Sencelles és el municipi del Pla amb més llogarets (Cas Canar, Laiar, Jornets, Ruberts, Biniferrí i Binifauvell), uns indrets que, ben segur, molts dels habitants de la resta de pobles del Pla de Mallorca no sabrien ubicar.
Ara, a Binifauvell, llogaret de quatre cases ubicat entre Sencelles i Inca, hi ha un litigi. La quintana comuna, un espai que havia estat d’ús públic des de fa segles ara està en disputa. La venda d’un dels habitatges va provocar que els nous propietaris considerassin aquest tros de terra comuna com d’ús privat. La denúncia d’una veïna reclamant la titularitat pública de l’espai, ha fet que l’Ajuntament de Sencelles hagi encarregat un estudi històric sobre aquest indret conegut popularment com la quintana comuna.
L’historiador Gaspar Valero ha estat l’encarregat de recopilar la documentació per a l’informe històric que ara s’ha publicat al Boib i s’hi poden presentar al·legacions.
En el text de l’historiador de Ciutat s’hi explica com aquest espai està documentat com a terres comunals des del segle XVII fins al segle XXI. Valero assenyala que del 1699 aquest espai s’ha conegut amb diferents noms; quintana comuna, terres comunals, placeta del lloc de Binifauvell, plazuela pública, terrenos comunales o tierras comunales.
I pel que fa a la ubicació d’aquest espai, Valero assenyala que “és satisfactòriament clara”. A tot això cal afegir-hi una sentència judicial de maig de 1994 en la que es dicta “no impedir el libre acceso sobre la Quintana Comuna a la actora“.
El batle de Sencelles, Joan Carles Verd, explica que “els veïnats del llogaret van veure i van alertar del que semblava una ocupació d’aquest solar. Una vegada ens ho van comunicar, l’Ajuntament per evitar litigis, va encarregar aquest informe històric per saber si l’Ajuntament de Sencelles tenia capacitat per reclamar la titularitat d’aquestes terres. Així un cop vist aquest document sembla que ho podem fer i aquí hem iniciat el procediment amb la publicació al Boib i la gent que ho ha ocupat ara tenen un termini per presentar al·legacions i esperam resoldre la propietat d’aquest espai”. Verd assenyala que “nosaltres des de l’Ajuntament entenem que aquest espai era i és públic, un espai comú del qual l’Ajuntament té la capacitat de reclamar-ne la titularitat”.
BINIFAUVELL
Segons explica Valero el topònim Binifalvell o Binifauvell (Binifuell a la toponímia municipal) es troba documentat per primer cop el 1232, just després de la conquesta catalana. Aleshores, el procurador Guillem de Montgrí va fer donació a Ramon de Vall-llebrera de 4 jovades de l’alqueria de Benifauell, del terme de Canarrossa (actual Sencelles). D’aquesta manera, a partir d’aquí, cada cert temps trobam documentació que ens parla de l’alqueria. El 1563 la possessió principal del llogaret era de Jordi Batle a partir d’aquí, Son Batle apareix sempre com una de les cases més importants del petit nucli.
Serà el 1668 quan es decideix establir Son Batle i en aquest procés serà quan sortirà la peça de terra coneguda històricament com la quintana comuna, ara en litigi. Aquesta plaça pública està ubicada entre Son Batle i la casa coneguda com a ca l’amo en Jaume.
QUINTANA
A alguns municipis del Pla de Mallorca encara hi perviu el topònim de quintana. Aquest mot fa referència bàsicament a un terreny agrícola d’usos ramaders que pot formar part d’una possessió o una vila. En aquests casos el terme quintana pot anar acompanyat de la paraula comuna fet que serveix per remarcar el caràcter públic de l’espai. Un dels indrets on històricament la seva plaça era coneguda amb aquest nom era a Maria de la Salut. A Montuïri també encara hi ha el carrer de la Quintana, però també era present a l’antiga Manresa del Pla, ara Lloret de Vistalegre. A Ariany també hi ha documentació que l’Alberg confrontava amb la quintana comuna. Topònim aquest de la quintana comuna que també era present a Sineu.