Barrets i Capells. Els niguls orogràfics

La presència de niguls sobre relleus muntanyosos ha estat des de l’avior signe inequívoc de pluja més o manco immediata a l’entorn quotidià de l’home camperol. Aquestes nigulades són anomenades tècnicament niguls orogràfics (estratocúmulus) i, segons els meteoròlegs, són originades per l’aixecament de masses d’aire que, en topar amb determinats accidents geogràfics, generen si les condicions són favorables per condensar-se, niguls de precipitació. La saviesa popular atresora tot un ventall de noms, per classificar i precisar quines formacions són les portadores de la pluja: barret, beca, bonet, capell, cotonada, cobertora, gorra…, i algunes més, que associades a elements singulars de la nostra geografia, han servit secularment per pronosticar la pluja immediata:

Si sa muntanya duu gorra
i es Puig de Randa capell,
si no te vols banyar sa pell
i tens cames, arranca a córrer¹.

D’aquest ventall de noms populars utilitzats arreu de la nostra geografia per anomenar els niguls orogràfics, destaquen sobretot el barret i el capell; és per això que aquest article està dedicat exclusivament a aquestes dues nigulades utilitzades com a pronòstic infal·lible de pluja.

1. Els Barrets
   El barret és una antiga peça de roba per cobrir-se el cap, actualment en desús, que ha esdevingut amb el temps com a sinònim de capell. Així el descriu el DCVB, s.v. Barret: “Peça de roba o d’altra matèria que s’adapta al cap per cobrir-lo i no té ventalla”. És una peça de vestir molt antiga i era el complement més habitual per al cap. A la Mallorca medieval, els barreters o fabricants de barrets, estaven integrats en el gremi dels boneters (fabricants de bonets)². El Col·legi dels Honorables Boneters, es va fundar el 1483, aquesta confraria es va constituir “sots invocació de la Verge Maria de Puritat en lo monestir de Sant Francesch.” Els boneters o barreters, per a tractar els temes del seu ofici es reunien a la sala capitular del mateix convent de Sant Francesc, a Palma. Tenien escut d’armes format per tres barrets, un cardador i unes tisores³.
   Una mena de cobricap fluix que solia emprar-se per a dormir és la barreta (castellà: Birrete). Un inventari del segle XV consigna que Jaume Alemany, ciutadà, tenia una barreta doble, blanca amb orelles i li servia per dormir de nit. Altra peça també molt usual era la barretina, espècie de barret en forma de bossa de dos a quatre pams de llargària⁴.

2. Barrets i barretines a les fonts documentals

Els inventaris són una bona font d’informació, ja que podem entreveure, a través dels objectes consignats en aquests documents (mobles, eines, roba etc.) com era la vida quotidiana dels nostres avantpassats. La relació que veurem a continuació és una petita mostra de l’ús dels barrets i de les barretines. La documentació aportada, dels segles XV-XVII, palesa la importància d’aquesta peça de vestir, i per altra banda, ens permet conèixer de quins materials es fabricaven (llana, drap, brinet, filempua, de fil redó, cotó, escambrai, de brinet marcat, ‘de roba de compra’) i el color (blanc, negre, burell). També podem constatar la forma (senars o dobles) i si tenien algun tipus d’ornament (randes, llises). Aquests són els inventaris dels quals hem extret la informació del tema que ens ocupa⁵:

-1439, març 13. Inventari dels béns de Guillem Fornari (Sa Pobla). A la cambra major. Ítem un barret negre de drap.

-1487, desembre 18. Inventari dels béns de Guillem Artigues (Felanitx). Intus cameram. Ítem dos berrets la hun negra l’altre burell bons.

-1489, gener 2. Inventari dels béns d’Antoni Mesquida (Porreres). A la cambra nova. Ítem dos barrets negres.

-1508, agost 16. Inventari dels béns de Guillem Juan (Banyalbufar). En la cambra. Ítem dos barrets vells.

-1513. Inventari de la possessió de Son Nebot (Porreres). A la altra cambra. Un barret negre doble bo e un parell de borsaquins vells.

-1515, desembre 10. Inventari del béns de Pau Claret (Valldemossa). En la cambra. Ítem tres barrets, dos negres hi un burell.

-1517, agost 29. Inventari dels béns de Gaspar Rabassa (Manacor). En la cambra. Ítem un barret vell e dos parells de sabates noves.

-1686, maig 12. Inventari del béns de Joan Bauçà, prevere (Sant Joan). En la casa ha hont habitació del dit difunt. Ítem duas barretinas usadas.

-1703, gener 23. Inventari de l’heretat de Cristòfol Bibiloni Ramis (Sant Joan). En las casas de dita heretat. Ítem dos tocados, dos barratinas, dos corbates, y dos colls tot usat, y dos mocadors usats.

-1748, març 13. Inventari de la possessió de Son Jorbo (Porreres). Sobre la sala. Ítem dos capells un nou y lo altre vell y un berret de llana y sinch barretinas de filempua.

-1750, desembre 31. Inventari de la possessió de Son Picornell (Montuïri). En una botiga de ditas casas. Ítem tres afeytadors, nou collerinas, sis parells de maneguins, quarante y sis barretinas blancas, ço és, 27 de brinet, 12 de roba de compra ab randa y set de fil redó llisas, y setze corbates blancas, esto és, sis ab randa y deu llisas tot usat. Ítem sinch barrets tots blanchs, esto és, dos de cotó usats y tres de llana molt usats, y quinse cañoms de estopa ab vetas usats.

-1762, juliol 8. Inventari de la posada de Son Servera (Porreres). A la cambre. Ítem dotse barratinas de brinet del marcat llisas. Ítem dotse barratinas de fil radó ab randa. Ítem dues barratinas de escambray usades en randa. Ítem tres barrets blanchs y dos negras usats.

-1763, gener 28. Inventari del casat de la possessió de Son Roig (Porreres). Al dit porxo. Ítem dos barrets y una dotsena de barratinas, tot usat.

-1768, abril 8. Inventari de l’heretat d’Elisabet Pocoví Santjust (Sant Joan). Dins la cambra ahont morí dita difunta. Ítem un covonet, ab una barretina y sis mocadors. A dalt la sala y dins la cambre. Ítem una caxa vella sens pany ni clau, y dins de ella un covonet ab sis benas de sengrar, y deset berretinas tot usat. Ítem altre covonet ab mitja dotzena de berretinas y sinch benas usadas. Ítem quatre guardapits blanchs usats, unas tovallas obradas usadas ab cordons y quatre berretinas.

3. Refranys, cançons i frases fetes. Apunts d’onomàstica

L’ús d’aquesta antiga peça de vestir tan popular, ha quedat reflectit d’una o d’altra manera a la parla quotidiana. Mots, locucions, dites, cançons i refranys, s’han anat acumulant en el decurs dels segles en el sistema dialectal de la nostra comunitat; moltes de les expressions que veurem a continuació, han quedat fixades per sempre dins la memòria col·lectiva del nostre poble i encara, algunes d’elles, són usades metafòricament a la parla quotidiana⁶:

• Esser petit com un barret: esser molt petit (Santanyí).
• Anar barret envant peu enrera: anar amb molts de compliments i reverències.

No et penses t’hagin d’anar
barret en mà, peu enrere!
Jo bé me’n puc afluixar
de tu i tots quants n’hi ha
qui governen a ca teva⁷.

• Anar fora barret o anar barret alt: anar molt excitat.
• Omplir un barret de rialles: riure molt (Palma).
• Posar barrets: Imputació calumniosa.

Es barret que m’he comprat
és lleuger i bo de dur;
però es que m’has posat tu
és un poc massa sobrat.

• No em cabrà mai dins es meu barret: ho diuen d’una persona que avorreixen (Manacor).
• Això n’hi ha per tirar es barret a’s foc i deixar-lo cremar.
• Ca, barret!: ho diuen per negar fe o assentiment a una cosa.
• Si s’enveja fos tinya, tothom duria barret.
• Tants de caps, tants de barrets: ho diuen de les opinions molt dividides.
• Amics de barret.
• Cap sense barret.
• Barretada: Multitud de barrets.

Jo em som alçat caçador
de papallones pintades,
i les mat a barretades
per no fer tant de remor⁸.

En el camp de la malnomenació aquest mot també hi ha deixat petjada. Els malnoms barretina i barret, es repeteixen a molts de pobles de la nostra illa i ens recorden d’alguna manera el seu antic ús. Vet aquí algunes localitats on els hem localitzat:

Barretina (Manacor)⁹.
Barretina (Sant Joan). Malnom actualment desaparegut documentat el període 1622-1792¹⁰.
Barret (Campos)¹¹.
Barret blanc (Llorito). A principis del segle XIX apareix documentat Gabriel Horrach Barret blanch¹².
Barreter (Llorito). Malnom provinent d’ofici, desaparegut a Llorito i viu a Pina¹³.
Barretera (Sineu). L’Amillarament de l’any 1864, consigna Joana Maria Florit, viuda Barretera, de Sineu¹⁴.

Els reculls de toponímia també han fet aflorar aquest mot arreu de la nostra geografia. Com hem vist anteriorment, la malnomenació, la dialectologia així com la toponímia, són un reflex de la història de cada poble. Vegem-ne alguns exemples^15.

Can Barret
Propietat rústica del terme de Campos, entre ses Sitjoles i es Revellar.
Can Barret
Propietat rústica del terme de Llucmajor, situada entre Son Fullana i Son Frígola.
Can Barretina
Topònim desaparegut del terme de Sant Joan consignat al cadastre de l’any 1792: Terra dita Can Barretina junt a la Mostra.
Clot d’en Barret o Clot de s’Alga
Accident de la costa de Santa Margalida, situat entre es Fondo de Son Bauló i el mollet de Can Picafort.
Escull d’en Barret
Al terme de Santa Margalida, situat entre el mollet de Can Picafort i les Casetes des Capellans.
Molí d’en Barret
Al terme de Santa Margalida, situat entre la vila i Alcudiola.
Barret, Na
Propietat rústica del terme de Santanyí, situada al poble de Calonge, entre cas Vellarro i sa Terra Bona.
Son Barret
Possessió del terme de Palma, ubicada a Establiments Nou i situada entre les petites possessions de Santa Ponça i Son Bauçanet.
Barret des Capellà, Es
Accident de la costa del terme de Llucmajor, situat entre s’Estanyol de Migjorn i la punta Plana. Al terme de Santanyí entre el torrent d’en Barracot i el Caló des Màrmols.
Bassa de Cas Barreter
Propietat rústica del terme de Santa Maria, situada entre Son Oliver i Son Roig al Torrent de Coanegra.
Cas Barreter
Propietat rústica del terme d’Esporles, situada entre Canet i Miralles.

Així doncs, els mallorquins hem portat barret, barreta, barretina i barretino. Un receptari de cuina del segle XVIII, consigna un farciment anomenat Barret de Sant Antoni. Aquest farciment es fa de pa rallat, xulla i sobrassada capolada, alls capolats, tomàtiga,
juevert, tarongí, moraduix, ous, sal picada i espícies¹⁶.

Amics de barret i amics vers¹⁷ i s’Al·lot des barretino¹⁸, són dues delicioses rondalles recollides per Antoni Maria Alcover, i pel que sembla, aquests mots encara conservaven tota la frescor i la naturalitat en el parlar local de les persones que va entrevistar, a finals del segle XIX.
Aquest vell mot medieval que ha passat a formar part del llegat cultural dels nostres avantpassats, ha arribat viu fins als nostres dies, malauradament, tot aquest bagatge cultural es troba actualment en franca regressió, si bé encara podem trobar el mot fossilitzat en aquest nom de nigul orogràfic. També és recordat de tant en tant en algunes de les expressions que hem vist anteriorment i que encara serva la gent major a la parla quotidiana.

4. Barret. Nigul orogràfic
   Tornant al tema que ens ocupa i que encapçala aquest article, passem a veure doncs el barret utilitzat metafòricament per anomenar els niguls orogràfics. Com hem dit anteriorment i fent servir una senzilla metàfora, es considera que el puig o accident en qüestió, s’ha cobert el cap amb un barret. Però no sempre l’aparició d’aquest nigul orogràfic assenyala la pluja pròxima, comunicacions orals d’observadors aguts, precisen sobre els vents i la situació de la nigulada perquè es puguin donar les circumstàncies favorables per a la pluja. Vet ací una petita mostra dels barrets orogràfics:

1. Barret a la Pedra Alta

Es tracta d’una pedra o rocassa de forma redona, esblanqueïda, situada a la muntanya damunt ses Fonts Salades (Artà). La presència del nigul en aquest indret, assenyala aigua, segons comunicació oral de Sebastià Esteva Fernández (1905-1991) Blancos, pescador de Cala Rajada.

2. Barret a Ferrutx

Si la boira assenyala llebeig o gregal, pluja segura, segons comunicació oral de Sebastià Esteva Fernàndez (1905-1991) Blancos, pescador de Cala Rajada. Barret o boira a Ferrutx, pluja segura, segons informació oral de Miquel Artigues Andreu (n.1917c) Solaies, pescador de Son Servera.

3. Barret a sa Talaia d’Alcúdia
La boira o barret a sa Talaia d’Alcúdia, ha estat des de temps immemorial un senyal de pluja pròxima pels pescadors del Port d’Alcúdia, segons comunicació oral de Pere Pons Ginart (n.1916c) de sa Morena i Josep Vallès Serra (n.1899c) Vallès, ambdós pescadors del Port d’Alcúdia.

4. Barret a sa Dragonera
Amb vent de migjorn, si la farola vella de sa Dragonera posa barret de boira, abans de tres dies plou, segons comunicació oral de Gaspar Castell Bestard (1902-1988) de sa Dragonera, d’Andratx. Si es posa barret a migjorn i llebeig, la pluja és segura, segons comunicació oral d’Antoni Cunill Vives (n.1938c) Cunill, pescador de Banyalbufar.

5. Barret de Bonany, Es
El Puig de Bonany, ha estat un referent orogràfic del llevant mallorquí. Contrades del terme de Manacor i Felanitx es servien d’aquest puig per a pronosticar la pluja¹⁹.

6. Barret de Sant Salvador, Es
Fa referència al Puig de Sant Salvador de Felanitx²⁰.

7. Barret a Galatzó
Si es posa barret a la banda de migjorn del puig, assenyala precipitació imminent, segons comunicació oral de Jaume Morey Mulet (n.1924c) Bonamo, pescador de Calvià.

8. Barret a Calicant
Es tracta del Puig o Muntanya de Calicant de 474 m d’alçada situada al terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar. Una altra variant és la coneguda com Boinet al Puig de Calicant²¹.

9. Barret al Puig de Randa
Es diu quan damunt el dit puig es posa una boira, considerada senyal segur de pluja (Sineu)²².

10. Birret de Santa Llucia
El Puig de Santa Llucia és un accident geogràfic ubicat al terme municipal de Manacor. Quan es posa birret en aquest indret, és senyal de pluja. Algú utilitza la variant es Domàs de Santa Llucia²³.

2. Els capells orogràfics
Com ja hem dit anteriorment i fent servir una senzilla metàfora, es considera que el puig o accident en qüestió, s’ha cobert el cap amb un capell. Però no sempre l’aparició d’aquest nigul orogràfic assenyala la pluja, comunicacions orals precisen sobre els vents i la situació de la nigulada perquè es puguin donar les circumstàncies favorables per a la precipitació. Veurem a continuació una petita mostra dels capells orogràfics recollits arreu de la nostra geografia:

1. Capell des Puig de Randa, es / Capell de Cura, es
   El Puig de Randa (555 m) situat al terme d’Algaida, anomenat també Cura o puig de Cura, ha estat des de l’avior un referent dels pobles del pla per a les prediccions meteorològiques. En el seu cim planer s’assenta el santuari de la Mare de Déu de Cura i a la banda de migjorn s’hi localitza l’ermita de Sant Honorat i el santuari de la Mare de Déu de Gràcia, aquest darrer ja al terme de Llucmajor.
   La peculiar silueta d’aquest puig visible des de molta distància ha servit secularment a l’home camperol per atalaiar les nigulades i boires situades damunt el seu cim i efectuar els seus pronòstics. L’exposició solar de la Cova des Migdia i la posició del rei astre respecte de la vertical del Morro d’en Moll, indicant el migdia solar, ha regit durant segles la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
   Popularment, la manera més simple per anomenar l’aparició d’aquest nigul orogràfic és utilitzant la fórmula boira a damunt… o boira a… són popularíssimes al pla de Mallorca les dites següents:

-Boira a Cura, aigua segura.
-Boira an es puig de Randa, aigua a cada banda.
-De Randa a Cura, aigua segura.
-Boires cap a Cura, aigua segura.
-Boira grossa a Cura, aigua segura.

El nostre cançoner popular atresora una bona mostra de la predicció meteorològica associada al puig:

Es Puig de Randa du capell
i és senyal de que plourà,
i, si no te vols banyar,
pastoret, guarda sa pell²⁴.

Es Puig de Randa du capell
i sa tramuntana gorra
si tens cames be pots córrer
si no et vols banyar sa pell²⁵.

Si sa muntanya duu gorra
i es Puig de Randa capell
si no ets vols banyar sa pell
i tens cames, arranca a córrer²⁶.

P’es Puig de Randa ja hi plou,
per aquí qualque goteta.
Ha venguda una jaieta
enconada d’un blanc d’ou²⁷.

Aquesta és la descripció que recollirem en boca dels vells informadors d’aquest popularíssim nigul orogràfic:

Algaida
“Si sa boira puja pes Morro d’en Moll, està dos o tres dies a ploure”

Llorito
“Si sa boira puja de Llucmajor, s’aigo és segura”
“Si ses boires pugen de la banda de Porreres, pluja segura”

Montuïri
“Si hi ha una boira tenra an es Puig de Randa, és senyal d’aigo”
“Si es puig de Randa roman o se colga amb capell, és senyal d’aigo”
“De ponent no plou mai, si surt de la banda de Gràcia, si”
“Es puig de Randa està en capella”
“Si carrega de llebeig brusca, si carrega de ponent, vent”
“Un parell de dies abans de ploure, hi ha un nigul que va baix baix i volta es puig, llavó es posa capell, és una senya segura d’aigo; quan no hi ha volta an es puig, maldament posi capell, no plou”
“Si sa boira ve de ponent és vent, si ve de llevant plou”
“De Randa a Cura, aigo segura”
“Una boira atapeïda, pujava per ses penyes de Son Mulet, de llevant; solia ploure cap a la banda de Llucmajor”
“Niguls entre Son Mulet i es Morro d’en Moll, si vénen de llevant, plou de llevant”

Pina
“Es capell des puig de Randa, per ploure ha de venir o pujar de llevant”
Ruberts
“Si sa boira surt de llebeig, fa bon temps o sol, si surt de migjorn plou”
“El dia que ses boires pugen de Porreres cap a la banda de Ciutat i pasturen per damunt es morro, és senya d’aigo”

Sant Joan
“Si hi ha un nigul a damunt el puig de Randa, i no n’hi ha altre pels voltants, sol ploure”
“Si surt per la banda de Llucmajor, a tres dies plou”
“Boires cap a Cura, aigo segura; si van cap a llevant, no plou”
“Si el capell és de color negre, plou; si és de color blanc és senya de vent”
Santa Eugènia
“És un nigul, si va cap a Palma plou, i si va cap a Porreres, no plou”

2. Capell de la Mare de Déu de Gràcia, es
   La predicció correspon a les observacions fetes a la banda del Puig de Randa, des d’on s’atalaia aquest santuari (Porreres, Llucmajor). “Si la Mare de Déu de Gràcia duu capell, senya d’aigo” (Porreres).
3. Capell des Puig d’Alpare, es
   És un puig de 437 m d’alçada que fa de partió de terme municipal entre Artà i Sant Llorenç. A Artà també es conegut com es Capellet des puig d’Alpare. “Es puig d’Alpare duu capell, mos banyarem fins a sa pell” (Petra, Ariany). “Si el matí es puig d’Alpare duu capell, aigo fins a sa pell” (Artà). “Boira al puig d’Alpare” (Sant Llorenç).
4. Capell d’Alaró i Son Cadena, es
   Són dos estratocúmulus situats a damunt el Puig del Castell d’Alaró (822 m) i el Puig d’Alcadena (817 m) anomenat popularment Puig de Son Cadena. Quan ambdós es posen capell la pluja és segura (Consell, Santa Eugènia). “Quan es posa boira al puig de Son Cadena, senyal d’aigo” (Binissalem).
5. Capell de Galatzó, es
   El Galatzó (1025 m) és conegut popularment com sa Moneia a la localitat d’Estellencs. “Si es puig de Galatzó i es puig de l’Ofre estan tapats de niguls, segurament plourà aviat” (Algaida). “Es puig de Galatzó duu beca o capell” (Estellencs). “Sa moneia duu barret” (Estellencs). s’Arracó, Galilea, Montuïri.

Si es Galatzó duu capell
i l’Ofre es posa gorra
qui té cames ja pot córrer
si no es vol banyar sa pell²⁸.

6. Capell de Sant Salvador, es / Boira a Sant Salvador
   Fa referència al Puig de Sant Salvador (509 m) del terme municipal de Felanitx.“La Mare de Déu de Son Salvador es posa capell” (Vilafranca). “Una boira més baixa que el puig ve de llebeig, de Ses Salines, baix baix, i se col·loca damunt Sant Salvador; si ve de llevant, duu fred o poca aigo” (Porreres). “La Mare de Déu es posa capell per no banyar-se” (Vilafranca). “Si aquesta boira o nigulada ve de la banda del port de Felanitx, plou” (Porrreres). “Quan es puig de Sant Salvador duu capell, senyal d’aigo” (Petra). A Manacor és conegut com es Domàs de Sant Salvador.
7. Capell des Puig d’Inca, es / Capell de Santa Magdalena, es
   Es tracta del Puig d’Inca, de 307 m d’alçada, conegut també com Puig de Santa Magdalena. “Si es capell està a la banda de llevant des puig dóna aigo; si està a la banda de ponent, vent” (Llubí). Inca, Jornets.
   A Manacor coneixen es Domàs de Santa Magdalena: “És una espècie de nigul baix o boira que es posa entre el puig de Santa Magdalena i el puig de Bonany, és senyal d’aigo.”
8. Capell de Ferrutx, es
   El Puig de Ferrutx, de 519 m d’alçada, és un dels principals referents del llevant mallorquí:

Ferrutx ha posat capell
i tramuntana gorra
qui té cames be pot córrer
si no es vol mullar sa pell²⁹.

“Si sa boira és de gregal, duu aigo” (Cala Rajada). La gent marinera de Cala Rajada conserva la denominació més antiga aplicada al puig: Es Barret de Ferrutx.

9. Capell de Sant Nofre, es
   Es tracta del Puig de Sant Onofre de 225 m d’alçada, ubicat al terme municipal de Sant Joan. “Sant Nofre se posa capell” (Sineu). “És una boira que venia de llevant i s’assolava a damunt es puig” (Sant Joan).
10. Capell de Bonany, es
    El Puig de Bonany (317 m) és altre referent orogràfic important del llevant mallorquí. A banda dels pobles dels voltants, contrades del terme de Manacor i Felanitx es servien d’aquest puig per a pronosticar la pluja. Vilafranca, Sant Joan, Petra.
11. Capell des Puig Tomir, es
    El Puig Tomir (1103 m) ubicat en el cor de la Serra de Tramuntana. Segons la cançó que veurem a continuació, les prediccions s’han de fer comptant amb altres requeriments:

Sa tramuntana té gorra
i es puig Tumí duu capell
qui té cames ja pot córrer
si no es vol banyar-se sa pell³⁰.

12. Capell de na Burguesa, es
    Correspon a la Serra de na Burguesa (320 m) ubicada al terme municipal de Palma.
    “Na Burguesa duu capell” (Santa Eugènia). Algaida.
    Dita popular recollida en boca dels mariners de Palma: Burguesa tapada, vela banyada”
13. Capell de ses tres Mares de Déu, es
    Algunes vegades les prediccions es fan associades a altres niguls orogràfics de la contrada, com aquest cas, en què per acomplir plenament la funció predictora, els estratocúmuls han de ser atalaiats alhora sobre el Puig de Randa, el Puig de Sant Salvador de Felanitx i el Puig de Bonany. Manacor.
14. Capell del Puig de Son Seguí, es / Capell des Puig d’en Marron, es
    Fa referència a la cota màxima del terme de Santa Eugènia, el Puig de Son Seguí o d’en Marron de 320 m d’alçada.
    “Quan es puig de Son Seguí es posa capell, aigo segura” (Santa Maria). “Es puig d’en Marron se carrega” (Santa Eugènia).

NOTES:

1. Comunicació oral de Pere Cerdà Cerdà (1901-1994) Frare, de Montuïri.
2. El bonet és un barret baix, cilíndric o troncocònic. El malnom Bonet i el diminutiu Bonetó, actualment desapareguts, estan consignats en el repertori onomàstic santjoaner des de l’any 1641 i associats als llinatges Sastre, Mayol i Company. Cal no confondre’l amb altre Bonet associat al llinatge Roig que encara perdura en aquella vila.
3. Quetglas Gayà, Bartomeu (1980). Los Gremios de Mallorca. Palma: Impremta Politècnica, pàg.73
4. Altra accepció del mot barretina és la consignada en el DCVB s.v. Barretina: “La funda que posen dins el capell, davall el suador (Palma).”
5. La gran majoria d’aquests inventaris estan extrets de:
-Barceló Crespí, Maria (1994). Elements materials de la vida quotidiana a la Mallorca baixmedieval (Part forana). Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.
-Barceló Crespí, Maria et alii (1997). Les Possessions de Porreres. Estudi històric. Patrimoni de Porreres 2 Porreres: Ajuntament de Porreres.
6. Vegeu: DCVB, s.v. Barret.
7. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 269, núm. 4608
8. DCVB, s.v. Barretada
9. Pastor Noguera, Cristòfol (2004). Malnoms manacorins del segle XX. Manacor: Ajuntament de Manacor.
10. Canuto Bauçà, Francesc et alii (1996). Els Malnoms de Sant Joan. Segles XIV-XX. Monografies Santjoaneres, 5. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines.
11. Reus Mas, Gabriel (1998). Els Malnoms de Campos. Campos.
12. Ramis Puig-gros, Andreu (1997). Malnoms a Llorito segles XIV-XX.
13. Ramis Puig-gros, Andreu (1997). Malnoms a Llorito segles XIV-XX.

14. Arxiu Municipal de Sant Joan, ref. 568

15. Vegeu: Gran Enciclopèdia de Mallorca, s.v. Barret.

16. Miralles, Joan; Cantallops, Francesca (1989). Receptari de cuina del segle XVIII. Jaume Martí i Oliver. Biblioteca Marian Aguiló, 12. Publicacions de l’Abadia de Monserrat.

17. Alcover, Antoni Maria (1976). Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Volum XVII, pàg. 81.

18. Alcover, Antoni Maria (1976). Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó. Volum VI, pàg. 51.

19. Cita de Sebastià Nicolau Sureda (n.1923c) conegut folklorista de Manacor, ja traspassat. Amb el pseudònim Senisu firmava els seus articles a la secció Parenòstic del Diario de Mallorca. La cita en qüestió correspon al Diario de Mallorca del 4-10-92

20. Cita de Sebastià Nicolau Sureda a Diario de Mallorca, del 1-8-1993.
21. Cita de Sebastià Nicolau Sureda a Diario de Mallorca del 2-12-1990.
22. Vegeu: DCVB, s.v. Randa.
23. Cita de Sebastià Nicolau Sureda, a Diario de Mallorca del 10-5-1992.
24. Ginard Bauçà, Rafel (1967). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 136, núm. 120
25. Comunicació oral de Bartomeu Salvà Vallès (1909-1994) Salat, de Montuïri.
26. Comunicació oral de Pere Cerdà Cerdà (1901-1994) Frare, de Montuïri.
27. Ginard Bauçà, Rafel (1967). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 134, núm. 97.
28. Comunicació oral de Joan Mora Homar (n.1908c) Domàtiga, de Montuïri.
29. Comunicació oral d’Antonina Bergas Mas (n.1905c) de Cas Ferrer, de Maria de la Salut.
30. Comunicació oral de Jaume Mateu Rosselló (n.1919c) Poll, de Caimari.