La sortida de dimonis amb les llenderes és una festa popular massiva, amb una gran capacitat de crear lleure compartit i amb una gran dosi de divertiment i participació. És una gran demostració de l’encaix entre cultura popular i lleure i, alhora, té tots aquells elements propis i necessaris de les festes, transgressió i trencament amb les pautes quotidianes a l’espai públic.
Precisament, per aquests grans valors associats, se’n podrien intentar millorar alguns aspectes. D’entrada el rol que hi juguen les dones. Són molt poques, o cap, que fan de dimoni. El rol del domini de l’espai públic es manté dins l’ordre patriarcal convencional. La majoria dels que corren són nins i al·lots, i com que la dinàmica dominant és masculina, el paper de les dones que hi participen és de comparsa, fins i tot de mel i sucre, perquè el joc de fons és entre homes.
Justament, per la gran força que tenen aquestes festes, s’hauria de definir molt bé un codi d’actuació per part dels dimonis. Ser dimoni hauria de ser un honor i comportar responsabilitats i un codi de conducta que fos impecable dins la transgressió. Per exemple, no pegar a les parts superiors del cos, que dos dimonis, si són uns quants, no peguin alhora a una mateixa persona o que no ho facin diverses vegades seguides.
Són propostes assumibles, a Porreres, enguany, n’han incorporat algunes i no treuen força, ni contundència a la festa i, alhora, la fan més universal. S’eviten així la desagradable percepció de la institucionalització d’una violència gratuïta i l’exclusió de la festa i de l’espai públic d’una part de la societat.
Per acabar, només repetir que faig aquestes observacions des de la profunda valoració d’aquestes festes.