Aquests dies, entre el 24 de juny i el 4 de juliol fa vuitanta anys que a Sineu tiraren la casa per la finestra, anaren a l’uf. Fou per a celebrar el tercer centenari de la declaració de Sant Marc com a patró de la vila.
Grans festes, en les que hi participaren els millors seguicis festius del moment de Mallorca. Els millors oradors predicaren a la parròquia. La vila es decorà solemnement, es feren concursos de bestiar, es proclamà el governador civil fill adoptiu de la vila, s’edità un llibre de poesia i fou el moment en què s’erigí tot un símbol del poble, l’escultura del lleó de Sant Marc.
El ressò d’aquella festa quedà, mesos després, negre sobre blanc en les pàgines del full parroquial San Marcos. A partir d’aquell recull parroquial, l’historiador lloretà, Andreu Ramis ens diu que “la festa s’explica, primerament, arran de la línia recristianitzadora, impulsada per l’església, amb absoluta connivència amb les autoritats civils i militars del règim de la dictadura, durant els primers anys de la postguerra”. La raó és que no només aquell juny de 1945 va haver-hi una gran festa. Anys abans i anys després Sineu bravejava de les seves festes.
Ramis apuntà aquest aspecte de la línia recristianitzadora en la comunicació titulada El tercer centenari de Sant Marc com a patró de Sineu. La participació dels Cossiers de Montuïri i les sortides fora de la vila. Un treball que recull el llibre de les II Jornades d’Estudis Locals de Montuïri i que Ramis publicà conjuntament amb qui subscriu aquest article.
La festa va pivotar sobre el Vicari General de la Diòcesi, Joan Rotger Niell (Sineu, 1885-1966), qui amb el suport de l’Ajuntament i la parròquia aconseguí mobilitzar, com veurem, intel·lectuals, entitats de pobles veïns i autoritats civils i eclesiàstiques. Aquesta gran festa fou l’eclosió d’anys de festes i gaubança que va viure Sineu.
A Sineu l’oralitat explica que se celebra Sant Marc d’ençà que un any de sequera extrema, tal dia com el 25 d’abril, va ploure de valent. Així ho recorda Joan Vanrell a la revista Díngola, i també assenyala com fou Rotger Niell qui n’establí el vertader origen en l’elecció pel Consell de la Universitat de Sineu el 29 de juny de 1645. Vanrell, també ens parla, aquí, d’un altre lleó el que s’havia fet el 1943 per portar la relíquia de Sant Marc i que podeu veure a la fotografia superior.
LA FESTA
Però fou aquell dia de Sant Pere de 1945 quan s’iniciaren les celebracions de l’efemèride del tercer centenari.
Joan Rotger explica en què consistiran les festes del centenari: En una multitud de actos cívicos y religiosos que durarán unos diez días, pues se quiere conmemorar, de una manera solemne, el tercer centenario de la elección de San Marcos como Patrono de Sineu.
Andreu Ramis explica com “a part de l’exaltació política, religiosa i cívica, pròpia d’una conjuntura grisa, darrere el plantejament de Rotger Niell, hom hi pot llegir una certa vel·leïtat de recuperació de les glòries passades i una voluntat d’enaltiment de la comarca que abastava els termes de Manresa (Llorito), Sant Joan i Sineu. Una demarcació històrica que havia esdevingut el territori mític de Sinium o el gran Sineu. Era, d’alguna manera, una certa revifalla renaixentista“.
Un d’aquests intel·lectuals fou el folklorista santjoaner Rafel Ginard Bauçà que en la comunicació de Ramis i Socies podem llegir com ens explica un dels actes d’aquesta celebració:
“Si no el acto más concurrido, fué al menos, el más simpático el bendecir e inaugurar el Monolito de la Comarca. Este pequeño monumento rústico que se levanta en el punto preciso donde confluyen los términos municipales de Sineu, San Juan y Lloret de Vista Alegre, será un símbolo perenne de la fraternidad y unión que existe entre los tres pueblos que forman la Comarca denominada «Sinium». Las autoridades de los indicados municipios se estrecharon efusivamente las manos en torno del humilde menhir, y así dieron estado oficial al pacto de amor y concordia que existe de tiempo inmemorial entre esos buenos vecinos“.
La festa agafà una volada fora mida. Els Blauets de Lluc, la banda de música local, el Copeo de Sineu, els Cossiers de Montuïri, l’associació franciscana Sagrat Cor, la Banda de Santa Cecília de Porreres, la coral femenina Santa Cecília de Llucmajor, els xeremiers de Muro, els centurions del Patronat de Palma, Sant Pere i els seminaristes, les Àguiles de Pollença, la Banda municipal de Muro, la companyia militar de defensa química…
Batles, comtes, capitans i coronells… carrosses, teatre, misses, coets, domassos, ofrena floral, balls regionals i la clàssica corrida (vedellada), fira de juguetes…
Els millors glosadors del moment com Llorenç Capellà i Garí Batle d’Algaida i Llorenç Ferragut i Munar Cartutxo de Sencelles.
En definitiva, el bo i millor de la societat mallorquina convertiren a Sineu en la capital de l’Illa per uns dies.
El dia de la ‘revetla’ el 28 de juny s’inaugurà el monument del lleó, obra de l’artista felanitxer Joan Maimó Vadell (1921-2001) i fou elaborat en làmina de bronze repujada a la caldereria de Guillem Seguí.
Sense cap dubte la festa d’aquell any va fer anar Sineu a l’uf. Ara, vuitanta anys després ningú s’imagina pujar de la plaça del Mercadal cap a l’església de Sineu i no presenciar aquella imatge imponent del lleó de Sant Marc.
Una figura que fa, aquests dies, 80 anys i que, de moment, encara no ha fet el pregó de la Mucada.