Ja fa molts anys que la comunitat científica ens informa i avisa del perill que suposa el fet d’haver produït un canvi climàtic en el nostre planeta. Tot i que aquesta informació ha arribat a gairebé tothom i que els científics són, en general, persones sobre qui es té un elevat grau de confiança, no acabam de prendre les decisions necessàries per a reduir els greus efectes negatius que allò provoca. En la meva opinió això es deu a la contribució de diversos factors, tots ells interrelacionats.
Els humans usam, voluntàriament o involuntàriament, un mecanisme de defensa psicològic que consisteix a negar aquella part de la realitat que ens pot ferir, amenaçar o que simplement no ens convé. Segurament tothom coneix a alguna persona que empra aquest mecanisme a un nivell clarament malaltís, però, tot i que a un cert nivell tots i totes l’utilitzam, són poques les persones que ho reconeixen.
Una gran part de la població no entén la diferència entre el temps i el clima. Això fa que, sovint, s’interpreti la variabilitat del temps com a prova en contra de la tendència del clima. Per exemple, si fa un estiu menys calorós que l’anterior, empren aquest fet com a prova en contra de la tendència a l’escalfament global del planeta.
Ha aparegut un nou ofici que té com a objectiu lucrar-se a partir de les visites que genera un determinat contingut a les xarxes socials. Com a tots els oficis, hi ha qui l’exerceix amb manca d’ètica i sense escrúpols; en aquest cas creant informació falsa o manipulant-ne de vertadera a conveniència.
He deixat pel final el factor que, en la meva opinió, és el més important i que, al cap i a la fi, podré relacionar més directament amb el Pla: durant molts anys ens han venut, i hem comprat, que els problemes relacionats amb el medi ambient s’arreglarien si tots i totes aportàvem el nostre granet d’arena. L’èxit ha estat rotund: gairebé tothom està plenament conscienciat i aporta el seu granet d’arena, fins al punt que això és un fet per estar-ne orgullosos i publicitar-ho sempre que se’n té oportunitat. Llàstima que, en realitat, això no ha servit per a res; la solució basada en el pensa global i actua local ha esdevingut una fal·làcia de mida universal. Tal vegada és per a vostè una mala notícia, però des del Pla no aconseguirem aturar el canvi climàtic tot i que durant les festes no facem jocs d’aigua perquè hi ha sequera o utilitzem tassons reutilitzables en comptes dels d’un sol ús. Només s’aconseguirà evitar que el planeta es torni inhabitable si es canvia el model econòmic; és aquest el culpable i no vostè, tot i que a casa tengui una aixeta que perd un poc d’aigua.
Segurament ha trobat a faltar una certa continuïtat entre els paràgrafs anteriors, això és deu a dos motius: per una banda, a les meves mancances a l’hora de redactar un text comprensible i agradable i, per altra banda, a una certa deformació professional que em duu a intentar sempre que el lector faci una part de la feina. A l’inici els he anunciat que els factors es trobaven interrelacionats; la seva tasca és trobar aquesta relació.
Escric això esperant que arribi una nova dana i pensant que, encara que tots i totes posem un granet d’arena dins una senalla, amb aquesta sorra no aturarem aquella dana.