Els nous usos diferents dels agraris que s’estan establint a foravila ha fet que el Govern balear i els pagesos hagin hagut de sortir del pas a les queixes per males olors per part de la gent que s’ha establit a viure en sòl rústic o els visitants que venen a estar en habitatges turístics.
Davant aquesta situació, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural celebrà ahir una jornada pràctica i divulgativa dirigida a agricultors, tècnics i representants del sector agrari, centrada en la correcta gestió dels fems i en el dret dels agricultors a utilitzar-lo com a fertilitzant. L’objectiu d’aquesta iniciativa és “esclarir i normalitzar-ne l’ús a les finques“.
També donar visibilitat i normalitzar aquesta pràctica ancestral, un costum que en els darrers mesos precisament ha aixecat queixes en algunes poblacions del Pla de Mallorca. De fet, l’activitat es va dir a terme a Vilafranca i recentment a la carretera que uneix aquest municipi amb Porreres hi ha hagut veus que han cridat l’atenció sobre les males olors poc o gens habituals que arriben fins i tot als nuclis urbans.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha inaugurat la trobada acompanyat pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández; el cap del Servei d’Agricultura, Andreu Juan; i representants de les principals associacions agràries de les Illes Balears, com Asaja Balears, Unió de Pagesos, UPA-AIA i Cooperatives Illes Balears.
Durant la jornada, que s’ha celebrat a la finca Sant Martí, a Vilafranca, el ramader Biel Barceló, propietari de l’explotació, ha fet una demostració pràctica a la seva finca, escampant els fems i llaurant-ho per posteriorment integrar-lo al sòl. Amb això, ha mostrat una tècnica tradicional i sostenible de fertilització que contribueix a millorar la qualitat del sòl i a aprofitar els recursos disponibles. “Els fems naturals són molt millor per a la terra que l’adob. Soc conscient que, quan s’escampa, hi ha olor durant 3 o 4 dies, però és necessari per a la nostra activitat”, ha explicat Biel Barceló.
El conseller Simonet ha destacat la importància de la iniciativa: “Sabem que cada vegada més, a fora vila, hi ha altres usos diferents dels agraris, però cal recordar que els pagesos tenen dret a incorporar els fems a les seves finques. A més, és una activitat protegida legalment amb la seva pròpia regulació. La població ha de saber que, si vol aliments de proximitat i producte local, l’ús dels fems com a fertilitzant ens ajuda a assolir aquests objectius perquè ens permet ser més circulars i sostenibles. Volem llançar aquest missatge als ciutadans, en una societat cada vegada més urbanita i desconnectada del món rural. Hi ha treballs associats al camp que poden causar molèsties, però existeixen i cal conviure amb ells pel bé del sector primari”, ha conclòs.
Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha explicat la normativa sobre l’ús i la valorització dels fems: “Darrere del dret de l’agricultor a valorar els fems com a fertilitzants, una acció molt positiva, hi ha una normativa molt rigorosa, amb llibres de gestió dels fems i plans de fertilització, per exemple, que es poden controlar i que nosaltres supervisam dins dels plans d’actuació de la Direcció General”.
NORMATIVA
Cal recordar que existeix normativa estatal, a través del Reial decret 506/2013, de 28 de juny, i del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, que estableix les normes per a la nutrició sostenible del sòl agrari, així com normativa autonòmica, com la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears.
En aquest sentit, es defineix com a fem tot excrement o orina d’animals de granja o aus, sense transformar o transformats, incloent-hi purins i sòlids. A més, han de transcórrer almenys dos mesos entre l’aplicació i la collita o recol·lecció, termini que es pot reduir a vint-i-un dies si la collita no es destina a consum humà o animal.
Així mateix, l’aplicació dels fems ha de gestionar-se de manera que es minimitzi el risc de pèrdua de nitrogen. En el cas dels fems líquid o purins, s’ha d’enterrar immediatament després de l’aplicació, com a màxim en les quatre hores següents, per evitar emissions d’amoníac i contaminació de l’aigua. En el cas dels fems sòlid, també s’ha d’enterrar de manera immediata, sempre dins de les primeres 24 hores.
Pel que fa a l’apilat temporal dels fems als recintes agraris, la humitat màxima del material no pot superar el 80%; només es permet una pila per recinte, amb un màxim de 250 tones, i no pot romandre més de deu dies de manera general.
Finalment, des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural s’ha informat que la setmana passada es va celebrar una trobada amb la Federació d’entitats locals de les Illes Balears (FELIB) per explicar la normativa i així evitar alarmes innecessàries entre la ciutadania.
Aquests darrers mesos les queixes per males olors s’han repetit i no només a foravila sinó en els nuclis urbans del Pla. De fet, a Porreres l’Ajuntament paralitzà l’activitat de la fàbrica d’ovoproductes per les males olors que durant dies ompliren el poble. Posteriorment, però les queixes arribaren des de la zona de la carretera de Llucmajor.
Darrerament, hi ha hagut també veus que han advertit sobre les males olors provinents de la zona de Son Jordi, a la carretera de Vilafranca.
Notícies relacionades: