En un món cada vegada més connectat i digital, la preservació de la memòria col·lectiva i de la creació que es fa als pobles ha de trobar noves vies per fer-se un lloc més enllà de carpetes o fons documentals d’accés sovint restringit. S’ha de fer un lloc davant els límits del negre sobre blanc del gran invent de Gutenberg al qual sembla tenir al·lèrgia un bon sector de les noves generacions.
Amb aquest context, l’Arxiu Digital Municipal d’Algaida (ADMA) es consolida a la comarca del Pla i fins i tot més enllà com un model, exemple i referent de l’adaptació a les noves tecnologies. És gràcies a un rigorós i continuat treball de digitalització i descripció arxivística, la plataforma adma.cat s’ha convertit en una eina viva i accessible des de qualsevol dispositiu.
Al capdavant hi està des dels seus orígens abans del 2020 el tècnic de Cultura de l’Ajuntament d’Algaida, Tomeu Salas qui explica que l’espai digital «és com un mostrador, com un repositori de documentació general» que reuneix tots els aspectes en un sol lloc web. En el moment de la seva creació, recorda, Salas que en el marc del projecte Vint-20 fou clau l’ajuda econòmica del Departament de Cultura, Patrimoni Polític i Lingüístic del Consell de Mallorca per a la creació del lloc web.
Un cop montada la plataforma, el que ha vengut després són hores de feina que ha dedicat el mateix Salas qui també coordina, entre altres coses, els Premis Castellitx, una de les manifestacions literàries i culturals més destacades en l’àmbit municipal a Mallorca. De fet, l’arxiu digital recull tot el fons documental d’aquests guardons, fet que permet conèixer, llegir i recrear-se amb el llegat creatiu, assagístic i literari del municipi al llarg de les 51 edicions des que es van crear.
UN VIATGE EN EL TEMPS
Navegar per l’ADMA permet fer un viatge complet en el temps pel terme municipal d’Algaida, Pina i Randa. El nucli institucional de la plataforma conté en el seu menú inicial la descripció i catalogació dels fons de l’Ajuntament d’Algaida amb l’arxiu municipal, el Projecte Vint–20, bibliografia, publicacions, Es Saig, arxiu d’imatge i so i el diccionari de dones.
En aquest sentit, Salas explica que aquesta estructura general no és permanent ni definitiva. De fet, «la vàrem estructurar amb una sèrie de seccions que són movibles, és a dir, ara hi ha aquestes, però si en un futur n’apareixen de noves o trobam que s’ha de reestructurar, ho farem. No ho sembla, però decidir això pot semblar una obvietat, però ens va dur molta feina». En tot cas, «el que volem era crear una eina que mai pogués quedar, en principi, obsoleta pels continguts. És a dir, que sempre serà adaptable a les circumstàncies del temps que viurem».
Així, en detall, un dels espais atractius per a qualsevol estudiós de la història local és la secció de bibliografia general d’Algaida, Pina i Randa. Aquest espai aplega un llistat exhaustiu d’obres de referència i articles de divulgació classificats. També hi destaca el recull alfabètic d’obres d’autors del municipi, nascuts o fortament vinculats al poble, i una secció dedicada a les publicacions periòdiques, que abasta des de capçaleres històriques com La Razón, publicada el 1931, fins a iniciatives més recents com Blau i Blanc.
Pel que fa a les publicacions, l’ADMA posa a disposició de la ciutadania un vast fons digitalitzat on la revista de premsa forana local Es Saig, editada de manera ininterrompuda des del desembre de 1980, apareix amb un índex de recerca complet per números, autors i seccions.
Aquest catàleg es completa amb els pregons de fires i festes, els documents del Camestortes que recullen la tradició carrossera i satírica del Carnaval algaidí, i les diferents monografies de la Col·lecció Paper, totes elles disponibles per a la descàrrega i lectura.
ARXIU MUNICIPAL
La tasca que s’està duent a terme a l’ADMA no només destaca per la quantitat de documents digitalitzats, sinó pel seu rigor tècnic. Cada fitxa compta amb descriptors de matèries, toponímia major i menor com possessions, torrents o esglésies, i una organització geogràfica i temporal que facilita cerques precises a través del seu cercador avançat. L’Arxiu Digital Municipal d’Algaida demostra com la tecnologia pot posar el coneixement al servei de la ciutadania, convertint la història local en un bé lliure, obert i a l’abast de tothom al lloc web adma.cat.
«D’allò que n’estam més contents de la tasca és que funcionam, per dir-ho de qualsevol manera, en una sola base de dades. És a dir, qualsevol aspecte que hi hagi de dins l’ADMA en global, ja sigui una notícia d’es Saig, ja sigui una publicació de la col·lecció local, que sigui un document de l’arxiu municipal, o un arxiu de so o d’imatge, es pot interrelacionar«, explica Salas.
En aquest sentit, aporta un exemple: «Si a la revista Es Saig surt una notícia, o surt una entrevista a una persona, i després aquesta persona també té una biografia a una altra publicació, sigui algaidina o no, tot això es pot interrelacionar. És una feina que es va fent a poc a poc, i així que anam posant informacions».
Una de les parts més interessants és l’arxiu municipal que s’està digitalitzant amb una ajuda anual del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. Salas explica que «a banda de la part històrica que anam incorporant, per exemple, hi ha totes les actes, hi ha tots els llibres de cúria reial, ara en guanyen hem començat amb la correspondència, etc. Es pot fer una consulta ja en línia de tots aquests fons que està digitalitzat de l’arxiu municipal».
El tècnic destaca que dins la part de l’arxiu municipal també hi ha dues parts que, per ventura, són les més concorregudes. «Una de les que és la col·lecció local que recull totes les publicacions en paper i digitals que hem pogut trobar a l’Ajuntament. Les primeres publicacions que hi poden posar de col·lecció local són programes de festa dels anys 50, perquè abans no n’hi havia o no s’han conservat. Ara hi ha tots els programes de festes i també hi ha programes d’activitats de les entitats socioculturals i esportives del municipi».
Així mateix, a la biblioteca municipal «fem una col·lecció local que tenim catalogades les publicacions i aquesta part de col·lecció local de l’arxiu té tot allò que no és publicació, tot allò que no és llibre en general. Si hi ha alguna cosa compartida, però és més anecdòtica perquè hem de considerar que hi ha de ser les dues bandes».
BIBLIOGRAFIA
Pel que fa a l’apartat de bibliografia, inclou la relació de totes les publicacions existents relacionades amb el municipi d’Algaida, Pina i Randa. Salas apunta que «va començar amb el número 1 de la col·lecció Pere Capellà i des d’aleshores s’ha ampliat moltíssim».
«Aquesta bibliografia l’anam completant, encara hi ha molta feina per fer. La idea és que tot allò que sigui públic, totes les publicacions que no estiguin en baix dret d’autor directe o que els autors ens donin autorització estaran també reproduïdes allà. I se segueix una ordenació de la bibliografia per temes, és a dir, una classificació decimal, que és igual que la classificació decimal d’ordenacions de les biblioteques públiques de tot l’estat. I també, evidentment, tota la xarxa de biblioteques de Mallorca».
DICCIONARI DE DONES
Així mateix, hi ha el diccionari de dones que «està en una fase molt inicial amb informacions de les dones que han estat pioneres en qualsevol aspecte social, polític i comercial del municipi d’Algaida. Això s’ha lligat amb els calendaris que van fer de dones pioneres, etc. cada any i també amb les rutes de dones pioneres del municipi. Es continuarà ampliant a mida que aquest projecte vaig creixent lluny del món digital.
IMATGE I SO
La memòria, però, no només s’escriu, sinó que també s’escolta i es veu. Per això, l’Arxiu de la Imatge i el So preserva el patrimoni sonor i audiovisual del municipi a través d’enregistraments, memòria oral, entrevistes i documents d’àudio que recuperen la veu dels veïns i el testimoni d’esdeveniments històrics. «Ara bàsicament hi tenim el so amb els enregistraments d’actes oficials que ha duit a terme a Titoieta Ràdio, com poden ser Premis Castellitx, els pregons de festes, i ara el nostre projecte més immediat és poder incorporar en aquest arxiu és poder-hi incorporar el llegat de fotografies de Joan Balaguer, que el seu fill Jaume ha fet donació al municipi d’Algaida. Estam xerrant de més de 7.000 negatius que ja s’han digitalitzat i ara estan en procés de registre i catalogació. No és una cosa fàcil, sinó que s’han de posar totes les dades han de fer la fitxa i l’han de contextualitzar al màxim, perquè les imatges fora de contextualització després perden molta d’informació».
L’Arxiu Digital Municipal d’Algaida s’erigeix així com un model de referència de com la tecnologia pot posar-se al servei de la cultura i la ciutadania. Una eina dinàmica i inesgotable que, gràcies al rigor tècnic i a una feina constant, garanteix que la història i la creació local continuïn sent un bé lliure, viu i a l’abast de tothom.