En la història del ciclisme montuïrer destaquen grans noms com Gabriel Mas Arbona «Sao», Miquel Mayol Gomila «des Pont» o Antoni Tous Frau «Tous». Abans de tots ells, però, un compatriota seu va excel·lir en l’esport de les dues rodes a pedals encara que el pas dels anys i les dècades l’hagin deixat en l’oblit. Es tracta de Miquel Bordoy Verger.
El nostre protagonista va néixer a Montuïri l’11 d’octubre de 1909, fill de Bartomeu Bordoy Miralles «Bordoll», pagès, i de Petra Verger Cerdà «Mascaró». Era una família humil que va ser completada amb dos germans més petits: Bartomeu i Margalida. El llinatge Bordoy provenia de Felanitx. El primer representant arribat al poble va ser Miquel Bordoy Barceló, el padrí del ciclista, que feia de jornaler i segurament formà part de la petita onada migratòria procedent de Porreres i Felanitx causada per la crisi de la fil·loxera a final del segle XIX.
La primera referència que hem trobat de Miquel Bordoy és del febrer de 1930 en una competició per a principiants al Velòdrom de Tirador (Palma) en la qual probablement també participà el seu germà Bartomeu. El maig del mateix any va competir també en unes carreres organitzades al velòdrom de Llucmajor.
Al voltant de 1930, el ciclisme mallorquí vivia un moment d’incertesa i de recerca de nous herois que revitalitzassin l’afició local. Segurament aquest va ser el motiu que enviassin un equip tan jove de ciclistes mallorquins a la XII edició de la Volta a Catalunya. Els representants de Mallorca varen ser Josep Nicolau Balaguer, de Lloret de Vistalegre; Rafel Pou Sastre, d’Algaida; Bartomeu Flaquer Carrió, d’Artà; i Miquel Bordoy, de Montuïri. D’aquests, Nicolau i Pou moriren tràgicament en sengles accidents el 1934 i el 1936 al Velòdrom de Tirador. Per sufragar les despeses del viatge a Barcelona, diversos particulars, entitats i institucions feren aportacions monetàries com les 30 pessetes que donà l’Ajuntament de Montuïri.
A la Volta a Catalunya, Bordoy va córrer amb una bicicleta de Ciclos Darder i defensava el maillot vermell de la Reial Societat Alfons XIII (una secció ciclista del club antecessor de l’actual RCD Mallorca). A la primera etapa, amb sortida a Barcelona i arribada a la Sénia, va patir una caiguda que el va fer baixar fins a 63a posició amb un temps 9 hores i 19 minuts. Molt lluny del gran dominador de la prova el mític Mariano Cañardo. Les ferides de l’accident del primer dia es varen infectar i va haver d’abandonar la Volta a Catalunya a la cinquena etapa.
Encara el 1930, Bordoy va participar en altres competicions com el Campionat Balear de Fons que va passar per Vilafranca, Montuïri i Algaida o el Campionat Mig Fons darrere Moto al Velòdrom de Tirador.
Per les cròniques de la premsa podem saber les característiques específiques del corredor montuïrer:
«Bordoy salió a probar su resistencia física, sin saber, casi, lo que es correr tras moto, y poniendo a contribución su fuerza muscular. Y ser stayer es algo más que tener fuerza; hay que tener inteligencia y saber lo que puede uno hacer».
A començament de la dècada dels anys trenta, el ciclisme mallorquí començava a professionalitzar-se, però encara cercava fórmules com les apostes, els premis i els desafiaments entre corredors. Per exemple, Miquel Bordoy va desafiar Bartomeu Flaquer a una carrera a meta partida a la qual s’havia d’afegir Antoni Antich Ramon, de Felanitx, i s’esperava la resposta de Josep Nicolau. No pareix, però, que aquest duel s’arribàs a disputar.
L’any 1931 la seva carrera es va alentir encara que participà en algunes competicions com una carrera d’exhibició com a prova eliminatòria al Velòdrom de Tirador, una carrera organitzada per la Penya Flaquer d’Artà que va passar també per alguns pobles del Pla o el Campionat d’Espanya de Velocitat celebrat al Velòdrom de Tirador.
L’any següent, el 1932, és el darrer en què hem documentat Miquel Bordoy en competició. Al febrer decidí abandonar la disciplina del Club Esportiu Mallorca (el nom que havia adoptat la Reial Societat Alfons XIII després de la proclamació de la Segona República l’abril de l’any anterior). Molts dels grans ciclistes del moment varen prendre una decisió semblant dins un procés global de reconfiguració d’equips que, per aquelles dates, vivia el ciclisme a Mallorca.
El nou club de Miquel Bordoy va ser la Penya Montuïri, una nova entitat, a mig camí entre club ciclista i club de fans, que s’havia fundat aquells mateixos mesos al poble. Aquest tipus de clubs ciclistes en forma de penyes dedicats a un corredor varen proliferar a la Mallorca del moment fins al 1936.
La Penya Montuïri va arribar a tenir una cinquantena de socis i era presidida per Gaspar Mesquida Serra «Serra», que va ser batle de la Comissió Gestora del Front Popular entre abril i juliol de 1936 i morí assassinat al cap de pocs mesos de començar la repressió feixista. La resta de membres de la junta directiva provisional de la Penya Montuïri eren Miquel Fornés Vich «Mora», Bartomeu Mesquida Verger «des Figueral», Mateu Jordà Ribas «Confiter», Joan Pomar Pomar «Eloi», Pere Gomila Mesquida «Saig», Jaume Rigo Miralles «Muix», Antoni Cerdà Miralles «Ferrerico», Jaume Roca Bunyola «Roqueta», Pere Joan Gomila Garau «Joanot» i Antoni Mesquida Serra «Serra».
S’ha de destacar la coneguda militància política d’esquerres d’alguns dels components de la Penya Montuïri. Desconeixem la ideologia de Bordoy, però sabem que d’altres ciclistes com Josep Nicolau o Rafel Pou s’identificaven clarament amb el republicanisme d’esquerres. L’existència de joves republicans i seguidors del ciclisme va ser un binomi habitual als pobles del Pla de Mallorca durant la primera meitat dels anys trenta.
Tornant a les bicicletes, el velòdrom de Llucmajor va ser la pista on Bordoy va córrer la immensa majoria de les carreres que disputà l’any 1932 i on aconseguí alguna victòria. El recinte havia desenvolupat un polèmic sistema d’apostes mútues que quedava fora del control de la Unión Velocipédica Española, l’antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme.
Tot i que aquell any, el ciclista montuïrer també disputà alguna carrera al Velòdrom de Tirador i la Gran Carrera del Comerç.
Finalment, el conflicte sobre les apostes esclatà i la Comissió Esportiva de la Unión Velocipédica Española a Mallorca desqualificà i sancionà sense llicència Miquel Bordoy i altres corredors per haver participat en les carreres del velòdrom de Llucmajor. Segurament, la sanció va posar fi a la carrera de Bordoy perquè no es documenta cap altra participació ciclista a partir de 1933.
Des de llavors, les notícies sobre la seva vida són molt escasses. Sabem cert que morí a Palma el 9 d’abril de 1992 a una edat de 82 anys.
Per acabar, no podem parlar del nostre protagonista com un campió o un fora de sèrie. Els resultats ens farien mentiders. Però sí que podem parlar de Miquel Bordoy Verger com un pioner del ciclisme montuïrer. És el primer corredor de Montuïri de nom conegut que participà en competicions oficials i, fins i tot, formà part d’un pilot internacional com el de la Volta a Catalunya. Gairebé no hem trobat referències seves més enllà de la premsa. Per això, voldríem que aquest article fos una modesta col·laboració a l’enfortiment de la història del ciclisme a Mallorca.
Fonts
Arxiu Municipal de Montuïri
Correo de Mallorca
El Día
El Día Gráfico
Hoja Oficial
La Almudaina
La Última Hora
Bibliografia
Fullana Puigserver, P. (2024). Joventut, ciclisme i República: Rafel Pou Sastre (Algaida, 1909–Palma, 1936). A II Jornades d’Estudis Locals del municipi d’Algaida 2022 (pp. 47–68). Ajuntament d’Algaida.
Martorell Fullana, C. (2025, 21 d’agost). Joan Bibiloni, «Monet», la història d’una bicicleta republicana. Tot Pla. https://www.totpla.cat
Mateu Puiggròs, M., i Pastor Ferrer, G. M. (coords.). (2022). Josep Nicolau Balaguer: el Canó de Llorito. Ajuntament de Lloret de Vistalegre