Hi ha experiències que per entendre-les i estimar-les s’han de viure. S’han de sentir. Se n’ha de formar part. I una d’aquestes és la festa de ses Clovelles de Petra que ha tengut lloc el passat dissabte.
Tot va començar ben prest. A les 10.00 del matí, el poble ja era ple de gent amb camisetes i capells verds preparats per anar a berenar i agafar forces per aguantar les hores i hores de música, balls i caminades que tenien per endavant. Com mana la tradició – o neotradició -, a les 12.00 el portal de l’església era ple de persones impacients per veure un dels moments més especials i sentits de la jornada. Parlam del primer ball.
Enguany, Maria Bel Forteza va donar vida a Santa Praxedis i ho va fer amb un somriure permanent. Una alegria contagiosa. Una demostració de com ha arrelat la festa. De com els joves, aquells que han crescut i evolucionat al mateix temps que han crescut i evolucionat les Clovelles, la senten seva.
Amb el primer ball, i entre crits i aplaudiments es donava el sus a la festa. A partir d’aquell moment, en romeria, els assistents varen recórrer els carrers de Petra dansant a diferents punts del poble. Això sí, sempre acompanyats dels xeremiers, els cavalls i una gernació amb ganes de festa. Una ruta que durà prop de dues hores i que va ser interrompuda pel dinar a l’estació vella. Un incís: enguany hi ha hagut un canvi de menú, s’ha canviat la paella pel tumbet i els assistents asseguren que va ser tot un encert. Un moment de repòs més emocionant del que és habitual, però a aquesta història la contam al final de la crònica.
Tornant a la festa, tot va transcórrer amb normalitat i segons el previst. A les 16.00, la Petrukada es va incorporar a la celebració. I entre els sons de la percussió, les xeremies, els flabiols i els tamborinos els balladors i Santa Praxedis varen arribar a unes escoles velles plenes a vessar.
Primer varen ballar, un ball d’aquells que et posen la pell de gallina. Després, varen entrar al claustre, on els esperava el dimoni amb la clau. La patrona va aconseguir prendre-li i en sortir, va esclatar l’emoció perquè ara sí que tenien totes les eines per anar fins a la Casa de la Vila, obrir i treure les clovelles.
I així ho varen fer. Varen caminar fins al carrer de l’Hospital i des de damunt els balcons, els centenars de joves varen poder escoltar de la boca de dos balladors i Santa Praxedis les paraules més esperades del dia: “Petrers, petreres, tenim la clau. Ses Clovelles són aquí”.
A partir d’aquí ja no hi va haver marxa enrere. Els protagonistes del dia, juntament amb els organitzadors de la festa (l’Associació de Joves El dimoni s’hi va retre), varen tirar sacs de clovelles per avall, es varen obrir els aspersors i es va posar la música en marxa perquè els assistents poguessin gaudir de la batalla. Ara bé, la gesta es va estendre a les places del poble. Allà, els més petits gaudiren d’una guerra d’aigua, mentre que els més grans participaven de l’horabauxa.
UNA EDICIÓ MÉS EMOTIVA
Al principi d’aquest text vos explicàvem que el dinar de Ses Clovelles d’enguany havia estat més emocionant que els anys anteriors. I ho va ser perquè es va retre homenatge a Guillem Jaume ‘Coleto’, que va morir a principi del 2025. Va tenir un paper actiu i important en el marc de la festa. Va forjar la clau que Santa Praxedis pren al dimoni i en les primeres edicions es va encarregar de fer les paelles. És per això, que aquest dissabte es varen dir unes paraules per agrair tota la feina feta.