La Mucada de Sineu és, sense cap mena de dubte, una de les expressions festives més vives, originals i també multitudinàries del Pla de Mallorca. Nascuda des de la iniciativa popular i l’humor col·lectiu, la festa en honor al Much de Reig i la Muca ha demostrat una capacitat de fer festa, reinventar-se i divertir-se sense copiar a ningú (llevat del Cosso). No obstant això, com passa sovint amb les grans festes, el seu propi èxit planteja reptes de difícil gestió. Fa uns anys ja s’optà per posar el topall de les 21 hores, però són molts els interrogants oberts damunt la festa.
I amb la festa acabada, que no les festes, Joan Munar, un dels cappares i impulsors històrics de la Mucada, ha volgut treure una reflexió a rotle. Munar és una de les veus autoritzades de la Mucada i en un recent article d’opinió publicat a la revista Díngola en fa una reflexió profunda i necessària sobre la darrera edició, alertant que, en molts de moments, la festa es va haver de celebrar «prescindint de la Mucada mateixa». Com ja hem anat assenyalant en les diferents cròniques de la festa d’aquest mateix digital.
El punt central del toc d’atenció de Munar no se centra en els contratemps puntuals de la jornada, sinó en la dinàmica comercial que amenaça l’esperit original del Much. Segons descriu el sineuer, la proliferació de discjòqueis i altaveus al carrer promoguts per molts de bars i restaurants genera una «dispersió acústica» que treu tot el sentit als actes centrals i propis de la Mucada.
I és que mentre la Muchal Foundation finança amb la venda de camisetes les seves pròpies expressions musicals —la xaranga, els Xeremiers de Sineu o la Banda de Música de Manacor—, aquesta festa, aquesta música, pròpia de l’acte festiu, es veu massa sovint engolida per la música a tot volum dels establiments comercials. Per a Munar, aquesta competència de decibels no contribueix a engrandir la jornada, sinó a assegurar el negoci particular, convertint la festa en una mena de «macrofesta amb gent vestida de rosa».
«La captació mercantil de clientela sigui l’hora que sigui, sigui el moment que sigui, tant si hi ha pregó com si hi ha pas de comparses musicals (…), és una de les coses prioritàries a revisar», explica Munar en el seu text.
Des de la perspectiva de proximitat i respecte pel teixit econòmic local, l’article de Munar reconeix el paper fonamental que tenen els bars i restaurants el dia de la festa.
Tanmateix, el límit se situa quan l’ànim de lucre passa per sobre de la convivència i de la mateixa programació festiva. L’avís és clar: si no es posa fre a aquesta dinàmica, es corre, encara més, el risc de malbaratar els recursos culturals i socials de la mateixa Mucada i d’oferir un producte desdibuixat on el Much i la Muca deixin de ser el centre de gravetat.
Munar tanca la seva reflexió amb una llança a favor del futur i de la feina ben feta. Lluny de donar la festa per perduda o de demanar canvis dràstics sense sentit, apel·la directament a l’Ajuntament de Sineu —únic agent amb autoritat per regular aquests aspectes— per assumir una «feineta de coordinació».
AJUNTAMENT
Unes paraules, les de Munar, que coincideixen amb les que fa uns dies, abans de la festa també feia la regidora de festes, Margalida Serra, a la revista Díngola. Serra explicava que «ja que som en ple debat sobre la massificació, és possible que entre tots haguem de fer un procés tranquil i seriós de reflexió sobre què era el Much, què és ara i què volem que sigui en el futur». I afegia que «queixar-nos del britànic que beu i pixa a Punta Ballena, i no dir res sobre l’al·lota del Rafal Vell que fa botellot i pixa entre dos cotxes al carrer d’Avall».
Tot Pla n’ha demanat una valoració al batle de Sineu, Tomeu Mulet, sobre com havia anat la festa d’enguany i també sobre el text o la reflexió publicada per Joan Munar.
Així, Mulet considera que «la meva valoració, com a representant de l’Ajuntament de Sineu, és molt positiva pel que fa a les nostres responsabilitats directes: garantir la seguretat i la salut durant la diada, així com la neteja de l’endemà».
Mulet explica que els darrers anys «hem millorat gràcies a un pla d’autoprotecció molt ambiciós i a la celebració d’una Junta de Seguretat específica per a aquesta festa. Un any més hi ha hagut una coordinació excel·lent entre tots els serveis d’emergències i operatius —Policia Local, Guàrdia Civil, Protecció Civil, serveis sanitaris i la brigada municipal—, la qual cosa ens permet anar perfeccionant el dispositiu any rere any i atendre totes les incidències que surten», diu Mulet.
A més recorda que «un fet molt positiu a destacar és que els darrers anys no hi ha hagut notícies d’incidents greus. I estic molt content de veure com tot ha anat millorant, inclosa la fluïdesa i l’ordre a les andanes del tren».
Pel que fa a la neteja de l’endemà, «estam molt contents, tot i que prenem nota d’allò que es pugui millorar per als anys vinents».
Pel que fa a l’organització, els horaris i l’aturada de la música als interiors, Mulet explica que «tot això es va consensuar en diverses reunions prèvies amb l’organització de la Mucada.
Amb relació a l’article d’opinió de Joan Munar «vull deixar clar que la nostra postura des de l’Ajuntament sempre ha estat d’escoltar, col·laborar i oferir la màxima ajuda. De fet, no cercam cap mena de protagonisme: som els que assumim els problemes i les queixes dels veïnats quan n’hi ha, i els que ens esforçam perquè tot funcioni en matèria de seguretat i neteja dins el marc de les festes d’agost».
Mulet afegeix que «hi ha molta voluntat i molta feina darrere per part de l’Ajuntament. Enguany, per exemple, hem controlat millor el tema dels horaris de les barres dels bars. A partir d’aquí, i reiterant que no cercam cap protagonisme, mantenim tota la bona voluntat per continuar fent feina plegats amb l’organització per anar millorant tots aquells aspectes que ho requereixin.»
Unes paraules les del batle que no difereixen, en aquest sentit, gaire de les de Munar quan diu que «de pensar en una festa interconnectada amb ella mateixa, amb la idea col·lectiva que tenim de la Mucada, amb una Mucada amb el Much i la Muca al bell mig«.