Acabat d’aterrar d’Alemanya, Toni Bergas Forteza (Montuïri, 1994), és d’aquells alumnes que va cursar els seus estudis als dos instituts del Pla, per tant, és un Referent dels IES de Porreres i de Sineu. Cursà l’ESO a Porreres i el Batxillerat a Sineu. Ara, una dècada després és professor de Dret Financer i Tributari a la UIB. Enmig, en Toni també ha passat per l’Ajuntament d’Ariany on en guarden un bon record d’ell.
– Quins anys vàreu estar a l’IES Porreres/Sineu i quins records teniu del pas per aquest centre?
– Vaig estudiar, primer, l’ESO a l’IES Porreres (si no vaig malament, del 2006 al 2010) i, després, el batxillerat a Sineu (del 2010 al 2012); guardo molt bons records d’ambdós instituts. En el cas de l’IES Porreres el recordo com un institut molt “familiar” en el sentit de ser un institut molt petit -només tres pobles- allà on tothom es coneixia. També convé recalcar els grans professors que vaig tenir en els dos instituts, sempre implicats en la docència i l’estudiant.
– Alguna anècdota divertida o no tant que recordeu?
– Les anècdotes solien passar fora de l’institut.
– Vàreu estudiar Dret, sabíeu quina carrera o quin camí volíeu fer quan vareu començareu a l’IES?
– No, mai ho vaig tenir gens clar, la veritat. A l’ESO era bo en matemàtiques i física, però a quart em va agradar molt la Història, això provocà que a batxillerat agafés el batxiller humanístic amb la idea d’estudiar Història a la Universitat. Finalment, em vaig decidir per estudiar Dret, imagina’t com ho tenia de clar.
– A què vos dedicau?
– Actualment, som professor de Dret Financer i Tributari a la Universitat de les Illes Balears.
– Ens dius una frase per acabar de convèncer algun alumne actual de l’IES que vulgui estudiar el mateix que heu estudiat?
– És difícil que a batxillerat es tengui una vertadera vocació sobre el Dret, jo quan vaig començar no la tenia, de fet, com ja he dit, volia estudiar Història, ara bé, la frase típica que es diu és la del fet que “Dret té moltes sortides” i, efectivament, és així. Estudiar Dret és útil tant en l’àmbit professional com en l’àmbit quotidià o del dia a dia.
– Recentment heu estat per Alemanya. Què hi fèieu? Formava part de la vostra formació?
– Exacte, recentment he estat fent dues estades de recerca. Primer a Munich, a un centre de recerca sobre el Dret Financer i Tributari (Max Planck Institute for Tax Law and Public Finance) i, la segona, a la Universitat de Münster.
– També heu treballat a l’Ajuntament d’Ariany. Com és el dia a dia d’un poble tan petit?
– Fer feina a l’Ajuntament d’Ariany va ser una experiència fantàstica, hi vaig aprendre moltíssim. Ariany tenia i té un encant especial, uns raconets fantàstics i s’hi està molt bé. Sempre m’hi vaig sentir molt a gust i sempre em varen tractar molt bé. S’ha de dir que l’Ajuntament (tant el seu personal, en Miquel o na Joana Maria, entre molts d’altres, i el seu batle, en Joan) aquests darrers anys ha fet una feinada pel poble; basta fer una volta pel municipi per veure la inversió que ha fet l’Ajuntament i totes les millores que això ha implicat. A pics no es valora per part del ciutadà d’un petit poble com, per exemple, Ariany o, d’un poble un poc més gran, com pot ser Montuïri, la feinada que du gestionar tots els aspectes del municipi.
– Creis que es valora poc la tasca dels polítics dels pobles?
-Sí, seguint amb el que ja he comentat, a un gran poble o ciutat és impensable o difícil que un ciutadà pugui, sense cita prèvia, anar a xerrar amb el batle o qualque regidor; o, per exemple, que per a qualsevol problema que es tengui es pugui cridar al batle o tinent al seu mòbil personal. Crec que la tasca dels polítics dels pobles més petits, en aquest cas, del Pla, és més propera i, per això, més sacrificada; no vol dir que la dels polítics dels pobles més grans no ho sigui, ara bé, els mitjans i recursos dels quals disposa un poble, per exemple, costaner o un poble del Pla són ben diferents i això implica, vulguis o no, la necessitat d’una menor o major dedicació.
– Com veis la situació dels joves del Pla? Ja sigui amb el tema habitatge, feina…
– Les dificultats i reptes que tenen els joves hi són ja a tota Mallorca, els preus de l’habitatge en es Pla estan equiparats a la resta de l’illa; els problemes són comuns i l’encariment de la vida afecta a tots els joves, siguin del Pla o no.
– Quina opinió en teniu de la vida social i cultural que hi ha als pobles del Pla de Mallorca?
– Si la comarca del Pla és rica en qualque cosa és en cultura i vida social. Cada poble té unes festes molt arrelades i pròpies; els pobles del Pla no necessiten copiar altres festes i les seves figures o adaptar-ne d’existents. Ja siguin festes tradicionals com els Cossiers a Montuïri, o les denominades “neofetses” com el Much de Sineu, el Pla és símbol de cultura i orgull.
– Els habitants del Pla i la nostra vida i costums som el darrer reducte de la Mallorca preturística?
– Sí, en absolut. Ara bé, és cert que cada poble guarda encara les seves tradicions i costums, sigui del Pla o d’un altre indret. Actualment, a conseqüència de la massificació ha nascut aquests darrers anys entre els mallorquins un sentiment d’orgull cap als nostres costums, tradicions i cultura. Tal volta sigui un mecanisme de defensa per fer-mos valer i que no es perdin les nostres arrels.
Tot i això, en referència a l’actual massificació turística, crec que és qüestió de temps que el model preturístic de l’illa i les seves conseqüències arribin a tots els raconets de l’illa, inclòs el Pla. Tot s’encareix, l’accés a l’habitatge es dificulta i els problemes de la massificació es noten. Tal volta no arribarem a un cas extrem com el de Sóller o Valldemossa -no veurem encara un “Montuïriland-, però en dies puntuals ja es pot veure tota aquesta massificació (per exemple, els dimecres al mercat de Sineu). Quan Mallorca s’enfonsi, la sort que tendrem al Pla serà que serem dels darrers a anegar-mos i que tendrem Cura a prop. Mentrestant, és essencial estimar i conservar allò que ens caracteritza i que ens defineix com a poble.