El passat dia 25 d’abril, al Centre Social Can Real, de Petra, i organitzat per la delegació de l’Obra Cultural Balear de la vila, es va iniciar el cicle de conferències “Petra té memòria” enfocat a difondre i reflexionar sobre temes relacionats amb la memòria històrica i oberta a tot el públic en general.
Aquesta primera xerrada va comptar amb la presència de l’investigador llucmajorer Pau Tomàs Ramis, qui va parlar sobre l’esport obrer i l’expedició de 650 mallorquins que l’any 1936 varen acudir a Barcelona per participar en l’Olimpíada Popular que s’hi havia de celebrar, als que els va aplegar la guerra just en aquell viatge i dels que ha publicat els llibres Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou i Olímpics populars.
La investigació, l’anàlisi i la reflexió sobre la memòria històrica
Manel Santana Morro, com a coordinador del cicle de conferències, ens explica que el que s’ha volgut presentar a la societat petrera, i especialment a les generacions més joves, han estat tota una sèrie de línies d’investigació, d’anàlisi i de reflexió relacionades amb els períodes de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. L’activitat compte amb la participació d’investigadors i historiadors que fa temps que fan recerques que han publicat utilitzant metodologies que ens permeten acostar-nos a una visió molt aproximada del que va ser el període del qual tracten les diverses conferències.
Es pretén veure quin impacte varen tenir aquests fets dins la memòria col·lectiva i reflexionar a dos nivells, per una banda, en l’àmbit d’Illes Balears i, en segon lloc, quines implicacions varen tenir les temàtiques que s’aborden al municipi de Petra.
Joan Font (OCB) i el perquè de l’organització
Per altra banda, Joan Font Massot, el que va ser batle de Petra des del 1995 al 2010, en representació de l’OCB de Petra, com a organitzadors de l’activitat, manifesta que el que es vol amb aquestes conferències és reflexionar sobre el que va passar a partir de la Guerra Civil a Mallorca i cercar-hi connexions amb el que va succeir a Petra.
El context actual afegeix Font, ens mostra un avanç molt important de l’extrema dreta a tota Europa i la pujada d’un personatge com Donald Trump als EUA que desconeixem fins a on pot arribar.
A l’estat espanyol estam dins un context diferent del que hi ha a gran part del continent europeu. La transició de la dictadura franquista cap al període democràtic no es va fer com calia i ens trobam que la dreta espanyola, i l’extrema dreta, són els hereus directes d’aquell franquisme. Així, el cordó que molts de països d’Europa estan fent cap a partits i postures d’extrema dreta per impedir pactes que facilitin l’entrada als governs dels extremistes a Espanya no existeix.
Ens trobam, també, amb el fet que tant el Govern espanyol com el de les Illes Balears van aprovar lleis que donaven cobertura legal a tota la tasca de recuperació de la memòria històrica i ara on governen els partits de dreta les volen derogar, entre ells és el cas de les Illes Balears.
Per tot això, conclou Joan Font, s’han organitzat aquest cicle, perquè la gent pugui formar-se i informar-se del que va succeir perquè no torni a passar mai més.
Les pròximes conferències
A partir d’ara el cicle continuarà oferint xerrades de forma mensual, amb una petita aturada durant el període estiuenc, amb més conferències sobre temes relacionats amb la memòria històrica i democràtica, amb historiadors que han investigat, i són ben coneixedors, dels enigmes, secrets i clarobscurs de l’època de la Guerra Civil i la repressió franquista.
Mateu Morro, dia 17 de maig, parlarà sobre la memòria dels republicans de Petra; Bartomeu Garí, dia 6 de juny, ho farà sobre la repressió a Mallorca i a també a Petra; Manel Suárez farà la seva ponència dia 19 de setembre sobre els centres de reclusió a l’illa i els empresonats petrers: Toni Aulí ho farà dia 16 d’octubre i parlarà sobre la depuració del magisteri, també incidint en els casos de mestres de la vila i per cloure aquestes interessants jornades Manel Santana, dia 7 de novembre, parlarà sobre la memòria històrica, fent-ne un balanç i explorant-ne les perspectives futures. Reflexions, moltes elles, sorgides després del període de quatre anys en què ocupà el càrrec de director general de Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears.
Notícies relacionades: