El 9 de juny és un dia especial per Sineu i també pel Pla de Mallorca. Tal dia de l’any 2000, el del canvi de segle, enguany en fa 25, s’inaugurava oficialment l’IES Sineu després d’estrenar-se pel curs 1999-2000.
A l’acte institucional el presidí l’algaidí Francesc Antich, president del primer pacte de progrés del Govern balear. Amb aquell acte donava el sus oficial a un centre de secundària i batxiller per on han passat ja milers de nins i nines, jovent de la comarca del Pla. De fet, és l’institut de referència de Sineu, Ariany, Costitx, Lloret, Llubí, Maria, Petra, Sant Joan i Sencelles i ho fou, en els inicisi de Montuïri, Vilafranca i Santa Eugènia.
Ensenyament i formació acadèmica al marge, el centre ha estat també l’eix neuràlgic social de la comarca. Marcà un abans i un després perquè contribuí -com ho faria més tard l’altre IES del Pla amb Porreres, Vilafranca i Montuïri- a crear vincles de germanor i camaraderia entre el jovent de pobles veïnats en una edat en què la majoria d’experiència i vincles d’amistat queden per sempre.
La construcció de l’IES Sineu fou també un exemple d’unió entre pares i mares de municipis de la comarca que varen saber unir-se i pressionar a través dels seus respectius ajuntaments.
Més de 20.000 alumnes i 2.000 professors han passat pel centre i per algun motiu o altre, també el s’han fet seu i han contribuït a fer arrelar un profund sentit de pertinença.
Una prova d’aquest esperit l’ha pogut comprovar Tot Pla amb les entrevistes que publica a exalumnes en la secció que s’anomena “Referents dels IES Sineu i IES Porreres”. De totes les converses mantingudes fins ara en surten en general bons records i bones paraules fins i tot d’aquells exalumnes que no varen treure en aquell moment bons resultats acadèmics, però que, tanmateix, arribaren a trobar el seu camí.
ELS DIRECTORS
Entre el personal del centre sempre ha estat figura clau la del director. El primer a estrenar-se fou un home de la comarca, el petrer Miquel Jaume Horrach que hi està al capdavant 7 anys. El seguí Lluís Aristondo Arvidsson (2007-2013). I després l’actual director també del Pla, Rafel Crespí Pol de Santa Eugènia que ho ha estat des de 2013 amb l’excepció del curs 2014-2015 en què dimití en plena polèmica pel TIL de José Ramón Bauzá. Aquell curs fou director Pere Mas de Maria de la Salut. Ben aviat, a partir de dia primer de juliol, agafarà el relleu de Crespí el primer director sineuer del centre, Pere Gelabert Ferriol.
Les fotos de l’acte inaugural reflecteixen una generació de polítics que marcà fites i moments històrics, uns per bé i altres no tant. Al costat de l’esmentat Francesc Antich – tristament finat a principis d’aquest 2025 – hi apareix la que fou presidenta del Consell de Mallorca, la costitxera Maria Antònia Munar. Hem de mencionar que el batle de Sineu era del seu mateix partit, Unió Mallorquina, Josep Oliver conegut popularment com a Pavarotti qui estrenà l’IES impulsat pel seu antecessor, el batle Jaume Ferriol Curolla. Hi surt també l’aleshores conseller d’Educació i Cultura, Damià Pons.
FITES I ÈXITS
Durant aquests 25 anys d’història el centre ha assolit fites i èxits en diferents àmbits. L’IES és un referent com a centre col·laborador amb el Parlament Europeu gràcies a la Integració Europeïtzació. Destaquen les iniciatives per a promoure la igualtat i coeducació. S’han dut a terme programes com dinamització de patis, escacs al centre, dinamització lingüística, intercanvis de llengua catalana, celebracions culturals arrelades com ara Sant Antoni, Sant Jordi, etc.
Aixi mateix, l’alumnat del centre ha rebut premis a tots els nivells. S’han anat ampliant estudis de formació professional a mida que l’evolució educativa i social ho ha requerit. S’han fet més de 1.000 activitats complementàries i més de 100 viatges amb estudiants arreu d’Europa i territoris de parla catalana. Se n’han fet de conservació del patrimoni (rutes literàries i patrimonials per tots els municipis). Amb tot també s’han millorat els resultats a nivell de la comunitat autònoma en aquest quart de segle.
En el centre s’han defensat valors com ara el compromís i l’esforç i també s’ha fomentat la defensa de la llengua pròpia i del patrimoni històric, cultural i natural. Aquests pilars han estat respectats i seguits en totes les etapes no sense entrebancs i obstacles i agafà especialment rellevància en temps de l’esmentat TIL.
PRIMA D’OR DE SINEU
El passat mes de novembre de 2024 l’Ajuntament de Sineu aprovà reconèixer l’IES amb la Prima d’Or del municipi. Un guardó que s’entregarà el 12 d’agost en el marc de les festes de la Mare de Déu Assumpta.
La proposta sortí del Partit Popular de Sineu, qui governa amb majoria a la Sala. Aleshores presentà una moció en el ple amb la qual demanava la concessió d’aquest distintiu local a l’institut. Argumentava que “des de la seva obertura, l’IES Sineu ha estat font educativa, de formació, d’esportivitat i de valors per a l’alumnat que ha passat per les seves aules, a més d’una eina de cohesió i vertebració territorial per als municipis als quals dona servei”.
El document recorda el que suposà el centre per l’alumnat de la comarca del Pla que fins aleshores s’havien de desplaçar a Manacor, Inca, Llucmajor, Felanitx o Palma: “Amb la inauguració d’aquest centre a Sineu, es va posar fi a una demanda històrica dels pobles de la comarca, que durant molts anys van reclamar una infraestructura educativa com la que ara tenim” explicà Tomeu Mulet Florit , batle de Sineu.
Aquest curs escolar ha de ser el nou principi, un punt i seguit d'”una aventura educativa, social, cultural i humana. Una aventura que celebram amb orgull, emoció i també, per què no dir-ho, amb un sentiment profund d’agraïment”, en paraules de Rafel Crespí.
“La nostra senyera oneja amb força. I la serp que figura al nostre logo simbolitza la saviesa del Pla, la riquesa cultural i la força col·lectiva de generacions d’estudiants que han crescut aquí”, apunta.
Celebracions al marge l’IES roman pendent d’una nova ampliació promesa el 2023. La darrera fou el 2005. El centre ha passat dels 600 alumnes dels inicis als més de 1.200 actuals. Disposa d’11 barracons.
Serà una ampliació i millora necessària perquè l’IES Sineu pugui continuar construint “un món més just, equitatiu i solidari” des del Pla de Mallorca i fer-ho, com consta en el lema dels 25 aniversari “amb el desig d’anar més lluny” i, ara per ara, com mostra el logotip de l’efemèride, en una Mallorca tenyida de color verd.
PARLEN ELS REFERENTS
Recollim el que han dit els referents de l’IES Sineu en les entrevistes que hem publicat aquests dos anys.
“Un dels millors records que crec que tenim tots els alumnes de l’IES Sineu és el fet de conèixer a gent de tants de pobles diferents. Així com passen els anys acabes fent amics (o coneguts) de molts de pobles i crec que això és una cosa molt guapa. És veritat que aquest fet també ha fet que no es mantingui el contacte de la mateixa manera que amb la gent del teu poble, però trobar-te a una verbena una nit d’estiu i repassar batalletes d’aquells temps sempre és un gust. Pel que fa al professorat, sempre recordaré na Toto professora de geografia i tutora a 3r d’ESO implicada fins a dir basta! Avui en dia coincidir amb ella per Sineu i com diria fer un Kit-Kat és molt agradable”.
“Del pas pel centre tenc molt bons records… la veritat que record els anys d’institut com a molt divertits, vaig conèixer gent de molts de pobles diferents, vaig fer amics que a hores d’ara encara mantenc, l’ambient de classe era agradable. De fet, quan em trob gent coneguda de l’institut i ens posem a recordar anècdotes sempre acabam amb la mateixa conclusió: que bé vivíem quan anàvem a l’institut!”
“Del pas per l’institut conserv molts bons records. Va ser una etapa molt guapa en què vaig conèixer gent de molts pobles del Pla i vaig fer grans amistats que avui encara mantenc. Se respirava un ambient molt familiar entre els companys i també entre els professors. Al cap i a la fi, tots veníem de pobles petits i això se notava!”. “Tots els anys que vaig estudiar allà varen ser bons, però vaig gaudir molt l’any que feia 3r d’ESO. Aquell any vaig tenir un tutor que va contribuir molt a la cohesió del grup i fora de l’institut fèiem plans tots junts. Vàrem fer dinars a la seva casa de camp, vàrem fer acampades, etc. Inclús durant algunes hores de tutoria sortíem de l’institut per anar a caminar pel camp o per fer una volta pel poble de Sineu”.
“Record l’IES Sineu com un centre molt familiar, on les arrels de la majoria eren similars: una família de poble, amb arrels pageses i amb la cultura mallorquina molt integrada. Crec que aquest és un gran atribut del centre. Va ser una etapa molt especial en l’àmbit personal també, ja que vaig conèixer persones molt importants i rellevants per a mi encara ara avui en dia. També va ser una etapa que em va obrir camí a qui som avui i d’això n’estic molt agraïda”.
“Nosaltres entràrem a l’IES que tot era molt nou, feia quatre anys que s’havia obert. Per tant, era un institut molt de poble, molt familiar, molt petit, sense massa branques d’estudis. Ho record com uns anys on vam conèixer molta gent dels pobles del Pla, fas amics de per tot i després tot l’estiu tenies revetles i plans quasi per a cada dia. Me va agradar molt això de mesclar tots els pobles del Pla en un sol institut. Com que era un institut nou i petit i crec que els professors volien venir a Sineu. Els alumnes no eren molt conflictius, eren de poble, entenien molt bé que el professor era l’autoritat dins l’aula i encara que sempre hi havia qualque gallet era bo de controlar. Ara crec que això, aquest respecte, s’ha perdut molt als instituts, però aleshores funcionava”.
“En tenc un bon record. Crec que la majoria dels professors amb els quals em vaig trobar eren bastant bons i els companys de classe i institut també vam compartir moments ben agradables. Era fàcil anar a classe cada dia, i això, al final, és el que compta, ja que arribes a passar moltes hores. També ho record com un repte. Venia d’una escola petita com és la de Petra i va ser un bot molt gran, i especialment per a mi que era una nina molt empegueïdora. Ja podeu imaginar com va ser trobar-me amb tanta de gent, persones que no coneixia de res i gent tan gran que al final, la diferència dels 12 als 18 era una diferència que notava molt, especialment els primers anys. Al final crec que és un repte que vaig superar bé i que va ser una preparació pel que venia després, et preparava per sortir de la teva zona de confort. M’en vaig endur molts bons amics de l’IES Sineu, de fet alguns encara mantenim l’amistat. En definitiva, l’IES et fa ser qui ets ara”.
“L’Institut era nou, era un centre petit tot i que per a nosaltres aleshores ens semblava molt gran. Crec que vam estar per allà de l’any 2000 al 2006. Això sí, al costat del centre actual allò era un centre acollidor, familiar. Ens topàvem la gent dels diferents pobles i tots ens coneixíem”. “Era divertit. Ens sentíem més grans, teníem 12 o 13 anys, però arribar allà va fer que ens sentíssim més grans. Tenc molt bons records d’aquells anys a l’IES. Vam fer molt bones amistats, érem un bon grup, sé que hi ha les amistats, però la veritat és que tenc poc contacte. Aquelles amistats de joventut les tenc ben presents”.
“Tenc un bon record, però tampoc diria que enyor aquesta època, és a dir, quan penso en aquesta època em ve al cap una època inestable a nivell emocional, amb molt alts i baixos, també molts aprenentatges i de conèixer persones molt boniques. D’estar i conèixer el món amb unes amigues, que per sort, encara tinc avui en dia i amb bastant autoexigència amb les meves notes i els meus estudis. Ho tinc compartimentat com una transició, a vegades fàcil i a vegades difícil, no sé si m’explico ”.
“El millor professor que he tingut mai li diuen Miquel Gaià, és de Sant Joan. Gràcies a ell, a la selectivitat, d’economia vaig treure un 9,5 i sense pràcticament estudiar. És un home que és un tros de pa no, el següent. Sobre anècdotes la veritat que jo en aquell temps, no ara, en aquell temps, era un poquet “xulet”. El que anava davant de tot, el més “sobradillo” i sempre vacil·lava. Un pic em va dir que em duria a un bosc, em fermaria a un arbre i em deixaria allà perquè pogués xerrar tot el que volgués i ningú em sentiria. També record que teníem un professor de física que posava la nota fora mirar l’examen depenent de la persona. Eren coses que en aquell temps es feien i ara no ho podries fer. Record companys com en Tomeu Rosselló, en Miquel Roca… eren “tremendos”.
“No vaig tenir una bona experiència, he de ser sincera i honesta amb aquesta etapa de la meva vida, que em va marcar molt com a persona, ja que quan vaig arribar a l’IES vaig patir assetjament escolar durant els primers anys. No vaig rebre suport per part dels companys, no guardo rancor, però sí que és un fet que no he pogut oblidar. Crec que avui en dia es prenen més mesures i hi ha més consciència i recursos. Després dels primers anys vaig entrar en una altra classe on vaig rebre suport per part de la professora i l’Orientadora escolar. Aquest fet també va fer que el meu objectiu fos aprovar curs per curs i poder acabar aquesta etapa escolar. No vaig fer quasi relacions socials”.
“Tenc un molt bon record de l’IES Sineu, tant dels professors com dels companys. Començar a l’IES Sineu va suposar un gran canvi per jo, especialment venint d’una escola i poble tan petit. Allà vaig poder conèixer molta gent i persones de llocs diferents. Els moments que més record de l’IES Sineu són els viatges que vàrem fer. En vaig fer un a Londres d’una setmana per fer intercanvi lingüístic, i també en vàrem fer dos a final de curs, un a València i un a Viena”.
“Tot i que quan arribem a l’IES tots tenim una mica de por al canvi, la gran majoria crec que coincidim que un dels millors records que tenim és el fet de conèixer gent de tants pobles diferents i l’oportunitat de fer noves amistats. De fet, ara quan venc a Mallorca i coincidesc amb algun excompany o companya de l’IES em fa molta il·lusió poder compartir una mica i conèixer com ens va la vida i recordar anècdotes de quan anàvem a l’institut. Realment, mirant amb perspectiva, vaig gaudir molt de les classes i del professorat, m’ho passava molt bé i a l’hora aprenia. Record especialment els viatges d’estudis que vàrem fer, ja que era un moment de desconnexió del dia a dia a l’aula, podíem fer més pinya entre companyes i companys i conèixer el professorat d’una manera molt diferent”.
“Quan havia de començar-hi, l’institut de Sineu no tenia massa bona fama. Record que uns anys enrere estava dinant a cals meus padrins i va sortir pels informatius d’IB3 que a la sortida havien apallissat a un pare… El primer equip directiu que vaig conèixer només va durar un curs, perquè just després, a l’inici lectiu de 2013, hi va haver tot el trull del TIL. Va entrar un altre equip nou que també només va durar un any. Ja quan vaig començar 3r d’ESO va entrar la direcció que hi va estar fins que vaig acabar la meva etapa allà i es varen deixar la pell per tornar a treurer-ho endavant… i ho van aconseguir. Hi havia en Rafel Crespí, na Totó Camps, n’Antònia Font… Na Totó, de fet, també va ser la meva tutora aquell mateix curs, mestra d’història de l’art a 2n de batxiller i, per damunt de tot això, una de les persones que més ha marcat la meva vida fins al dia d’avui. Una dona amb una vocació i una sensibilitat que emociona. Tot i la seva aparent fermesa, tractava a tot l’alumnat amb un apreci molt matern, com si fóssim de la seva família. Impactava veure aquella dualitat de quatre crits imponents en contraposició d’una estima infinita. Hi ha moltíssimes més experiències; llums i ombres. Que el sistema educatiu espanyol està bastant desfasat no és cap misteri; i ja no només per l’alumnat, sinó també per la majoria d’equip docent… No vull xerrar en nom de qui realment ho hauria de fer, ni tampoc ser populista, però crec que no aconsegueix estimular a unes generacions que, precisament, estam sobreestimulades. Falta trobar noves didàctiques per transmetre matèria i ajudar a desenvolupar-nos amb vertadera pedagogia i altres coneixements, a part d’entendre que cada ésser és un univers amb tota la seva complexitat i deixar de fer-nos encaixar amb un patró que no és més que una convencionalitat”.
“Record la meva època a l’institut com una de les millors de la meva vida, sobretot la part final. Tant amb els amics, com amb els professors, gaudia d’anar a classe cada dia. Sobretot els anys finals de batxiller. Anys més tard, quan ja viva a Barcelona, he recordat amb els meus companys de pis aquells anys i podíem estar tota la nit recordant anècdotes de tan bé que ens ho passàvem. Tenc un record molt bo de l’institut amb professors que m’han marcat com n’Andreu Ramis, en Joan Oliver, en Miquel Àngel Grimalt o n’Arnau Company, entre altres que no m’agradaria oblidar”.
“La veritat que de l’institut de Sineu tenc molts records, òbviament alguns més bons que els altres, però tots, d’una manera o l’altra, m’han fet créixer com a persona. Supòs que per la proximitat en el temps i perquè foren els anys que més m’agradaren, la majoria dels records són dels cursos de batxiller. Foren els anys que més m’agradaren perquè vaig estudiar el que a mi més m’agrada, les humanitats. Record, com és natural, les classes de llatí i grec amb en Joan Llull de qui, d’alguna manera, em sent un deixeble. També les classes de català amb n’Àngela Moragues, o les classes d’història amb na Toto Camps, n’Arnau Company o n’Andreu Ramis. De totes les seves classes tenc molts bons records i no podria dir-ne res dolent. A tots ells els estic molt agraït. Més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic, també estic immensament agraït amb na Margalida Perelló i na Magdalena Genovart. És gràcies a elles que avui som qui som i que ara vosaltres em faceu una entrevista, fet que agraeixo molt. Voldria, parlant de l’institut de Sineu, aprofitar aquestes pàgines per mostrar el meu rebuig a la construcció d’un nou centre d’educació secundària al Pla. Crec que és un error separar els alumnes que ara van a l’IES Sineu en dos (o tres) centres. Òbviament, s’ha d’ampliar l’IES Sineu, però crec que separant els pobles que ara hi van seria un mal (un altre) per a tota la comarca.”
“Anècdotes en tenc moltes, la majoria divertides. Les dolents les oblidam. Com he dit abans, els que més record són les classes dels darrers anys. Record gaudir d’anar a les classe —inclús quan fèiem 2n de batxiller. Ara, quan ens reunim amb els companys i amics d’aquells d’anys recordam aquells anys a l’institut de Sineu com una de les millors etapes de la nostra vida. Són els anys en què ens formam, ens equivocam però també aprenem. Segurament de les classes que més records tenc són les de llatí i grec. M’encantava traduir i analitzar sintàcticament textos. També record el primer dia que tenguérem n’Arnau Company i sabérem que era de Sant Joan per coses com quad[e]rn o caf[e]. De les classes amb na Toto record un moment concret en què alguna de nosaltres —llavors amb ella fèiem Història de l’Art— li demanà per què sempre a totes les assignatures començàvem per Grècia i no Egipte, Xina o altres i ella respongué —encara record les paraules—“en ser grans ja ho veureu.”