La cultura popular i el patrimoni agrícola de Porreres van tornar a itinerar, per tercera vegada, a la llum de la lluna. L’Associació Asbatra ha celebrat enguany la tercera edició de la Sortida Nocturna en Carro Porrerenc, una trobada que ha consolidat el seu èxit reunint un total de 16 carruatges per recórrer els camins del terme.
La jornada arrancà de la finca de Son Mora Guixa, passà per la plaça de la vila i va seguir amb sopar de pa taleca, a la possessió de Son Mas, on els participants van compartir taula i vivències en un ambient festiu per després seguir la ruta de retorn.
Els protagonistes absoluts de la nit van ser els carros porrerencs, una tipologia de carruatge fusta emblemàtica de la vila. Aquests vehicles destaquen per la seva varietat de mides i, especialment, per la introducció de les rodes de goma en les darreres generacions de construcció. El seu disseny baixet, pensat originàriament per facilitar-hi l’accés i adaptar-se a la gent major, forma part de la identitat artesana del municipi.
HOMENATGE
Un dels moments més emotius de la vetlada va ser el lliurament d’una placa d’homenatge a les famílies de Maria Ripoll Garau i Rosa Soler Barceló. Totes dues van ser les darreres dones de Porreres que van mantenir l’ús quotidià d’aquest tipus de carro per desplaçar-se pel poble, un gest amb el qual Asbatra ha volgut reivindicar el paper fonamental de la dona en la conservació del patrimoni rural i la memòria col·lectiva porrerenca.
Joan Solivelles, president de l’entitat va tenir unes paraules de record per a les homenatjades. Així explicà que «Madò Maria normalment circulava pel carrer del vent, les persones d’aquella zona quan la recorden tenen aquella imatge del carro carregat de feixos de llenya i el ca de policia fermat al darrere. A més era una dona de tradicions, no fallava mai a les beneïdes sense els seus nets la somera i el carro ben enramellat».
De madò Rosa, explicà Solivelles que «circulava per la zona del carrer Pou Florit, quan arribava a casa el primer que feina era fermar la somera per tenir bon descarregar el carro, ella no tenia baula fermadora, així que ho fermava a un barreró de les persianes. Aquella somera era cent per cent ben arega perquè avui en dia ben poques bísties podrien quedar fermades d’aquesta manera, de fet no quedaria ni barrera ni persiana. També, voldria recalcar que el que duia dins el carro sempre ho regalava als veïnats i feia algun intercanvi».
Finalment, Solivelles també va voler fer un petit reconeixement a la família Moi que foren els creadors d’aquest carro que va circular tants d’anys per la nostra illa.
