Amb aquest escrit volem manifestar-nos a favor de l’empatia, de la cura de la vida, la cooperació, el desarmament i la no-violència.
Fa pocs dies he pogut llegir que el pacifisme no està de moda. Potser esdevé excessivament utòpica o ingènua la idea d’apostar per la no-violència i per tot el que indica un posicionament personal i col·lectiu abraçant el desarmament i la lluita per la pau.
Ens trobem en uns moments que ens porten a viure en un equilibri social on el que més enrenou se sent és tot el que envolta a armar-nos, preparar-nos per a la guerra, a la competitivitat i l’individualisme. Sobresurt el fet d’abastir el sistema per la confrontació, lluny de les pautes del diàleg, de l’empatia, lluny de la trobada conscient i corresponsable cap a la construcció equitativa en un marc social de justícia.
Les posicions dels més poderosos, gens ni mica es mostren a favor l’erradicació de l’odi. Contràriament l’exalten i el promouen. Tot plegat sembla formar part d’un preponderant exercici de domini. Una fórmula que essencialment es troba inserida en el moll de l’os dels models hegemònics del poder més cridaner, absolutista, antivida i amb menyspreu vers les persones i situacions amb més vulnerabilitat.
Des d’aquestes pàgines i seguint les fonts del pensament en el qual ens nodrim, continuarem reiterant el compromís vers la justícia social, abraçant com a sosteniment, el que genera la posició i lluita vers la igualtat de gènere, en totes les seves perspectives, assumint un camí complex, sovint travessat amb contradiccions i dificultats.
Transitam cercant el compromís compartit, amb la llum de l’ètica dels feminismes com a referència radical, humilment conscients que com a homes hem d’abaixar dels espais de privilegi, per abraçar el camí que ens pertoca: en les cures per la vida, un rol on hem d’aprendre a viure plenament, abandonant molts d’espais de poder.
Així transitant al costat de dones i homes que obren camins des de la pacificació, la igualtat, la sororitat que les dones ens ensenyen i elles viuen en dret propi, anem descobrint la força transformadora que romp amb els discursos d’odi. Volem donar tot l’espai a l’esperança, volem construir una convivència proveïdora de vida.
Fa poc més d’un mes a compte de l’escalada impregnada d’odi per part dels líders mundials que ostenten i proclamen la guerra com a sistema de domini, uns col·lectius d’homes vam decidir expressar el nostre Compromís amb la Pau. Segur que un cop més un text simbòlic, poc efectiu, tal vegada. No obstant ho signam com bastió on abraçar el nostre posicionament per la Pau.
“La guerra continua sent, en ple segle XXI, una tasca atribuïda als homes i a una masculinitat guerrera, sigui agafant o no les armes, estant al capdavant o a la rereguarda. Les dones continuen posant el cos com un camp de batalla, assumint la supervivència i les cures, sofrint violacions, tràfic i explotació per part dels qui s’atribueixen la seva protecció.”
Aquest paràgraf forma part del comunicat signat per part de diversos col·lectius d’homes a múltiples indrets de l’Estat. Ara des d’aquí volem apropar-lo a les persones lectores de TOT PLA, amb una ferma convidada a fer extensiva la voluntat de creixement en la convicció i el compromís per a l’abolició dels camps de batalla de la violència.
Podeu llegir el text complet del manifest aquí.