La primera edició dels Premios la de Casa de la Arquitectura (Premios LCA) ha reconegut nou projectes que destaquen pel seu compromís social, ambiental i cultural. Entre aquests nou nous guardons s’ha distingit als arquitectes montuïrers Irene Pérez i Jaume Mayol de TEd’A arquitectes.
Es tracta d’uns premis organitzats pel Ministerio de la Vivienda y Agenda Urbana, i és per això que en ser unes distincions d’àmbit estatal i de primer nivell que, alguns, ja els han batejat com els Goya de l’arquitectura.
Segons expliquen els mateixos impulsors en aquesta primera edició dels Premios LCA 2025 “els projectes premiats articulen noves maneres d’habitar, recuperar i resignificar l’entorn, obrint camins cap a una arquitectura profundament connectada amb el territori, la ciutadania i el futur. Des de la rehabilitació patrimonial amb vocació inclusiva fins a la innovació tipològica en habitatge cooperatiu o la resposta resilient davant del canvi climàtic, cada proposta evidencia la capacitat de l’arquitectura com a eina de canvi”.
El jurat, format per arquitectes reconeguts o responsables del Ministeri ha valorat “no només la qualitat arquitectònica de les intervencions, sinó també la vocació transformadora en resposta als reptes contemporanis des d’una mirada crítica i propositiva”.
Pel que fa a la proposta dels TEd’A el projecte guanyador és una obra feta a Ciutat. Can Gabriel, és un pis del centre de la ciutat “en què —segons diu el jurat del premi— s’integren elements preexistents i nous acabats amb una lògica de flexibilitat i adaptació al present, generant un llenguatge clar, didàctic i profundament funcional”.
Així, aquests elements preexistents, diguem-ne antics, i la nova proposta dels TEd’A els va fer presentar l’obra amb el nom de ‘Palimpsest‘. La raó és que als arquitectes montuïrers a més de jugar i brodar l’arquitectura són grans amants, coneixedors i dominadors de les paraules.
CAN GABRIEL
Segons expliquen els TEd’A el projecte guanyador del Goya és “un pis dels anys 60 dins el nucli antic de Palma. Un pis buit, sense divisòries. Un pis nu, despullat. Les úniques preexistències són merament constructives: estructura, tancament perimetral i baixants. Són preexistències inamovibles”. Així, ”la proposta prova d’evidenciar les característiques pròpies de la construcció. Mostrant els processos, les textures, els relleus, les juntes, les costures”.
El pis s’estructura en tres espais tancats, que configuren l’espai, i tres oberts. En aquests darrers “són espais oberts, compartits, sense concretar el seu ús, espais flexibles, sense revestir, despullats, on els objectes de l’usuari suren i els mobles són mòbils”.
