Hi ha poques per no dir cap entrevista en què el protagonista no digui en algun moment això no ho posis o atura la gravadora, aquesta n’és una. Rafel Crespí i Pol (Santa Eugènia, 1966) és taujà del llogaret de ses Alqueries. Ha estat en diferents fronts i sense ser oficalment batle del seu poble n’exercí durant 12 anys i sense cobrar. Llicenciat en Química és professor de l’IES Sineu des de 2004. Abans havia estat a Manacor i al Berenguer d’Anoia d’Inca. El darrer dia del mes de juny que ve deixarà de ser director del centre de secundària del Pla després de 12 anys. El vinent serà el seu darrer curs “de professor ras”. És transparent. Va de cara. Parla de tot sense embuts ni filtres i per ventura per això té bones relacions amb gairebé tothom: amb qui no pensa com ell i fins i tot també amb els de la seva corda que sovint és encara més difícil.
– Quina valoració feis d’aquests 12 anys de director? Com ha canviat el centre?
– La valoració que faig és molt positiva quant a l’evolució que ha tengut el centre des del canvi que hi va haver especialment des de 2011. Quan em vaig reincorporar el claustre de professors era un claustre que estava bastant dividit, hi havia una problemàtica amb l’alumnat i el que necessitaves era marcar una línia pedagògica bastant clara i sobretot també unes normatives d’organització i funcionament molt clares, perquè sabéssim allò que es podia sancionar i fins a on es podia sancionar i donar a conèixer molt com seria aquesta organització i funcionament del centre. El curs 12-13 vàrem anar preparant i el 13-14 vàrem entrar amb la nova normativa de funcionament.
– I quins eren aquests problemes de comportament?
– Puntualitat, faltes de respecte, tirar papers enterra… Havíem de deixar clar que la figura de professor no era un igual a l’alumne… tot això havia de quedar molt clar perquè es veia que es duia una tònica que cada vegada es distorsionava més la figura de docent enfront de la figura de l’alumnat. Això generava molta problemàtica perquè consideraven que l’equip directiu d’aleshores, del qual jo en vaig formar part un any, no donava prou suport a la figura del docent. A més l’equip directiu ens va dir que volien seguir una línia metodològica bastant clàssica no entrar en noves tecnologies, sinó entrar a poc a poc en innovació pedagògica. Noltros evidentment volíem reforçar molt el paper de les escoles de primària i la figura del professor. Això va ser un poc la línia que vàrem intentar marcar al centre.
– I com ha anat?
– Se’ns ha donat la raó perquè si un mira l’evolució del 13-14 fins al 24-25, evidentment, ja no només pel que fa a resultats sinó també en el sentit de pertinença en el centre, la gent vol venir aquí. Tenim un fotimer de gent que vol venir a l’institut de Sineu, per tant, això vol dir que aquí s’hi troben bé. Poden fer feina i tenen un clima adequat, tot i que a la prepandèmia i sobretot postpandèmia hi ha hagut un canvi bastant gros quant a la tipologia d’alumnat que ens arriba i que m’imagin que era una de les preguntes que ens volíeu fer.
– Sí, estava apuntat, ja que a Tot Pla vàrem publicar fa gairebé dos anys que tant el de Sineu com l’IES Porreres, els dos del Pla, han tengut una allau de nou alumnat arribat de Palma que ha anat a viure als pobles a causa, sobretot, del cost de l’habitatge a la capital.
– Supòs que el tema de la pandèmia va dur que hi hagués un moviment, un petit moviment demogràfic de la ciutat o de les ciutats cap als afores. També el preu de l’habitatge com deies ha ajudat molt i ha fet poblacions com Maria de la Salut, Sant Joan, Petra o Sineu hagin crescut moltíssim. Basta veure els números. En qüestió de pocs anys vàrem passar de 800 alumnes quan vaig arribar als 1.300 que en tenim ara. És clar, això s’ha de notar. Llavors la tipologia d’alumnat era bàsicament de poble i el fet demogràfic entre els que venen del Nord d’Àfrica i els que venen de Sud-amèrica i la gent que ve cap aquí, evidentment, ha distorsionat un poc la població. Això no vol dir que els resultats hagin empitjorat, però ha canviat molt. Vull dir, ara cada vegada, cada any, hem de fer molta més feina en el tema idiomàtic, en el sentit de deixar clar que el català és llengua vehicular. I això és el que notam. Tenim vertaders problemes en els patis educatius per aconseguir que alumnes catalanoparlants no canviïn la llengua als castellanoparlants o en els nouvinguts. Aquí en els nouvinguts tenim un programa d’acollida que des d’entrada sempre els intentam ensenyar la nostra llengua mare. I ells la volen aprendre. El problema ve quan llavors arriba la influència, n’arriba un altre i només que n’hi hagi un que es posi a xerrar el castellà els és més fàcil continuar amb el castellà i això que estem a Sineu, en el Pla de Mallorca, no em vull ni imaginar el que deu passar a altres zones.
– Però ara vos referiu al patí, llocs d’esbarjo, hi ha problemes dins les aules?
– Cap problema amb l’alumnat. Diria mentides si et digués que no tenc cap problema amb qualque professor o professora, pare o mare, però pare o mare ho puc entendre, però professor o professora que no poden entendre que l’única llengua vehicular, la llengua de comunicació sigui el català excepte a llengua castellana evidentment o a anglès, els idiomes. Els darrers anys amb la gent nouvinguda hem tengut vertaders problemes perquè manquen professors i avui en dia, si falten professors n’agafen qualsevol, tot i no tenir ni el màster moltes vegades, ni la titulació de català. És clar, i aquests evidentment han de jugar un poc en l’equilibri, li hem de dir, et donam un marge però vas aprenent. No facis que l’alumne t’hagi de traduir la pregunta, sinó que tu has d’entendre l’alumne. I això cada vegada ho notam, però ho notam per la falta de docents perquè la vocació de docent cada vegada és menor.
– Per quin motiu creis que passa això?
– Jo crec que perquè veuen la dificultat. Avui en dia ha canviat. L’alumnat venia aquí per aprendre coneixements i ara ve més per socialitzar que per aprendre coneixements perquè la seva resposta més immediata és que ho poden aprendre pel xat GPT o per les xarxes socials. És a dir, les xarxes socials, la intel·ligència artificial, pel que fa a docència i de transmetre coneixement no ens ha ajudat a favor. Per tant, aquí sí que hem de fer una feina d’adaptació. Ara bé, a poc a poc, quan les famílies s’adonen que l’única manera d’aprendre és que l’alumne faci feina a ca seva i estudiï, que això és el concepte més complicat, que les famílies entenguin que avui en dia el xat GPT li farà un treball, sí, però no ho sabrà fer l’al·lot. El xat GPT li farà una redacció, sí, però quan li posaran a la classe l’alumnat no ho sabrà fer. I, evidentment, això és el que més ens ha costat. Però ja et dic que també veig que els darrers dos o tres anys, a l’escola de primària van a la una amb noltros i anam tots cap en aquest camí de fer feina conjuntament i és seguir més o menys amb una línia metodològica tradicional, però amb pinzellades d’innovació. És clar, nosaltres volem Chromebooks el que passa és que no l’empram com a única eina didàctica. Emprau llibres? Sí, nosaltres no creiem en el llibre digital, l’alumne ha de tocar el llibre.
Conec personalment al conseller d’Educació i el considerava d’una dreta moderada que amb el tema de la llengua no faria la mateixa errada que havia tengut aquella dreta més extrema
– Com veis el futur de la docència amb l’arribada de la intel·ligència artificial?
– Veig que la intel·ligència artificial té coses bones. No ho podem negar. Per exemple, tu un dia has de preparar quatre retxes per fer un discurs i sempre pots tenir la idea inicial i llavors tu la canvies. Però amb la intel·ligència artificial es veu clarament que no té aquella part personal, aquella part íntima d’aquell treball. Un professor em diu que un plagi amb IA a vegades és molt mal de detectar, excepte que a vegades veus dues o tres frases que són estàndard que es van repetint… Per tant, té coses bones, ajuda, pot ser un professor de repàs, però té coses dolentes si tu depens absolutament de la intel·ligència artificial. A la UIB han fet un treball d’investigació i que avui en dia la majoria de treballs de fi de màster siguin fets amb intel·ligència artificial és per fer-s’ho mirar.
– Com a director vàreu viure el TIL en temps de Bauzá.
– Sí. El curs 12-13 es van plantar que ja no volien fer sortides escolars ni viatges, no van voler aprovar programacions generals anuals i anavem trampejant. Després va venir ja la famosa aturada d’un mes llarg de TIL on com a director ja vaig haver de viure vaga diària amb serveis mínims. Em va costar molt poder organitzar el funcionament del centre de serveis mínims, però entenia la posició del cos docent, només faltaria. Evidentment, anava alternant. No sempre posava els mateixos professors. Com que ens en varen fer posar trenta i busques, fèiem torns de professors. Clar aleshores hi havia aquell professor que et deia a jo no m’hi posis perquè jo vull fer vaga cada dia tots els mesos. I jo els deia que bé que si podia prescindir ho faria. Però va ser dur perquè la pressió de les famílies, la pressió de l’alumnat era grossa, i aquí pràcticament només donàvem serveis mínims. Els guardàvem i qualque activitat que havíem dissenyat, poca cosa més.
– Creis que es podria repetir la mateixa situació ara?
– No crec que el moviment que hi va haver, la moguda, la conscienciació que hi va haver, no crec que es repeteixi ara mateix, però sí que veig que estem en un moment en què si no s’hi acosta crec que el curs que ve hi farà a prop. És una opinió personal en aquest moment, sobretot perquè no sent res, però clar, veient el que passa i el que hauria de ser, perquè jo conec molt en persona al conseller d’Educació (Antoni Vera) que hauria de ser una dreta que jo considerava moderada i que amb aquest tema ho tenia clar i no faria la mateixa errada que havia tengut aquella dreta més extrema, aquest darrer pacte per aprovar uns pressuposts no consider que hagi estat el més adequat per tenir un curs i una escola pública de qualitat, en català i com la volem la majoria de docents.
– De moment no veieu una altra reacció com aquella perquè el context i la conscienciació no és la mateixa o per les decisions del govern?
– No veig que ara mateix es pugui repetir amb la mateixa intensitat perquè de moment no hi ha una imposició, hi ha una lliure elecció. Si aquesta lliure elecció no se’ns obliga a fer que s’hagi d’incloure en el projecte lingüístic de centre no arribarem. Ara bé, si ens obliguen a modificar tots els projectes lingüístics de centre, llavors aquí els claustres els votaran en contra i els equips directius es trobaran esquena paret i hi començarà a haver trull.
– I a banda de les decisions que prenguin els docents, i davant els canvis del context social general que comentaveu, l’auge del discurs i polítiques d’extrema dreta que estan més esteses que fa deu anys, vos sembla que es podrien posar cent mil persones a Palma a una manifestació?
– En general, en aquests moments veig la desmobilització que hi ha. Però en aquests moments, no sé el que passarà el curs que ve. Aposta he dit que tot anirà segons com evolucioni aquest acord. Dit això, en aquests moments en aquests no ho mobilitzarien ni de bon tros. Jo veig el canvi que hi ha hagut a les famílies de l’institut de Sineu i seria molt difícil. Així com en aquell cas quan ens vam tancar els professors d’institut, quan van fer tancades ens duien menjar o venien a dormir amb noltros dins l’institut això no ho veig en aquests moments. En aquests moments no ho veig, però vull veure com evoluciona tot aquest tema. Ara estam a final de curs, vendran les vacances d’estiu, això quedarà un poc en standby, ells seguiran endavant amb els pressuposts, llavors també s’aturen de fer sessions parlamentàries i fins que l’extrema dreta o fins que el partit que no vol entendre que aquí tenim dues llengües, però n’hem de protegir més una que l’altra, fins que no ho vulguin entendre, seguiran fent pressió en el govern.
– Parlant d’aquest posat, aquestes actituds i discursos d’extrema dreta emmascarats en llibertat d’expressió, l’heu vist entre l’alumnat, pensau que és una moda o ha arrelat de fons?
– El discurs de la llengua no hi entra tant com el tema de la immigració o el tema de la dona, de la igualtat són els dos que cada vegada vegi més al·lots, més sector masculí. Hem de tenir en compte que aquí de 1.300 tenim dos-cents alumnes que són magrebins de religió musulmana i islàmica que, de fet, ja ens reclamen fer religió. De moment la Conselleria ens dona la raó i feim religió catòlica perquè estem obligats per normativa i per llei orgànica, però de moment esper que no entrem amb la diversificació de la religió. Dit això, aquest discurs on els immigrants són els grans beneficiaris de tota la subvenció pública, de tot l’habitatge social, etcètera, etcètera. Aquest discurs entra en aquests al·lots i et diré que entra més en els sud-americans i ho dic així i no ho dic de males al contrari, jo els estimo molt, però els entra més. I quan els dius, però escolta, tu ets immigrant, et diuen que ho senten a casa seva i jo els dic que han de diversificar més els mitjans de comunicació que miren. No han de mirar sempre la mateixa televisió si només mirau el mateix vos arribareu a creure que diuen la veritat. I això és el discurs que jo vaig fent i que fa fer molta gent.
El discurs d’extrema dreta en l’alumnat no entra en el tema de la llengua sinó en la immigració o el tema de la dona,
– I amb l’ús de la llengua i les famílies?
– Quan venen pares, el primer que em demanen, darrerament, també és si els puc xerrar en castellà i jo li dic, escoltau, la meva obligació de comunicació és en català, que és la meva llengua. En tot cas, si vos he de dir una cosa important i no m’enteneu m’aturau i jo no tenc cap problema a canviar la llengua i xerrar en castellà. Tot el contrari, jo, de fet els dic que si me n’hagués d’anar a viure a la península, el primer que voldria fer és aprendre el castellà. Sempre els amoll això i ells entenen el que volen.
– Sembla que no sereu el director que posarà la primera pedra de l’ampliació de l’IES Sineu… com està?
– Noltros duim sol·licitant l’ampliació des del curs 2017-2018. La primera carta va sortir firmada per allà l’any 2017. Evidentment, era quan hi havia en Martí March al Govern i hi va haver molt bones paraules, molt bones intencions, però anaven passant cada any i si necessitàvem un grup més ens ho donaven per tenir-nos contents i anaven posant aules modulars i ara en tenim onze. Pareixia que ara amb el nou govern aniria bé perquè Vera va entrar de conseller a finals de juliol i el mes d’agost em va rebre. Degué ser dels primers directors que va rebre. És cert que va ser per la pressió del batle de Sineu que hi té molt d’interès i jo li don molta branca. I ens va rebre i es va comprometre que en dos anys tendríem el projecte d’ampliació fet… no hi ha res. Ara han fet uns sondejos per fer l’estudi geotècnic i a partir d’això faran les prèvies i després encara ens hauran de mostrar la distribució d’aules… és a dir, en Rafel no ho veurà, però sí que esper que el futur director ho vegi aviat.
– Vàreu estar en política autonòmica i local, què en recordau?
– Sí. Vaig ser regidor de l’Ajuntament de Sant Eugènia durant 12 anys amb el PSM, després va venir Entesa, que jo vaig fer una aturada, i després vaig estar quatre anys de gerent a una empresa que gestionava tot el pressupost de patrimoni de la comunitat autònoma.
– Quina valoració en feis d’aquestes dues etapes?
– Vaig ser tinent del batle (Mateu Crespí Perelló) tots els anys, però com que el batle tenia un càrrec a Palma jo pràcticament duia el funcionament diari de l’Ajuntament. Pràcticament, era el batle com deia ell a totes les intervencions, però bé, el batle era ell i jo era el tinent de batle.
– Teníeu dedicació exclusiva?
– No, no existia en aquell temps. El tema dedicació exclusiva arribà a l’any 2007 amb la llei d’en Rodríguez que va començar a fer favors als batles. No, en aquell temps no hi havia dedicació.
– Quins anys vàreu fer aquesta funció sense cobrar?
– Tres legislatures seguides. Des de 1999 a 2007. Ho compaginava amb la feina de docent i tenia un horari que un dia a la setmana acabava devers les 11 del matí i aquest dia anava a l’Ajuntament també hi dedicava tots els horabaixes. Evidentment, la conciliació amb la vida familiar no era gens fàcil. Cobrava com tothom les dietes i assistències a plens i comissions.
– I què recordau d’aquests anys?
– Molt bons. Va ser una cosa molt semblant a quan em vaig engrescar a ser director. Va ser perquè em telefonava gent i em demanaven que tornés i m’insistiren. I a la Sala va passar que jo no era polític. Si he de dir que som d’esquerres de tota la vida i nacionalista no ho negaré mai i va venir en Mateu i va dir que necessitava gent, i el primer any vaig dir va ser que volia anar com a independent, perquè primer volia veure com funcionava un partit polític i vaig entrar com a independent i vaig anar amb ell de número dos. El primer any que ens presentàvem fou l’any 91 que vàrem treure tres regidors i vàrem fer oposició així com vàrem poder. I en el 95 ja vàrem entrar amb un pacte amb Unió Mallorquina i el 99 i 2003 majories absolutes.
– I com estava el poble aleshores?
– Ho record molt bé perquè el poble era un poble que necessitava un canvi. Venia de 16 anys d’un batle d’Unió Mallorquina i era un batle que no creia en els canvis i s’havien de fer. El poble havia quedat molt antic, l’únic que havien fet era asfaltar i posar les aigües, això sí, però l’enllumenat s’havia de fer el nou, places noves, parcs infantils, una escola nova, un centre de salut nou, un local de la tercera edat… Clar, en 4 anys vàrem fer un moviment tan gros que en el poble varen veure que aquella gent jove que teníem 23, 24, 25 anys i que feia por a molta gent va saber gestionar. Pensa que en el sector major ens deien ara venen els hippies i drogoaddictes a governar Santa Eugènia i ni hippies ni drogoaddictes, varen veure que era una cosa seriosa.
– I aquests anys com anava la Mancomunitat? Qui era el representant de Santa Eugènia?
– En els primers quatre anys hi va anar en Mateu, els altres ja hi anava jo com a representant de l’Ajuntament de Sant Eugènia. Tenc bons records. Bé, el tema més conflictiu va ser el tema que era el moment que canviaven l’empresa de subministrament d’aigua, es privatitzava i clar hi havia molts d’interessos creats i pressions del Govern perquè fos una empresa o una altra, etc. Però dins la Mancomunitat hi havia una cosa, mentre jo hi vaig estar era així i l’altre dia en vaig xerrar amb el batle de Sineu. En el moment que tu entres a ser un representant de la Mancomunitat, tothom fa feina amb una línia en concret. En el moment que ha passat el pitjor ple que és el d’elegir president i crear les comissions, tothom fa feina cap allà mateix. És a dir, no hi ha partits polítics. Jo me n’anava a sopar després del ple, que acabàvem a les dotze del vespre, me n’anava a sopar amb un o l’altre, amb el primer que em convidava.
– L’actualitat a Santa Eugènia a la passada legislatura va comandar una agrupació independent amb un pacte amb el PSOE i aquest grup no va concórrer a les eleccions de 2023, per què pensau que no es va presentar i si és cert que vàreu sonar com a candidat?
– El 2019 jo anava a les llistes dels independents darrere de tot. Pel 2023 el candidat em va demanar que si l’acompanyava ell es veia amb coratge de continuar, però jo li vaig dir que no podia. Em necessitaven més a l’institut que no a Santa Eugènia, però vaig rebre moltes pressions perquè anés amb ell o de cap de llista igual que ara perquè com que saben que l’any que ve em jubil m’empenyen per fer una nova candidatura. Jo els dic que em deixin jubilar tranquil i ja veurem el que feim. Però en principi la meva idea és ajudar a tot el que sigui esquerra nacionalista del poble de Santa Eugènia, però no entrar en política. Ara, si tu veus que la cosa va molt malament… Però el que passa és que el batle que hi ha ara (Josep Lluís Urraca, PSOE) ho fa bé. Jo no tenc res a dir i més sabent el difícil com és governar i més amb un partit d’esquerres tenint el que tenim a Palma. Du dos anys i ha fet una quantitat de feina i d’inversions i de canvis en el poble que estan molt bé. Què li penalitzarà que ha hagut de fer una pujada d’imposts grossa? Sí, és vera. Una pujada d’imposts jo no l’hauria feta tota de cop, l’hauria fet seqüenciada en 3 o 4 anys, però bé, és una decisió política que prenen els que governen, els que estem a darrere només podem opinar.
– Hi ha el problema de la carretera, quina pensau que és la solució per treure el trànsit del nucli?
– Mira, és un problema molt mal de resoldre. Jo t’he de dir que quan vàrem tenir majoria absoluta vàrem plantejar unes normes subsidiàries que tornaria a demanar que es tornin a posar damunt la taula perquè enteníem que era la millor solució. És cert que hi havia problemes perquè nosaltres havíem de fer una zona industrial per treure empreses i la paraula polígon genera rebuig. Però aquest fet de fer aquest polígon et permetia fer una alternativa a una via de circumval·lació. És a dir, a l’entrada del poble haguéssem pogut fer una via de servei i no una via de circumval·lació que és com una autopista que a més xapa la finca més guapa de Santa Eugènia que és Son Mascaró. Però donàvem una alternativa sense xapar tantes finques i això estava posat dins les normes subsidiàries i el Consell Insular ens va dir que ho tendria en compte si s’aprovaven les normes. Però les normes varen tenir un gran rebuig perquè hi va haver un sector del PP que es va saber moure, ho hem de reconèixer, el PP va cercar un molt bon candidat amb en Guillem Crespí. A més, va tenir un arquitecte que en aquell moment estava ficat dins el Col·legi Oficial d’Arquitectes, que va saber moure el GOB, va saber moure tothom i mira que jo era molt amic del GOB i ens varen inflar d’al·legacions a les normes. Algunes tenien raó, però algunes, evidentment, tornaven a enquistar el problema de la carretera. Vàrem perdre les eleccions.
– Què pensau què va passar?
– No vàrem saber vendre que necessitaven fer un urbanitzable per fer habitatges socials, necessitaven un polígon perquè l’escola està dins el poble i necessitàvem tenir una zona de serveis com han fet tots els pobles com per exemple Santa Maria. Necessitàvem una zona d’aparcament de cotxes fora del poble. Santa Eugènia no té una plaça per fer festes, les fa dins el pati de les escoles. L’urbanitzable que volíem fer ens donava espai per a l’escola, una zona verda, ens donava zona industrial, habitatges de protecció social i d’aquestes es vera que uns 35 era habitatge lliure però se solucionava el problema del trànsit enmig del poble, però això no ho vàrem saber vendre i el poble va votar majoritàriament el PP. En aquells moments, la darrera vegada, com que ja no teníem candidat i jo no hi volia anar, vàrem trobar una candidata, na Maria Eugènia Pou que tot i que el PSIB estava amb hores baixes, vàrem decidir pactar amb ells i fer una única llista a compte del PP pensat que com que noltros veníem d’una majoria absoluta i damunt absorbíem el PSOE, pensàvem que guanyaríem… però el PP ho va fer molt bé, va fer una campanya espectacular. Jo li vaig dir: Guillem, chapeau, la t’has guanyada a aquesta batlia, li vaig donar l’enhorabona perquè el PP passar de 100 vots a 450 i noltros en vàrem treure 429.
L’urbanitzable que volíem fer ens donava espai per a l’escola, una zona verda ens donava zona industrial, habitatges de protecció social però no ho vàrem saber vendre
– Viviu en el llogaret de ses Alqueries, com ha canviat?
– Bé, el llogaret passa com per tot, també hi ha hagut un canvi gros. Mira, ara que xerram d’això, noltros a les nostres normes consideràvem que havíem de fer un pla especial dels llogarets però no un BIC. És clar que la Llei de Patrimoni de 2017 diu que tots els llogarets havien de ser catalogats BIC perquè així ho deia el Pla Territorial de Mallorca. Però clar, la darrera paraula la tenien els ajuntaments. Clar, si el ple d’ajuntament no ho aprova, no es fa el BIC. I nosaltres dins les nostres normes dèiem una protecció municipal, però que no perdessin totes les competències. Amb el BIC hem perdut totes les competències. Això ha fet que la gent mallorquina s’hagi cansat i molta hagi venut amb el resultat que a ses Alqueries hi ha 75 o 80 persones empadronades i d’aquestes diria que just vint són taujanes. S’ha anat venent per la dificultat constructiva i el fet de ser un entorn protegit ho ha revaloritzat. Fer obra és més costós i el mallorquí diu jo no puc fer obra, no puc tenir la casa aquí abandonada i han anat venent majoritàriament a estrangers. Per exemple, els meus dos veïnats han passat de ser mallorquins de tota la vida a ser dos alemanys.
– I com és la vida al llogaret?
– S’hi viu molt bé. Però jo visc a un llogaret perquè m’ha tocat d’herència, que quedi ben clar. Perquè mon pare bé en va haver de fer d’hores de pagesia per a poder mantenir les cases de tota la vida de la família. I jo per poder aconseguir dues casetes més petites una per cada filla m’he vist amb feines perquè el tema de la protecció patrimonial, que no pugui fer divisions horitzontals, que no pot fer res, que no pot tocar res de les façanes, dificulta molt el tema constructiu. Per tant, per això jo no creia amb el BIC, estic d’acord amb la protecció però ara tot el que vols fer ha d’anar al Consell i venen i et miren i et diuen com ho has de fer tot, i estudis arqueològics, sondejos, tres anys perquè et donin la llicència i els mallorquins que no poden afrontar-ho han venut.