptibilidad no és cosa moderna, la Novisima Recopilación ja contempla la imprescriptibilitat com ho disposa el Reial Decret de 18 d’abril de l’any 1849. Per tant, si hi hagués hagut alguna intenció de modificar l’estatus del camí públic a privat no es podia fer ni en els segles XVIII, XIX i XX.
A més, assenyala Gorrias, la propietat de la possessió de Son Lluís no ha presentat mai cap títol vàlid ni cap expedient de desafectació històrica als arxius municipals que avali la seva pretensió de privatització.
SEGLES D’INVERSIONS MUNICIPALS
Als arxius municipals s’han localitzat registres d’actes, comptes de despeses i expedients de prestació personal, que inclouen treballs obligatoris i jornals pagats per habitants i propietaris de Porreres per a la conservació i millora de clots del camí de Son Lluís. Unes inversions municipals en la via que van des del segle XIX fins a mitjans i finals del segle XX. Les trobam documentades en els anys 1890, 1955, 1960-1964 i 1978.
Tant el Cadastre de Rústica de 1879 com els plànols del Cadastre de 1951 mostren de manera inequívoca que les finques de la zona, com Son Lluís, Son Lluissó i El Tast, confronten amb aquests camins públics, els quals formen una unitat geogràfica independent de les propietats privades.
Amb aquesta resolució judicial queda demostrat, de manera definitiva, que aquests trams del camí que serveixen per comunicar Porreres i Llucmajor són patrimoni públic municipal de Porreres i, per tant, es garanteix el lliure trànsit per aquest camí històric.