Catalina Perelló Pascual (sa Pobla, 1967) complirà la setmana vinent els cent dies des que fou proclamada batlessa de Sant Joan. El passat mes de juny va substituir Richard Thompson, el seu soci, en virtut del pacte de govern que donà la batlia a MÉS amb cinc regidors els tres primers anys de mandat. Perelló va aconseguir una representant pel PSIB i el va fer valdre per ser batlessa el darrer any de legislatura. Repassam amb ella la seva trajectòria durant aquests tres mesos i com viscut aquesta primera experiència al capdavant d’un ajuntament aquesta funcionària de carrera diplomada en Relacions Laborals.
– Com ha canviat la vostra feina i rutina tant personal com professional des que sou batlessa?
– Bé, a veure, realment no m’ha canviat gaire, perquè jo ja faig feina a un ajuntament i, tot i que no és el mateix, no m’ha vengut de nou l’entorn de feina perquè a més jo estic avesada a estar a atenció al públic. Fa dotze anys que faig feina a l’Ajuntament d’Alaró on som administrativa. També vaig estar a Sineu. En fa vint que faig feina a l’administració pública.
– I al dia a dia?
– Sí, això sí que és el que m’ha vengut més de nou perquè quan vas pel carrer t’aturen amb el «ja que hi som…», «ja sé que no és el moment…», això és el que ha canviat més i no em sap gens de greu perquè som molt d’anar als llocs i ser pel carrer i participar, però ara m’aturen per un problema d’un veïnat, d’un carrer, de l’escola, de ca sa padrina… És una connexió les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana. En un poble petit com Sant Joan el primer contacte per a tot és la batlessa i és normal que sigui així.
Quant a l’Ajuntament tot i que no és igual, sí que continuo fent feina amb atenció al públic que és el que he fet sempre, però ara en lloc de limitar-me a complir el protocol administratiu he de prendre decisions i establir prioritats que no és al que estava acostumada. Però la veritat és que realment no ho consider feina ser batlessa perquè ningú m’ha obligat a ser-ho. Ho faig perquè ho consider un servei públic. No som aquí per necessitat econòmica perquè tenc un bon lloc de feina (ara en excedència). Tampoc és una necessitat de voler figurar perquè si fos així podria fer altres coses. Per tant, ho faig perquè és un servei públic, m’agrada la feina i la faig de gust.
– Quin ha estat el primer gran repte, urgència o projecte que heu hagut d’afrontar?
– Vaig començar a finals de juny i just després hi havia la Mobofest que duen ells l’organització, però l’Ajuntament dona suport amb moltes coses. Però sobretot el repte més gros fou organitzar les festes patronals per dia 8 d’agost. Va ser un repte de tot el meu equip, de tota la comissió de festes i de la resta de comissions que sortiren. Fou mèrit de la feinada que feu tothom perquè organitzàrem unes festes en un mes.
Després també hem hagut de donar solució als problemes que hem tengut amb els talls d’aigua. Hi feim feina i ja s’han fet moltes coses i ara volem donar guerra perquè es puguin complir el més ràpid possible tots els contractes que estiguin mig adjudicats o la possibilitat d’adjudicar-se en poc temps. Són projectes de millora que s’han d’anar fent i els tenim en marxa. També estam pendents del que ens donaran del Pla d’Obres i Serveis i també del Pacte de l’Aigua.
– Passa per renovar la xarxa, no?
– Sí, perquè per ara no tenim un problema greu d’abastiment en el nostre pou aigua com passa a altres pobles. El problema són les fuites i les rompudes perquè la xarxa està obsoleta i a la llarga podem tenir un problema de subministrament.
– Dels 14 pobles que conformen la Mancomunitat Pla sou un dels tres que gestionau l’aigua directament i no teniu el servei mancomunat juntament amb Petra i Sencelles, quina valoració en feis? S’ha plantejat mai mancomunar el servei?
– La veritat que fins allà on jo sé cap batle i batlessa de Sant Joan de cap legislatura ho ha plantejat seriosament. Vull dir que no s’ha convocat cap reunió formal per parlar-ne. Això no vol dir que en algun moment no hi hagi hagut un comentari informal, però res seriós.
I pel que fa al nostre equip de govern tampoc n’hem parlat en cap reunió oficial per tractar aquest tema, perquè ho duim bé i crec que si podem arreglar tot el que tenim pendent, la cosa millorarà molt. A veure, és beneficiós perquè la despesa pot arribar a ser menor i els ingressos majors per al poble perquè ingressa directament l’Ajuntament.
– Un dels projectes estrella d’aquest mandat és la compra i reforma del teatre d’es Centro, pel qual vàreu rebre una subvenció de 3,3 milions d’euros de la Conselleria de Turisme del Govern… Com està la tramitació?
– Un cop formalitzada la compra, ara hem de tramitar la subvenció que ja està concedida i feim feina amb aquest tema. Aquesta setmana vàrem tenir una reunió amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes per veure com enfocam aquest projecte tan important per al nostre municipi. Ho hem de tramitar sense presses, però també sense pausa perquè tenim uns terminis que hem de complir.
– A banda del Centro i els projectes de millora de la gestió de l’aigua, quins projectes més teniu en marxa?
– Vàrem comprar un espai per fer un pàrquing davant l’estanc i el volem rehabilitar amb una ajuda del POS i això és un projecte d’aquests que també és bastant important. I després també volem comprar un solar per fer un parc infantil i juvenil nou i més gros i més actualitzat perquè el que tenim ha quedat petit i obsolet. També hem d’acabar el projecte de la biblioteca i veurem si podem trobar finançament per millorar la zona exterior i hem aprovat la creació del Consell de la Infància que es posarà en marxa aquest mes d’octubre.
– Teniu un pacte amb cinc representants de MÉS per Sant Joan, quina valoració en feis?
– Bé, ho hem duit amb normalitat complint els acords. Hi ha hagut un bon enteniment, però clar tots els pactes són com un matrimoni i sempre hi ha les seves estires i arronses i és normal i més amb el sistema de gestió horitzontal que hem aplicat aquí on cadascú té el seu espai i ha d’estirar el que pot per a la seva àrea i és ben normal… Però al final a les reunions comunes tots hem estat d’acord. En faig una valoració positiva i de bon enteniment i no hem tengut cap problema greu. A més, al final som dos partits que no tenim moltes diferències des del punt de vista polític.
– I amb l’oposició?
– Pens que a un poble petit de poc més de 2.000 habitants tots hem de ser un poc amics. És clar que jo no pens igual que un del PP o d’El Pi i molt manco de VOX perquè tenim ideologies i maneres diferents de pensar, però a dins un poble tots ens podem ajudar en alguna cosa en un moment puntual. A més, a un poble si no ets cosí, ets cunyat, i si no estàs casada amb un amic de… o ets un amic o amiga de la pandilla de quan eres petita i quan som petits no tenim ideologia política… Per tant, a mi, no com a política sinó com a persona no tenc cap problema a anar a fer un cafè amb algú amb qui no tenc cap afinitat ideològica, però amb respecte podem anar per tot. Això ho tenc molt clar i ho seguiré tenint i el dia que no ho vegi clar faré una passa enrere i me n’aniré.
– Vàreu néixer en un poble més gros, quins lligams manteniu amb sa Pobla? Hi anau per Sant Antoni? Vos sentiu poblera?
– Mantenc els lligams perquè és el meu poble d’origen, però jo em sent santjoanera. Fa 26 anys que visc aquí i fins i tot quan vaig a sa Pobla em sent santjoanera, però clar, hi ha una part de sa Pobla que la duré tota la vida. No ho puc desfer perquè vaig néixer allà, hi tenc els meus amics de tota la vida. Aquí en tenc molts, però allà hi tenc els de la infància. Sempre vaig al dinar de quintades i per Sant Antoni perquè em conviden les amigues i també hi tenc una casa en propietat que era ca mon pare i ma mare. Tenc una germana, però no viu al poble, viu a Campanet. No hi vaig amb la freqüència d’anys enrere quan mon pare i mare eren vius…
– I teniu cap mal nom allà?
– Sí, som la filla de na Magdalena Mosco, de Can Mosco, casada amb el Campaneter perquè mon pare era de Campanet, un poble cap al qual també tenc molta tirada perquè a banda de la meva germana també hi tenc cosins. Però, vaja, jo em sent santjoanera, el meu home és d’aquí i el meu fill és nascut aquí… De fet, jo allà per ells som la santjoanera, les meves amigues em diuen na Cati de Sant Joan… L’estima hi és, però si hagués de tornar a viure a sa Pobla no sé si en sabria perquè al final són dos pobles totalment diferents. Una de les coses que m’ha quedat per ventura és aquesta capacitat de tenir gent i organitzar coses. A sa Pobla obrin les portes per Sant Antoni o per fer una festa i poden tenir cent persones a sopar i n’arribaran vint més i els diran que passin. Això jo sí que ho mantenc un poc a ca nostra.
– I ja per acabar, pregunta obligada, vos tornareu a presentar com a candidata a les eleccions de maig de 2027?
– En aquest moment no t’ho puc contestar al 100 % perquè acab d’entrar com a batlessa. M’estic agafant un temps per veure com ho visc perquè clar, una cosa és ser regidor, i l’altra és ser batle o batlessa, és molt diferent. He viscut la meva part de gestió a la regidoria d’Educació que amb el meu equip hem fet bastants coses, però la responsabilitat d’una batlessa és mot diferent. Per tant, ara vull veure com ho duc no en l’àmbit de fer feina que no em fa por, sinó en tots els àmbits de la meva vida com ara la família, les amistats, etc. S’ha de sospesar tot i després prendre una decisió i amb el temps que duc ara encara no puc fer una valoració.
Jo tenia la meva vida molt ben muntada, tenc una bona feina i sent batlessa sacrifiques una part de la teva vida personal i és el que vull valorar. Però m’agaf un temps i segurament no estaré massa a decidir i a més veig que a alguns pobles hi ha partits que ja es presenten candidats.
– Però ara per com ara, com ho valorau?
– Personalment, per jo l’experiència és positiva. Jo crec que d’aquí a dos mesos et podré donar una resposta. A part també n’he de xerrar amb el meu grup. Per ventura pot sortir algú que vulgui ser candidat o candidata. I si és una persona jove millor, endavant! I Jo sempre he pensat que els joves s’han d’implicar i quan vàrem signar el pacte aquest mandat jo ja vaig dir que estava molt contenta perquè a l’equip de govern la majoria són joves. De fet, jo era la més vella, però d’esperit i pensament molt jove, tot s’ha de dir (Riu). Però aquest equip m’agradava i em continua agradant perquè és gent molt jove com na Margalida (Bauzà), na Bel (Morlà), en Toni (Bauzà), en Joan (Roig)… són molt joves. Això és un factor a tenir en compte a l’hora de tirar polítiques endavant perquè tenen una visió més a llarg termini que no tenim la gent de la meva edat perquè el nostre llarg termini ja no és tan llarg. M’agradaria que als pobles petits els joves s’impliquessin més en política municipal.
Notícies relacionades: