El casal de Cultura de Maria de la Salut, serà l’escenari de l’estrena de l’inèdit monòleg escrit per Antoni Gelabert Mas, prestigiós uròleg mariando.
L’estrena serà aquest dijous 3 de setembre dins el marc de les Festes de la Mare de Déu, en què es teatralitzarà aquest monòleg amb el títol “Me Too! Les vides d’una dona”. A banda de nombrosos articles científics entorn de la seva professió, Gelabert també ha fet passes importants dins el món de la literatura amb novel·les, rondalles, etc.
Segons ha explicat l’autor en el monòleg «s’exposen situacions i fets de les vides de la dona que es van desgranant amb experiències personals, totes diferenciades, però que s’encadenen i volen representar tots i cada un dels estigmes socials, sociològics, laborals, matrimonials i jurídics en què s’ha trobat la dona durant la darrera centúria i que malgrat tots els avenços en drets de la dona que han anat aconseguint en les darreres dècades, encara subsisteixen en molts indrets del nostre món i del nostre entorn; alguns dissimulats, però d’altres ben reals i que fins i tot moltes vegades un els pot identificar dins el seu entorn familiar més proper».
Algunes d’aquestes situacions especialment les referents a la violència de gènere dins el matrimoni «encara són un tabú i no sempre són coneguts i exposats i aquest fet és, en gran manera, el responsable que aquesta violència de gènere pot acabar amb un acte radical de mort violenta».
Resumeix que es tracta d’un text per ser llegit-interpretat com a lectura dramatitzada que interpel·la directament als assistents, femenins i masculins, i els insta a mirar cap endins i identificar algunes situacions en què poden haver-se trobat. «En relació amb el sexe masculí, fets, paraules, actituds que pel fet de format part dels hàbits diaris, si un s’atura a revisar-los veurem que persisteixen en el dia a dia, si bé de manera podríem dir de baix perfil, però ben evidents en el comportament diari», explica.
Per altra banda, cal assenyalar l’adaptació que ha fet na Xesca Cabot Clar amb l’ajuda de la directora, l’actriu i l’autor, sempre des del seu bagatge teatral i amb la sensibilitat per aquests temes, indica que han treballat conjuntament per donar coherència, claredat i facilitar l’enteniment del monòleg als espectadors que tindran l’ocasió d’assistir els dies 3 i 10 de setembre a les 20.00 h al Casal de cultura.
Cabot ha explicat que «per a mi, treballar i participar en aquest projecte ha estat enriquidor en molts de sentits, d’una banda, per veure aquest tema des de la perspectiva d’un home Antoni Gelabert Mas que ha viscut l’evolució de l’empoderament de la dona i n’ha estat testimoni, fent una profunda reflexió. D’altra banda, he pogut tenir contacte amb dues dones: Lorena Faus la directora i l’actriu Neus Cortès empoderades de debò que són les que han fet possible donar veu a l’obra».
«Lorena ens parla de la dificultat d’estructurar tota una obra de teatre per convertir-la amb una lectura dramatitzada i especialment per donar ritme a la veu» remarca Cabot que «he tengut l’oportunitat de relacionar-me amb dos mons, amb tres persones que difícilment haurien coincidit si no fos estat pel Me too. La relació ha estat molt fluida, però la tasca no ha estat fàcil».
Tant Cabot com Faus coincideixen que «dur un monòleg de 120 pàgines a l’escena per fer-ne una lectura dramatitzada i reduir-la a menys de la meitat ha estat una tasca feixuga, però necessària i de forma especial per donar ritme a la veu i alhora distingir els diferents protagonistes que surten a l’obra i com diu na Neus amb alguns monòlegs llargs, és un treball molt important en aquest sentit, sempre pensant en el públic, ajustant l’essència del text a un temps prudencial pel que fa a la representació, uns 50 minuts, jugant amb un espai sonor que ajudi a arribar millor al públic, el qual es pugui integrar dins la història, la qual és prou important parlar d’ella, malgrat els grans avanços que han aconseguit les dones aquests darrers 40 anys, encara hi ha molta de feina a fer i l’obra ens traslladarà a un temps difícils per la dona que encara no estan superats».
Totes coincideixen que aquest monòleg «sigui una eina de reflexió i una aportació a què hi hagi més homes per la igualtat, no només de paraules sinó també de fets».