El Bisbat de Mallorca ha catalogat totes les peces existents en el Convent Concepcionista el Palau de Sineu. Unes obres que durant anys les monges tancades que habitaven aquest emblemàtic espai van anar fent. Es tracta d’una producció feta a mà de manera artesanal, ja fos copiant motlles o reciclant vells calendaris.
Francesc Vicens, el vicari episcopal per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Mallorca, ha assenyalat que aquestes tasques s’han pogut dur a terme amb un grup de voluntaris que han participat d’aquestes tasques de catalogació tot sota el control de Sandra Rebassa, tècnica en gestió del Patrimoni cultural del Bisbat de Mallorca. “Moltes vegades no donam importància a aquestes mostres de patrimoni que formaven la vida quotidiana de les monges, i donam més importància a l’edifici, que el té, és per això que també és important poder referenciar aquests petits objectes, ja que ens permeten documentar un element que és molt més fràgil que tota la resta, la memòria de la vida religiosa femenina que ha tengut lloc dins aquestes parets al llarg de segles”.
Vicens explica també que aquesta feina és una continuació de la labor iniciada fa uns anys de catalogació i ordenació. “Durant anys les monges fan fer diferents tallers de reproducció de peces. Aquests tallers mostren una faceta important de la vida de les religioses dins el convent. Així, per cercar un modus vivendi elaboraven petites imatges devocionals a partir d’altres que els arribaven o podien aconseguir”.
L’arqueòloga Magdalena Riera ha estat una de les voluntàries que ha participat en aquesta tasca de catalogació. Riera explica que “es tracta de diferents diorames que les monges anaven realitzant des del procés inicial fins al final”. Riera explica que a partir de figures o fins i tot calendari que els arribaven n’extreien motles de guix per fer les seves peces i reproduir-les. Algunes d’aquestes imatges podrien haver estat extretes de figures de ceràmica de l’estil de la coneguda marca valenciana, Lladró.
Un dels diorames més reeixits que s’han trobat és la d’una escena pagesa amb un home i una dona. Ella llesca un pa per fer sopes mentre que ell passa el rosari. A més d’aquestes escenes de la ruralia mallorquina n’hi ha d’altres amb motius religiosos, com pugui ser l’aparició de la Mare de Déu de Lourdes a Bernadeta o una imatge sobre un petit tauler de fusta, a manera d’expositors, de la Mare de Déu de Fàtima.
Sandra Rebassa, per la seva banda explica que s’ha seguit la metodologia i el procés d’inventari que “se segueix en altres parròquies o espais similars. Això sempre partint d’un estudi previ amb un tesaurus i unes fitxes amb la numeració de cada una de les peces, fer-ne la descripció i completar la fitxa amb les diferents característiques tècniques”.
Notícies relacionades: