Cada poble guarda històries que queden fora dels llibres d’història, dels diaris i les revistes, de tot allò que és testimoni escrit del passat. Són relats de feina al camp, dinàmiques familiars, xarxes de cures i formes de vida compartida que defineixen la identitat del món rural mallorquí. Amb l’objectiu que part d’aquest llegat no es perdi, ha nascut el projecte Arrelar, una iniciativa centrada a escoltar les veus de les dones dels municipis del Pla i altres pobles de Mallorca per transmetre els seus sabers als joves i que aquests se’ls facin seus i els reinterpretin.
Del Pla el projecte es du a terme a Sencelles, Sineu i Petra i arriba fins a Pollença, a la zona nord. Al capdavant hi està Arquitectives amb Cristina Llorente (arquitecta) i Belén Martínez (gestora cultural). “El projecte neix de la voluntat de recollir la memòria col·lectiva de les dones de l’entorn rural per reinterpretar-la des de la mirada dels joves”, explica Llorente qui afegeix que “l’objectiu és que les noves generacions facin seus aquests records, tradicions i maneres de fer que s’estan perdent, generant així una identitat col·lectiva i un sentiment de pertinença al lloc d’on són”.
El projecte està limitat als esmentats pobles on es farà feina en un procés que durarà tres anys, però “la idea és que sigui replicable i es pugui estendre a altres territoris per crear una xarxa més àmplia d’anàlisi de la memòria de les dones rurals”, apunta Martínez.
“L’objectiu no només és documentar la història, sinó també analitzar l’impacte social de la iniciativa”, expliquen i afegeixen: “Es posa especial esment en com aquestes trobades milloren la qualitat de vida i la salut mental de les dones participants, moltes de les quals tenen entre 65 i 98 anys, combatent la soledat no desitjada i creant nous vincles comunitaris”, apunten.
FASES
Pel que fa al funcionament, el projecte s’estructura en diverses fases que combinen la recerca, la creació i la divulgació. D’una banda, en la part inicial s’han establert trobades mensuals amb les dones de cada poble per extreure diàlegs i records que serviran per crear un arxiu digital audiovisual obert a la investigació.
Posteriorment, a partir del mes de setembre, s’hi incorporaran els joves a través dels instituts. Aquesta part es durà a terme mitjançant tallers de fotografia documental i música de fusió. En aquest sentit, expliquen que “els joves treballaran amb el material de les seves padrines o de dones del poble per donar-li una nova visibilitat, mesclant, per exemple, tonades tradicionals amb ritmes actuals”, comenten.
A banda de les mostres i exposicions que es puguin generar, el projecte inclou la producció d’un documental de llargmetratge dirigit per Carles Bové i el taujà Josep Alorda, que s’estrenarà en un festival que se celebrarà per concloure el projecte en un dels quatre municipis participants. Llorente apunta que “aquest festival servirà per mostrar tota la feina feta: fotos, música i cinema, posant en valor una realitat que, tot i ser local, és universal”.
CONVENI AMB LA UIB
El projecte també té un vessant acadèmic rellevant gràcies a un conveni amb el departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB). A Martínez i Llorente s’hi uneix el fotògraf Jaume Gual i el músic Pep Toni Ferrer.
Actualment, el projecte ja té presència digital a través del lloc web i el perfil d’Instagram @arrelar.rural, i continua creixent de manera flexible per adaptar-se a les ganes i la implicació de tota la gent dels pobles que hi participa.
