Toni Bennàssar Pol (Lloret de Vistalegre, 1971) posarà, aquest mes de juny, punt final a una etapa que no pensava obrir mai, la de vuit anys a la batlia del seu poble. I és que Bennàssar va ser regidor pel PP a cavall entre els dos segles. Entre el 1995 i el 2011 va ocupar càrrecs dins l’equip de govern local. Després, la irrupció de José Ramón Bauzá dins el PP el va fer sortir escapat i, fins i tot, escalivat d’aquella etapa. En va sortir per no tornar-hi mai més. Però, el 2015, la creació d’una agrupació d’electors, Endavant Lloret, un grup heterogeni amb ganes de fer feina pel poble i sense ser marca blanca de ningú el va situar al capdavant del projecte. Una proposta que ara, a partir del 28 de maig, seguirà sense Bennàssar al capdavant.
– Posau fi a una etapa de vuit anys a la batlia. Per quin motiu ho deixau?
– D’entrada jo ja vaig avisar que com a màxim estaria vuit anys. No em volia eternitzar a la batlia i tampoc no volia deixar la meva feina. Volia compaginar les dues coses. Això implicava que els regidors de l’equip de govern s’havien de banyar més que no amb un batle amb dedicació exclusiva. Era una condició sine qua non que em van acceptar. Però evidentment compaginar la meva feina amb una intensitat bastant alta i la batlia durant vuit anys, també molt intensos, ha significat un desgast personal important. Ara mateix em trob amb el dipòsit buit de combustible. És necessària una persona amb el dipòsit ple per preparar un nou projecte per a Lloret.
– La pandèmia ha afectat en la vostra decisió d’abandonar la política municipal?
– És un tòpic que tots els batles deim. Ens va canviar les vides, els fulls de ruta establerts, vam haver d’incorporar mesures que ni sabíem si eren encertades. Va ser un canvi per tothom, pel qui dictava les normes i per qui les havia de creure. La pandèmia ha afectat a tot ésser viu. I això ha deixat seqüeles. Ha estat una legislatura molt intensa. Intensa amb inversions a Lloret. És el mandat que més inversions s’han fet en la història del poble i això que vam estar més d’un any funcionant a ralentí. Però, així i tot, hem fet tots els reptes plantejats el 2015 i els hem superat amb escreix. Pens que ha estat una legislatura d’èxit total.
És el mandat que més inversions s’han fet en la història del poble
– És el segon adeu a la política. És el definitiu?
– El primer adeu era definitiu, més que definitiu. Me’n vaig satisfet per haver fet tot el que volia fer i ho he fet gràcies a l’equip que m’ha acompanyat i en tenir els recursos per poder-ho fer. És un adeu definitiu? Ho era fa 14 anys i ara també puc dir que sí, però el futur no està escrit. Hauria de passar alguna cosa molt estranya per jo tornar a entrar dins el món de la política municipal, insular o autonòmica. No em pensava mai tornar a la política local i va ser per la unió d’aquest grup de gent i em van oferir això. Jo no ho vaig anar a cercar.
– No heu tengut cap oferta per fer el bot a la política supramunicipal?
– Sí, sí que n’he tenguda alguna… i de diferents partits. Ja en vaig tenir el 2011. Aleshores tenia una oferta important per formar part de la política insular i vaig dir que no i pens que no em vaig equivocar de cap de les maneres. Ara també m’han oferit poder col·laborar en diferents formacions. I el curiós és que de diferents tendències polítiques. Em consider una persona moderada centrada i no escorada a cap banda. Fuig dels extrems, però tenc clar, claríssim i això és el meu dogma de fe, la llengua la cultura i les tradicions van per davant de tot. Això ningú em torcerà.
– Quin ha estat el millor i el pitjor moment d’aquests vuit anys de batle?
– El millor, sens dubte aconseguir els recursos necessaris per poder recuperar el convent dels Dominics. Vam obtenir més d’un milió d’euros per recuperar l’edifici que estava degradat feia més d’un segle i mig. I poder recuperar la fisonomia original per jo va ser un somni complit i un repte que em pensava que seria mal d’assolir i ho vam aconseguir amb la reorientació d’ajudes del Consorci d’Allotjaments Turístics. Vam fer una feina profunda i intensa per poder-nos sumar a la convocatòria assolint els màxims punts. Vam ser dels municipis que vam tenir més punts. Presentàrem una bona memòria, un bon estudi…
I un segon bon moment ha estat la recuperació del centre parroquial. Era un edifici degradat que ens pensàvem que era del Bisbat i vam tenir la sort de poder-lo immatricular a nom de l’Ajuntament i poder-hi fer una inversió potent, de mig milió d’euros amb el Pla d’Obres i Serveis del Consell de Mallorca. Dues fites històriques.
I el pitjor… supòs que és la resposta recurrent però ha estat la pandèmia. I gestionar els pocs serveis públics dels quals disposa Lloret de la millor manera. Vam poder optimitzar recursos com els dos policies locals, però en moments que has d’inventar coses per veure com en sortim d’aquesta. En aquell moment la Policia Local i Protecció Civil van fer una feina extraordinària, ja que hi ha gent que viu tota sola, sense família i es preocupaven d’aquesta gent. Si estaven alimentats… si eren vius! Sembla mentida això. Però havíem de mirar si aquestes persones eren vives. Eren moment durs per sortir de la situació amb els pocs recursos que tenim.
Durant la pandèmia ens havíem de preocupar de veure si persones que vivien totes soles eren vives. Sembla mentida això!
– Quin consell li donàu a la propera persona que ocupi el càrrec de batle de Lloret?
– Primer enhorabona pel coratge que té de seure a aquesta cadira. És una cadira calenta, molt calenta i si ets una persona responsable no deixes de preocupar-te i hi ha mil coses per atendre. Un batle quan es gira no hi ha ningú darrere. Si ets regidor sempre hi haurà el batle. Però si ets el batle tu tens la darrera paraula… i et pots equivocar… fas coses bé altres no tant però has de prendre moltes decisions. Jo li deman a qui s’assegui a qui que sigui molt responsable. Ah! I que aprengui a dir que no. És el més difícil de seure a aquesta cadira és dir que no. He hagut de dir que no a moltes coses i com a poble petit fins i tot tens enfrontaments familiars. Una persona et vendrà a demanar deu favors, els hi faràs tots deu i estarà contenta, però si ve a demanarà l’onzè i no li pots fer s’oblidarà dels deu que si li vas fer. També s’ha de tenir una visió de sentit comú i equilibris.
Així mateix hi ha situacions que no són agradables, però hi has de passar, la Policia Local ha de fer complir les ordenances, la disciplina urbanística…
– En el moment de la partida quin endarrer deixau? Què hauríeu volgut deixar acabat i no ha pogut ser?
– Hi ha una cosa que he quedat endarrer però de la que jo no n’assumesc cap responsabilitat. No tenim Normes Subsidiàries. El Consell de Mallorca el 2019 va assumir el repte d’elaborar les Normes, ja que si no en tenim és per les múltiples pegues que ha posat sempre el Consell. I els vam dir que si sempre posau entrebancs les feis vosaltres. Però amb aquests anys la direcció insular d’Urbanisme no ha estat capaç de poder fer ni tan sols una proposta d’aprovació inicial. Ha estat el gran fracàs d’aquesta legislatura.
– Recomanau el pas per la política als veïns?
– No ho recomanaria ho obligaria. Als pobles de menys de 2.000 habitants posaria per norma que, com un servei públic, els habitants haurien de proposar algú de batle i que de la proposta popular sortís el batle i que aquest proposàs el seu equip… i també canviàs cada vuit anys per bé que ho fes. Veuries si molta gent que veu els toros des de la barrera… és com el futbol, al bar tothom és entrenador. Però la veritat és que la gent moltes vegades no entén moltes de coses i si xerram de Normes Subsidiàries ja no en parlem. Als pobles petits tothom té el telèfon del batle i si no t’esperen. La proximitat és guapa però cansa.
– Què significa la Mancomunitat del Pla pels pobles?
– Significa poder unificar serveis, poder optimitzar-los i optimitzar recursos. Per jo la Mancomunitat podria fer més del que fa. Ja hi estam amb aquesta línia, amb temes d’igualtat, promoció turística, tot això el motor tractor ha de ser la Mancomunitat, no els ajuntaments. La Mancomunitat ha de servir per fixar idearis, per posar el Pla de Mallorca damunt el mapa, amb uniformitat, un criteri més o menys sempre igual. No com els darrers anys que cadascú ha fet les seves guies turístiques, la seva marca… no! El nom de Pla de Mallorca s’ha de posar en majúscules. I accions com el festival Mobofest o aquest mateix digital TotPla, tot això és primordial per posar damunt el mapa el que és el Pla de Mallorca, les seves virtuts. Té encants a cada racó, tenim un potencial brutal i si aconseguim una oferta de qualitat gastronòmica, que la tenim, però és millorable i una oferta d’hostatges de qualitat dimensionats al Pla i sostenibles… La idea del parador aquí al convent… la gent que no hi cerqui especulació, no! Es tracta que tenim un edifici de 5.000 metres quadrats poder-ne destinar una part a hostatgeria, 12 habitacions i que això sigui un motor econòmic pel poble i que sigui un edifici referent. Amb valor cultural i que alhora generi uns ingressos per poder-ho mantenir. A un poble tan petit que feim amb aquest castell? Qualque ús se li ha de donar i un ús sostenible… que generi algun recurs econòmic.