Quan llegim Unió Europea o Brussel·les, sovint tenim la sensació que parlam d’alguna cosa llunyana, aliena al nostre dia a dia… Tanmateix, les decisions que s’hi prenen no només afecten els Estats Membres, sinó que tenen un efecte directe sobre les persones, tant físiques com jurídiques. Allò que es decideix a Brussel·les incideix, de manera clara, en els nostres drets i obligacions.
Idò, què hem d’esperar de la Unió Europea? Per respondre-ho convé recordar què és i d’on ve. La UE neix a la dècada dels anys cinquanta, just després de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom). El seu objectiu inicial era eminentment econòmic: construir un mercat interior i establir polítiques comunes entre els estats fundadors per assegurar la pau. Avui, aquest projecte agrupa vint-i-set Estats.
Aquest origen explica moltes coses. La Unió Europea és una Organització Internacional de caràcter supranacional que només exerceix les competències que els Estats li han atribuït. No neix d’un poder constituent popular, com les constitucions estatals, ni tampoc amb una vocació inicial de defensa global dels drets humans o dels valors democràtics. No és fins al Tractat de Lisboa de 2007 que la Carta dels Drets Fonamentals adquireix rang de dret originari de la Unió Europea.
L’existència d’un mercat interior únic implica, inevitablement, un mercat exterior. És en aquest àmbit on s’ha de situar l’acció exterior de la UE i moltes de les seves contradiccions. El cas del Sàhara Occidental n’és un exemple clar: els interessos econòmics —com la importació de recursos pesquers— han pesat sovint més que el respecte al dret internacional i a les resolucions de les Nacions Unides.
En aquesta mateixa lògica s’ha d’entendre l’acord comercial amb el MERCOSUR. Més enllà de les oportunitats econòmiques, l’acord planteja interrogants rellevants sobre el model que vol defensar la Unió Europea: quin pes tenen la protecció del medi ambient, els drets laborals o la sostenibilitat davant la liberalització del comerç? I, sobretot, fins a quin punt la UE està disposada a condicionar els seus acords comercials al compliment efectiu d’aquests valors?
Quan aquests interessos econòmics passen per davant d’altres principis, les conseqüències no són menors ni anecdòtiques. L’acord MERCOSUR és revelador perquè ens mostra, sense dissimular, les vertaderes intencions i prioritats de la Unió Europea sobre la sostenibilitat, els Drets Humans, la sobirania alimentària, la salut, la vertebració social i territorial de les diferents regions europees o les polítiques mediambientals.
La meva impressió és que estam davant una Unió Europea en procés de transformació i, com en tota evolució, hi apareixen incoherències, tensions i frustracions que no ens han de desviar del camí dels valors democràtics i de respecte del dret internacional tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
Europa serà gran si atén i treballa en benefici de la diversitat cultural, lingüística, patrimonial i mediambiental de les diferents regions europees. Europa serà gran quan entengui que la riquesa mediambiental, paisatgística, cultural i econòmica neix amb la gestió del territori, amb els pagesos i els ramaders de cada regió i que aquests necessiten una Unió Europea que no els traeixi en benefici del mercat ni de la resta d’indústries i serveis.
Vivim en un món marcat per conflictes armats, ocupacions territorials i vulneracions constants dels Drets Humans. És en aquest context complex que creix el projecte europeu, amb equilibris sovint difícils. El debat i la confrontació entre diferents visions del que ha de ser la UE no haurien de ser vistos com una feblesa, sinó com una oportunitat perquè aquest projecte jove maduri i avanci cap a una acció exterior més coherent, responsable i alineada amb els principis del dret internacional i dels valors fundacionals de la mateixa Unió.
Tot això, només serà possible si és capaç de situar aquests principis i valors per damunt dels interessos econòmics immediats i actuï com un actor internacional, amb coherència interna, que garanteixi els drets fonamentals arreu del món.