Santi Comas Cabot, Josep Fiol Garí, Guiem Mascaró Fullana, Sebastià Mut Oliver, Toni Nadal Riutort, Sebastià Salvà Puig i Lluís Segura Gelabert no tenen aturall. Ells formen Roada, un grup que partint de la música tradicional aposta per la innovació i la creació.
I així ho demostren en el seu tercer disc, Vius!, un projecte que acaba de veure la llum aquest mes de juny i on segons els protagonistes “és un reflex del camí recorregut pel grup al llarg de gairebé deu anys, amb composicions pròpies que mantenen l’essència del ball de bot, però amb una mirada més innovadora, creativa i atrevida. Amb aquest disc reafirmam la nostra voluntat de ser pont entre la tradició i la creació contemporània”.
“Roada és molt més que música; és una expressió de compromís amb la cultura, la identitat i les inquietuds socials del present”, expliquen els integrants de la formació amb les arrels a Algaida i Pina.
Amb peces com “Bolero d’Identitat” o “Jota Coratge”, el grup aborda temàtiques d’actualitat sense perdre de vista les arrels de la música tradicional. “Aquest enfocament combina respecte per la tradició amb un esperit reivindicatiu, connectant així amb el públic d’una manera profunda i significativa”.
La producció d’aquest tercer disc ha anat a càrrec de Miquel Brunet, qui explica que “sentir-se vius creant o sentir-se fòssils de museu amb els materials de sempre: heus aquí la qüestió. I per això lluny del compositor turmentat que espera les muses com aigua de maig, Roada treu la incontinència creativa a les places i oreja en cada disc l’estança del folklore esmorteït renovant i innovant. I ho debaten i ho qüestionen. I ho esculpeixen col·lectivament fins que el poble, es fa seves les creacions d’aquest grup inquiet i en constant ebullició“.
Finalment, Brunet, explica que “cal valorar cada disc de Roada, i interpretar-los com un acte de supervivència identitària en positiu alhora que una ferma aposta d’engrandir el repertori que ens defineix com a poble. Diu la dita que poble que canta, mai mor. La dita té raó. Però més en tindria si afirmés: Poble que crea, mai mor“.
Aquest tercer disc també compta amb algunes col·laboracions com les de Pep Àlvarez (Anegats), l’arpa de Maria Assumpció Janer, la trompeta d’Evaristo Pons i les castanyetes de Teresa Rebassa, Cati Ballester, Alana Pesce, Marla Borràs, Valentina Mas i Helena Mas.