La primera entrevista de l’any de la secció de “Referents dels IES Sineu i Porreres” ens du novament a Llubí. Parlam amb Joana Aina Perelló Rosselló (1999) enginyera biomèdica. Fa feina amb un equip de mapatge cardíac funcionament del qual ens explica en aquesta xerrada.
— Quins anys vàreu estudiar a l’IES Sineu?
— Vaig començar l’any 2011 i hi vaig estar fins al 2017. Pareix que va ser ahir, però ja han passat un grapadet d’anys. Durant aquells anys a l’IES vaig cursar l’ESO i, tot seguit, el batxillerat científic.
— Quin record teniu del teu pas per l’IES, anècdotes, professorat, companys?
— Tot i que quan arribem a l’IES tots tenim una mica de por al canvi, la gran majoria crec que coincidim que un dels millors records que tenim és el fet de conèixer gent de tants pobles diferents i l’oportunitat de fer noves amistats. De fet, ara quan venc a Mallorca i coincidesc amb algun excompany o companya de l’IES em fa molta il·lusió poder compartir una mica i conèixer com ens va la vida i recordar anècdotes de quan anàvem a l’institut. Realment, mirant amb perspectiva, vaig gaudir molt de les classes i del professorat, m’ho passava molt bé i a l’hora aprenia. Record especialment els viatges d’estudis que vàrem fer, ja que era un moment de desconnexió del dia a dia a l’aula, podíem fer més pinya entre companyes i companys i conèixer el professorat d’una manera molt diferent.
— Quin camí vàreu seguir en acabar l’IES?
— Quan vaig acabar a l’IES Sineu, vaig estudiar el grau d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Després d’uns anys d’experiència en el sector mèdic a Barcelona, vaig decidir cursar el màster de Formació del Professorat per obrir-me noves sortides laborals en el món de l’educació.
— Sabíeu què fer o ser en començar o vos van orientar els anys de l’IES?
— Realment, quan vaig acabar la selectivitat sabia que volia continuar els meus estudis a la universitat en l’àmbit científic, però no tenia gens clar el que volia fer. Crec que és complicat amb 16 o 17 anys fer un balanç objectiu de les opcions que més s’ajusten al que t’agradaria fer en un futur. En el meu cas, estic contenta amb l’elecció que vaig fer, però és cert que les oportunitats laborals com a enginyera biomèdica a les Illes són limitades, una realitat que no vaig tenir en compte en el moment de triar els meus estudis. De fet, vaig decidir cursar el màster en Formació del Professorat, ja que, en el futur, quan decideixi tornar a Mallorca, aquesta formació em permetrà accedir a més oportunitats professionals i obrir-me noves portes en l’àmbit educatiu, en cas de no trobar oportunitats com a enginyera.
— Què és l’enginyeria Biomecànica Biomèdica? Com va ser que vàreu elegir?
— No va ser una elecció senzilla, però em vaig decantar per l’enginyeria biomèdica, ja que la biologia, les matemàtiques i la física eren les assignatures que més em cridaven l’atenció i que més curiositat em despertaven. Potser, ara que tenc una idea més clara del sector laboral, també tendria en compte altres factors a l’hora d’escollir els estudis. De manera resumida, l’enginyeria biomèdica es basa en l’aplicació dels coneixements tecnològics juntament amb els de la medicina i la biologia amb l’objectiu de desenvolupar solucions que optimitzin i millorin l’atenció sanitària i la qualitat de vida de les persones.
— Quines sortides professionals teniu? On vos agradaria fer feina? Ho heu aconseguit?
— En ser un grau relativament nou, quan havia d’explicar a algú el què estudiava, sovint a la gent els venia al cap el tema de les pròtesis i les extremitats robòtiques. I sí, aquesta és una de les possibles sortides de l’enginyeria biomèdica, però, a banda d’aquesta, hi ha una gran varietat d’oportunitats en el sector, com per exemple: desenvolupament o suport en el camp dels dispositius mèdics, desenvolupament o anàlisi d’imatge mèdica, investigació i estudi de biomaterials (materials aptes per la interacció amb el cos humà) i en el camp l’enginyeria de teixits, gestió d’equips mèdics i manteniment, desenvolupament de programari especialitzat per a la gestió de dades mèdiques o comunicacions en l’àmbit sanitari, etc. Després d’haver treballat en una posició més centrada en la gestió d’equipament mèdic en un hospital públic, vaig decidir orientar-me cap a una posició més pràctica, de treball de camp. Actualment, soc especialista de producte, concretament en un sistema de mapatge cardíac.
— A la multinacional on feis feina quina és la vostra funció?
— Una posició de camp implica estar directament en contacte amb els equips i dispositius mèdics, és a dir, quan es fan servir en un entorn real, com hospitals, laboratoris o altres espais on s’utilitzen. En el meu cas, el rol d’especialista de producte consisteix a donar suport al personal sanitari durant els procediments en què es fa servir el sistema de mapatge cardíac. En aquest cas, es tracta de procediments per al tractament i diagnòstic d’arrítmies, com per exemple, la fibril·lació auricular, una de les arrítmies més comunes. Així, les meves tasques principals en el dia a dia inclouen el muntatge i configuració de l’equip, l’assistència tècnica en temps real, la resolució de problemes tècnics que puguin sorgir durant el procediment, l’assistència en la visualització de dades i imatges, i l’assessorament sobre els productes.
— Com és aquesta feina de donar suport i acompanyament al personal mèdic? Per a què serveix aquesta eina de mapatge cardíac?
— El sistema de mapatge cardíac és un equip que combina la informació sobre l’activitat elèctrica del cor amb una reconstrucció anatòmica tridimensional de l’òrgan. Aquesta informació es recull mitjançant un catèter de mapatge que s’introdueix al cor a través d’una vena o artèria. És a dir, d’una banda, es crea una representació en temps real de l’anatomia del cor del pacient, i, d’altra banda, sobre l’anatomia es visualitza com és l’activació elèctrica del cor. Aquestes dades permeten al personal mèdic observar amb precisió els senyals elèctrics que viatgen pel cor i localitzar els focus de les arrítmies, facilitant així el seu posterior tractament. Per mi, el rol que estic desenvolupant és molt gratificant i em fa sentir realitzada, ja que puc veure de manera directa com la meva tasca contribueix significativament als procediments i a la feina del personal assistencial, així com l’impacte positiu que té sobre els pacients. A més, és un repte constant, perquè cada procediment és únic i no hi ha dos casos iguals. Aquest entorn dinàmic i ple de desafiaments em permet aprendre coses noves cada dia i adaptar-me a situacions canviants, que m’ajuden a créixer i a continuar enriquint el meu bagatge com a enginyera.
— Anant a Llubí i a la comarca del Pla, què és el que més vos agrada del vostre poble? I de la comarca?
— Tornar a casa sempre em fa especial il·lusió, sobretot el que més m’agrada és poder passar uns dies amb la meva família i les meves amigues. Per mi, és un moment de desconnexió, ja que el ritme de vida aquí és molt més pausat que a Barcelona. A més, m’encanta moure’m pel poble i pels voltants, perquè sempre et trobes amb alguna cara coneguda, i això fa que em senti més a prop de tot.