La secció dels “Referents dels IES Porreres i IES Sineu” ens du una xerrada de volada. De ben petit Joan Toni Mora Nicolau (Porreres, 1998) volia ser pilot i és a una passa de complir el seu somni. Ha passat la part més difícil i ja gaudeix de volar. Li queden un parell mallorquí d’hores per a poder començar a optar a trobar feina a una companyia de vols comercials. Del Pla al món, ens diu que, arribat el moment, gaudirà d’anyorar Mallorca i Porreres.
– Quins anys vàreu estar a l’IES Porreres i què en recordau?
– Vaig fer l’ESO a l’IES Porreres del 2012 a 2015. Tenc molt bons records. Van ser uns anys que em varen agradar molt. Tenc un record especial de n’Antònia Mora, que era com aquesta mestra de plàstic a la qual tenc molta estima perquè em va ajudar moltíssim. També tenia en Xisco Melià a primer i tercer del qual record moltes anècdotes. Una és que quan entrava i feia pujar un alumne damunt la taula i la movia… feia com el terratrèmol de les plaques tectòniques que es movien. Supòs que ho feia per rompre el gel… no ho sé.
– Quan vàreu entrar a l’institut, ja sabíeu més o manco que volíeu estudiar, o vos van orientar?
– La veritat és que no tenia ni idea del que volia estudiar. És a dir, jo de petit volia ser pilot, però aleshores ho veia com una cosa molt difícil, com a molt llunyana per diferents motius. Un dels motius és que era econòmicament molt poc accessible. Això de ser pilot era més una fantasia, no era una cosa que jo contemplava com de manera seriosa. I per això quan vaig començar a l’institut no sabia molt bé què havia de fer encara, quina sortida podria fer. Clar a quart d’ESO et fan triar quin batxillerat vols fer, cap a on vols anar, i pensava que aquí va ser una època que no sabia gens cap on tirar. Perquè això de ser pilot era un somni, una fantasia que no es complirà.
– Quina carrera vàreu fer al final?
– Vaig fer gestió aeronàutica a Universitat Autònoma Barcelona. És un grau en el qual et donen les eines per poder gestionar un aeroport o una companyia a nivell econòmic i logístic. Per exemple pots estar al capdavant de la part logística de comprar peces que facin falta per reparacions o per obrir nous vols a aeroports.
– I ja vàreu estudiar aquest grau pensant en ser pilot?
– No, no. Això de pilot ho tenia descartat. Va passar que vaig entrar a fer feina a Air Europa al departament de logística i clar jo tenia els avions devora. Aquí a l’hangar hi havia avions que havien quedat aturats. Feia torn de matí, horabaixa i vespre i els vespres com que no hi havia tanta feina jo anava a fer una volta per l’hangar i entrava als avions em va entrar el cuquet i vaig començar a pensar que feia feina amb avions i no era el pilot que era el meu somni… i pensava “això vull fer”.
– Com va ser que al final vàreu poder estudiar-ho?
– Bé, la dificultat més gran el cert és que és per una qüestió econòmica. Perquè pel que fa a la capacitat és com qualsevol cosa, que tu t’has de posar a estudiar i has de ser disciplinat… si fas això ho treus, és com qualsevol altra cosa que estudiïs. Has de ser constant perquè les teòriques o t’hi poses seriós un any i mig estudiant quasi cada dia o no t’ho trauràs. En el meu cas a casa varen decidir fer un esforç econòmic perquè jo pogués ser pilot i em varen oferir l’opció i clar havia de prendre la decisió de si anar endavant o no.
– I com va ser que vos vàreu decidir?
– Vaig anar a parlar amb un pilot de Ryanair, que és mallorquí també, en Toni Sureda que és molt bona gent i després de parlar amb ell una hora i mitja vaig decidir ser pilot. Era el meu somni i es podia fer realitat.
– Quins records teniu de la vostra infantesa somiant ser pilot?
– Ma mare de petit ens duia a l’aeroport. Record que si plovia ens duia a jugar per la terminal. Com que era un lloc segur on hi havia càmeres idò anàvem allà a jugar. I també ens duia a la rotonda de Sant Jordi a veure aterrar avions. En sis anys a primària ja ens demanaven què volíem ser en ser grans i jo ja deia pilot. Crec que de petit ja tenia claríssim que volia fer una feina diferent, que no fos rutinària com a una oficina. Ho tenia clar i l’interès anava avançant.
– Com és el procés fins a ser pilot?
– Primer de tot fas una part teòrica per treure’t la carrera de pilot i tenir la llicència. Perquè nosaltres hem de tenir una cosa que es diu acord ATPL (Airport Transport Pilot License) que és una llicència per arribar a ser comandant d’un avió. Si no t’ho treus no ho pots ser. Només són sis mesos de teoria per fer tretze assignatures. Les vas fent i comences a volar. Ho pots fer modular o per parts. Després hi ha l’integrat que t’ho agafa tot i ho fas de cop que és el que vaig fer jo. És tot més aviat, també és un poc més car, perquè també les companyies ho miren més que siguis integrat. Perquè al final estàs com més ficat, estàs com més centrat, vas com a molt més de debò. I modular se sol fer per combinar amb una altra feina. Vas fent les assignatures i els exàmens parcials interns de l’acadèmia i quan acabes, has de fer un final per poder presentar-te en els oficials que els fa una entitat oficial espanyola o, en el meu cas, austríaca perquè puguin verificar que fas l’examen. Tens 18 mesos per fer-los tots, et donen 6 convocatòries i cada assignatura la pots suspendre màxim 4 pics. Si no aproves tornes a començar de zero.
– I a tu com et va anar?
– Bé, m’ho vaig treure tot a la primera. Fa un mes que he acabat les teòriques. He estudiat un any i mig cada dia vuit hores de dilluns a dissabte i bastants de diumenges però bé ja m’he llevat el més difícil.
– Quines són les assignatures? Com explicaries com és la teoria de la carrera de pilot?
– Et trobes qualsevol cosa… des de factors humans, de salut i benestar del pilot com ara què has de fer per evitar jet-lag, evitar contaminació. Les vacunes que et pots trobar o que convé dur a un país en concret i des d’això fins a principis de vol, que és física i aerodinàmica. També feim meteorologia, que és molt interessant perquè coneixem els tipus de niguls que et pots trobar, quines conseqüències té cadascun, quins has d’evitar, quins pots travessar… També hi ha instruments de l’avió, planificació de vol, aviació general… hi ha moltes coses que són molt útils, però també hi ha coses que et sorprenen que et demanin perquè no veus l’ús pràctic pot tenir més endavant, però ho has de saber per tenir-ne una idea.
– Per exemple?
– Ara em ve al cap instruments. Com a pilot has de saber llegir tota la informació que et posa un instrument com per exemple l’horitzó artificial que et marca quins graus de torçor momentània de l’ala tens. Idò et fan aprendre com funciona un instrument per dedins i això és un poc feixuc i al final penses que, tanmateix, com a pilot no puc reparar cap instrument en ple vol, no podré tocar res, però ho has de saber. I si hi ha un defecte has d’esperar que acabi el vol i notificar-ho al mecànic.
– I ja passes a les pràctiques…
– N’he de fer 250 hores entre vol i simulador i et verifiquen que les tenguis totes per tenir la llicència. Amb això juntament amb els exàmens de vol ja tens la llicència i ja pots aplicar a companyia. Fas un currículum amb les hores de visual i d’instrumental que tens i apliques ja fas entrevistes de feina com qualsevol altra feina.
– I com més hores fas més opcions tens?
– Bé, no exactament. Hi ha companyies que aposten més per cadets que és gent que entra fora
per experiència prèvia dins una companyia. I aquí hi ha companyies que aposten molt pels pilots sense experiència com Ryanair o Quizair i per exemple entrar en una companyia tipus Iberia és més complicat quan comences.
– I tu quina idea dus?
– M’encantaria entrar a comercial i tenc un parell de companyies mirades. Una és Wizz Air que és d’Hongria que també té bases a Polònia, Albània i m’atreu bastant.
– Per què?
– No ho sé, perquè és un poc diferent. Pel tipus de país, de l’aeroport del tipus d’avió, pel país.
El que és Europa de l’Est i del Nord m’agrada bastant. I també per l’avió que té aquesta companyia que és un Airbus que m’interessa més. Normalment, hi ha Boing que és americà i Airbus que és d’Europa i cadascun té les seves coses. Airbus és més tecnològic i funciona amb joystic mentre el Boing va amb el que es coneixen com “banyes”. Però bé, tu pots tenir les teves preferències, però al final volaràs amb el que et doni menjar.
– Posem per cas que t’agafa aquesta companyia d’Hongria, hauries d’anar a viure allà?
– Quan entres en una companyia et donen una base, però aquesta base és momentània mentre fas una formació amb ells. Quan comences tu no has duit mai un avió d’aquesta mida i et formen.
– I comences com a copilot o hi ha un pas previ?
– Primer entres com a segon copilot. Hi ha companyies que ho diuen júnior first officer. Jo et puc dir el que fan amics meus que han entrat, per exemple, a Ryanair que durant les primeres 500 hores estàs en el jump-seat que és un seient plegable que pots treure de la cabina i seus allà i et deixen dur les comunicacions de tant en tant, et deixen fer qualsevol cosa i quan dus 500 hores ja passes a ser copilot. Després fas la formació del tipus d’avió que té la companyia, és a dir, tu t’estàs formant per dur aquest avió en concret. I després d’això fas el base training que et formen ja en els procediments i aquí ja et donen base. A aquest amic meu li han donat a Màlaga.
– I tornant al tipus d’avions, no et tanques portes si optes per Airbus? Sembla que les grans companyies tenen Boing, o no és així?
– Avui en dia hi ha moltes companyies que tenen Boeing i Airbus, les dues. Però la meva opinió personal és que el futur és Airbus. De fet, Airbus fa uns anys ja va superar a Boeing. Al final són aquestes dues que competeixen i veig que la majoria de pilots per començar volen Airbus. Boing no és que estigui obsoleta, però sí que és com a més primitiu. Amb Boing tu tens el joystick i envies un input a la superfície de control als alerons. En canvi, amb Airbus envies el senyal a un ordinador i l’ordinador fa la feina, t’allibera la força al pilot.
– En totes les feines és important la salut física i la salut mental, però en un pilot sembla que és especialment rellevant per qüestions de seguretat… Com es fa? S’hi fa feina o ja s’ha de tenir una predisposició tant des del punt de vista físic com el mental?
– A nivell salut noltros cada any hem de passar unes proves mèdiques. Hi ha el certificat mèdic aeronàutic de classe 1 en el qual durant tres dies et fan de tot. Proves d’orina, proves de sang, et miren les drogues, un electrocardiograma, una entrevista amb el psiquiatre i amb el psicòleg, fas tests psicotècnics on et trobes preguntes com per exemple si tens molt amics? Tens molt d’estrès? T’has pensat suïcidar mai? Tot això una vegada a l’any. Si no renoves no pots volar.
– A banda de tot el que et demanen, tu per la teva banda també et deus cuidar?
– Intent cuidar-me perquè m’agrada i també perquè vull tenir una vida de pilot llarga. No vull haver de tenir cap problema. Per exemple, una persona fumadora tendrà problemes per pujar a 10.000 peus a un avió no pressuritzat. Però bé, et trobes de tot. Hi ha professors que són pilots que fumen una capsa de tabac al dia i físicament no es cuiden. I després, al contrari, hi ha gent que es cuida perquè li agrada cuidar-se i jo som d’aquests perquè no vull tenir cap problema a passar les proves anuals.
– I l’alimentació?
– Ho mir més per jo. També em menj les meves hamburgueses i les pizzes i no em priv de res, però el tema del tabac i l’alcohol vaig molt alertar. De la gent que conec no tothom ho fa i van tirant. Però al final hi ha un filtratge que fan les companyies i abans les teòriques perquè si no fas bonda, és molt difícil. Jo he estudiat cinc mesos per una convocatòria de tres assignatures.
– I ja mirant un poc enfora, on t’agradaria arribar en la teva carrera? Espanya, Europa, transoceànics…?
– No estic molt segur perquè hi ha moltes opcions, però ara mateix la meva idea seria acabar de comandant i fer vols de llarga distància amb els avions més grossos. Però bé, per ventura em pega per fer vols més curts per Europa o també m’atreu la idea d’anar-me’n a l’Orient Mitjà a Qatar o un lloc d’aquests on hi ha companyies de luxe molt potents. És exagerat i tot. Vaig veure un vídeo d’una companyia d’aquestes que a la zona VIP tenies un seient amb una cabina per tu i després obries una porta i tenies tot un dormitori per tu amb dutxa i tot inclòs. He tengut un instructor que va estar a Emirates molts d’anys amb un avió d’aquests grossos de quatre motors i aquestes companyies et paguen molt bé, et donen un pis, assegurança mèdica… i com a experiència pot estar bé.
– Pel que fa a aspectes de seguretat, quin missatge dones a la gent que té por de volar?
– Jo entenc que hi hagi gent que té por de volar, però si en té és per desconeixement. Si realment veiessin tota la formació prèvia que hi ha d’un pilot, tots els anys d’estudi, de pràctica, de preparació, tots els filtres que hi ha, i tota la tecnologia que tenim avui en dia, estarien més tranquils. Perquè a dins un avió si una cosa falla, n’hi ha dues més que la substitueixen. És a dir, jo recoman que es tranquil·litzin i, com se sol dir, gaudeixin del vol. I si hi ha turbulències, són completament normals, són part del dia a dia, i a més hi ha diferents tipus de turbulències tenim diferents instruments que detecten tant turbulències com tempestes i tenim procediments per evitar-les. Així que no cal passar gens de pena.
– El sou sol ser un dels atractius de ser pilot… Què pot arribar a cobrar?
– Depèn molt de la companyia, de l’experiència. Per exemple, si jo ara entrés en una companyia les primeres 500 hores a nivell estàndard cobraria 1.500 o 1.800 €. Després ja pots anar fins als 3.500 o 4.000 €. Quan ja tens les 1.500 hores pots optar a anar a companyies on et paguen bastant més. Jo tenc un conegut que després de fer les hores a Europa anà a Sud-amèrica i guanya 8.400 € mensuals.
– Heu visualitzat què sentireu en fer el primer vol com a comandant?
– Sentiré que he complert un somni que tenc des dels sis anys i estaré molt orgullós per la feina feta i tot el camí i sacrificis per arribar a l’objectiu. Molt agraït a mon pare i ma mare per l’oportunitat i a la família i amics pel suport. Em costa poc perquè no sé si ho puc definir amb paraules, però serà crec això.