El garrover, un dels arbres més característics i emblemàtics del paisatge rural de les Illes i que en els darrers anys ha viscut una important revalorització econòmica, s’enfronta a un futur incert per culpa de l’escalfament global. Malgrat ser una espècie rústica i acostumada a la calor, l’increment continu de les temperatures i la falta d’aigua obliguen a cercar solucions abans que sigui massa tard.
Per fer-hi front, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, mitjançant l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), ha posat en marxa un projecte pioner a la finca experimental de sa Granja. Es tracta del primer assaig a les Illes Balears amb portaempelts clonals de garrover, una línia d’investigació a llarg termini per aconseguir exemplars molt més resistents a la sequera extrema i a la degradació del sòl.
IN VITRO
Fins ara, el sector agrari de les Illes utilitzava majoritàriament el sistema tradicional de peu de llavor. Amb aquest nou estudi, els investigadors avaluen dos portaempelts clonals obtinguts mitjançant cultiu in vitro, la quina cosa permet treballar amb plantes genèticament idèntiques. Aquest control genètic analitzarà amb detall el vigor dels arbres, la producció, la uniformitat de les plantacions i la compatibilitat amb les varietats locals.
El conseller d’Agricultura, Joan Simonet, ha destacat la importància d’anticipar-se als problemes: «El canvi climàtic ens obliga a adaptar la nostra agricultura de la mà de la ciència. No podem esperar que els problemes arribin per cercar solucions; volem generar coneixement directament a les nostres illes pensant en les necessitats reals del camp».
Més enllà d’incrementar o assegurar la producció, l’objectiu final és dotar els pagesos i explotacions agràries d’eines per mantenir la viabilitat econòmica del garrover en les dècades vinents. Amb aquests treballs, el sector primari balear es posiciona com un dels territoris capdavanters a la Mediterrània en l’estudi i adaptació d’aquest cultiu als reptes del canvi climàtic.