L’escriptor algaidí Gabriel Janer Manila publica Galeria de Solituds la seva obra “més audaç” a Nova Editorial Moll.
És “una visió àcida i tragicòmica de la Mallorca actual: un aristòcrata abandonat per la seva dona que és secretaria del bisbe, oligarques russos, blanqueig de doblers, dos catedràtics acusats d’estafa per un medicament, un convent en pugna entre les monges i el bisbat i un fiscal que plora en l’absolució d’un empresari d’oci nocturn, policies infiltrats en moviments independentistes; o un quadre de Barceló donat a la Universitat que apareix a una subhasta”.
El protagonista, Joan d’Almadrà, és al mateix temps el narrador, en primera persona, des de la mansió familiar, d’aquesta mena de somni, de vegades malson, de vegades retrat corrosiu de la Mallorca del present i del passat, al qual realitat palpitant i ombres borroses s’alternen, dialoguen o s’hi enfronten, en un relat fluid que constantment sorprèn el lector. Propietari amb el seu germà d’unes terres cobejades pels urbanitzadors, abandonat per la seva dona que es muda al palau del bisbe del que és secretaria, aquest representant de la vella noblesa mallorquina fa un repàs a la seva trajectòria i a la de la seva família, al qual realitat i ficció es barregen, perquè potser ningú, ni ell mateix, acaben de distingir-les del tot.
A les pàgines de Galeria de solituds trobam, entre d’altres personatges, la tia Elisabet, perdudament enamorada de Napoleó; una vedet que fa temporada al Líric i el seu home rus, un entusiasta de la urbanització d’espais naturals; la tia monja temptada pel dimoni; o un dels ‘Dracs de la Mort’ del ‘Comte Rossi’, amb el poder de levitar.
Tot plegat, una veritable lliçó de narrativa que s’afegeix a una de les trajectòries més coherents i polifacètiques de la literatura en llengua catalana del darrer mig segle, que va iniciar fa 56 anys, en aquest mateix segell editorial, amb L’abisme, novel·la amb la qual va obtenir el Premi Ciutat de Palma quan només en contava 26.