El 3 de novembre de 1887, ara fa 136 anys, es fundava l’equip de futbol Académica de Coimbra, el club més antic de Portugal i de la península. Però algunes fonts ja situen la pràctica del futbol al país peninsular el 1875, concretament s’assenyala que era practicat per comerciants anglesos i estudiants locals. I és precisament aquí on trobam la figura del jesuïta Pere Josep Aloy Miralles (Montuïri, 1840 – Quelimane, Moçambic 1892).
Aquest montuïrer resident a Portugal el 1882 ja parlava d’un joc anomenat Foot-ball, del qual ens diu que “oz inglezes teem num alto apreço”.
Fou en el marc de les II Jornades d’Estudis Locals de Montuïri, quan qui subscriu l’article donà a conèixer noves dades sobre aquesta figura. Abans ja ho havia fet Onofre Arbona a la secció de Montuïrers que han deixat petjada de la revista Bona Pau. A aquelles jornades parlarem de la faceta pedagògica del montuïrer a Portugal.
Foto: Bona Pau
FOOT-BALL
Sobre el futbol, com es pot llegir a la fotografia ens descriu la manera de jugar. Pel que hi diu aquell futbol primigeni s’assembla més al rugbi que no al futbol. I és que fins i tot la porteria que assenyala Aloy és la utilitzada pel rugbi. Aquest esport, el rugbi, s’havia popularitzat a Anglaterra a la segona meitat del segle XIX i era anomenat rugby foot-ball, però aquí només se l’anomena com foot-ball.
Curiosament, segons explica Aloy en el seu llibre, els partits comencen amb un escrit on es desafia als altres alumnes a jugar la partida. A cada equip poden jugar-hi fins a 16 jugadors. Fins i tot, al final de les instruccions el Pare Aloy es permet fer algunes observacions com per exemple que està reservat per a alumnes majors o ens assenyala les prohibicions que hi ha.
No podem contestar amb certesa la pregunta plantejada, però de segur que els jocs i les propostes del Pare Aloy van circular per més de dos patis de les escoles portugueses.
OBRA
Del Pare Aloy sabem que va anar al país peninsular quan tenia 30 anys; per tant, el podem situar allà el 1870. Després, alguns autors assenyalen que, el 1883, parteix cap a Moçambic, mentre d’altres assenyalen la data d’aquesta partida el 18891. Aquest país serà on finalment morirà, el 25 d’abril de 1892.
El seu llegat que ha perdurat fins als nostres dies es va publicar el 1882 i té per títol Recreios Collegiaes. Por meio de toda espécie de jogos excepto os de cartas e de armas. És un llibre que explica i aporta diferents jocs per realitzar els estudiants a l’hora del pati.
Precisament el juny de 2017, a Gran Canaria, Ana Rosa Jaqueira i Paulo Coêlho Araújo, del Laboratório de Jogos, Recreação, Lutas Tradicionais e Capoeira de la Faculdade de Ciências do Desporto e Educação Física da Universidade de Coimbra presentaren la següent comunicació: A obra do Pe. Pedro Aloy – classificação praxiológica – os jogos tradicionais como matéria de ensino2.
Allà s’hi assenyala com a principal recurs educacional el llibre del Pare Aloy: “Por outro lado, o principal recurso educacional utilizado no desdobramento das aulas de Jogos Tradicionais Portugueses (JTP) é o livro denominado Recreios Collegiaes. Por meio de toda espécie de jogos excepto os de cartas e de armas, do Padre Pedro Aloy, coleção influenciada tal vez pela nacionalidade espanhola do jesuíta, mas claramente demonstrativa do processo de dinâmica cultural sofrida por jogos lúdicos, aculturados e assimilados de diferentes culturas: espanhola, portuguesa, francesa, e inglesa, vista a referência do próprio Aloy sobre os contributos que recebeu para a constituição da sua obra”.
Per tant, tenim l’obra Recreios Collegiaes com un referent universitari. Els autors ens assenyalen que «Aloy, padre jesuíta, sempre reconheceu os valores formativos e educativos do jogo, condição que o impulsionou a criar a sua categoria de jogos e, registrá-los em livro e a desenvolvê-los durante os recreios, intervalos das aulas, antes ou depois delas, recordandose que naquela época a educação física não era um corpo de conteúdos alienado de outros conteúdos de formação».
Abans que Jaqueira i Coêlho havia estat Nuno Serra, el 2008, qui havia fet l’estudi A obra do Padre Pedro Aloy (1882). A sua importància na Pedagogia e na História da Educaçao Física3.
Serra, en la presentació del Pare Aloy, ens assenyala que “O autor nasceu em Monte Iri,4 Maiorca (Baleares), em 1840, e veio para Portugal quando tinha trinta anos. Um ano depois de ter dado à estampa a referida obra, embarcou para a Missao da Baixa Zambézia, onde desempenhou funçoes de superior, vigário-geral e delegado do prelado de Moçambique Aí veio falecer em 1892, vítima de febre persistente”.
Pel que ens expliquen, l’obra d’Aloy va rebre un fort impuls gràcies al reconeixement que en va fer José Leite Vasconcelos5. Segons Serra, el lingüista, filòleg i etnògraf portuguès la considerà «como uma das principais fontes bibliogràficas para o estudo dos jogos practicados pelas crianças en jovens em Portugal».
En el seu estudi Jaqueira i Coêlho no ens parlen de la vida d’Aloy, però sí que fan una anàlisi en profunditat del llibre. Ens expliquen que Aloy hi descriu 150 jocs tradicionals i que els distribueix en diferents categories.
Entre els jocs que hi surten, només un l’hem conegut com un joc de la vila: els quatre cantons. Però tal vegada seria bo poder fer una anàlisi amb més profunditat dels jocs tradicionals que explica Aloy, per esbrinar-ne la mallorquinitat d’alguns d’ells.
* Aquest article fou publicat a les II Jornades d’Estudis Locals de Montuïri que podeu trobar aquí.
Notes:
- 1 Vandereydt, J. (1892): Précis historiques, vol. 41.
- 2 Comunicació que podeu llegir aquí.
- 3 Aquest treball el podeu llegir aquí.
- 4 Tal com ja apareix publicat a Bibliothèque de la Compagnie de Jésus, de Carlos Sommervogel, de 1898. Consulta en línia aquí.
- 5 Wikipedia, s. v. “José Leite de Vasconcelos”. Recuperat d’aquí.