Hi ha històries que comencen com un envit d’estiu i acaben redefinint el mapa cultural d’una illa. La juguesca de la Mobofest n’és, sens dubte, el millor exemple. Aquest juliol de 2026, el festival de música independent més estimat de la Mallorca sense la mar farà sonar els seus últims acords. I ho fa tornant allà on va començar tot el 2017: al Puig de Consolació, a Sant Joan. Es tanca un cercle de deu anys d’autogestió, passió per la música i, sobretot, de la demostració palpable que des de la perifèria de la perifèria es pot fer cultura en majúscules.
UN SOMNI
Tot va començar de la manera més pura. Un grup de joves del Pla de Mallorca, agrupats en una associació sense ànim de lucre, es va negar a acceptar la idea que per veure propostes musicals diferents s’havia de viatjar a la península o dependre dels circuits comercials de Palma. La idea era fer, a Sant Joan, el festival al qual a ells els agradaria anar.
Així, el més pròxim que tenien era l’esplanada del puig de Consolació. Amb un format modest, però cuidat al detall, la Mobofest es va guanyar ràpidament el cor del públic local, dels santjoaners i de tots aquells que havien compartit estudis i quimeres a l’IES Sineu. Aquells primers anys l’aposta era radical pel talent balear, la paritat sobre l’escenari i un respecte absolut per l’entorn. La Mobo es feia el seu lloc, es feia el seu nom.
LA PANDÈMIA, EL FESTIVAL ITINERA
Si la pandèmia de la Covid-19 va posar en perill tota la indústria cultural, la resposta del Moviment Musical Mobofest va ser la reinvenció forçada per les relacions amb l’Ajuntament de Sant Joan d’aquell moment. Així va ser com va sorgir la itinerància pel Pla i també com naixia el «Festival del Pla«.
Lloret de Vistalegre (2021-2022): La zona de baix de sa Riba es va convertir en el refugi de la represa. En unes edicions marcades encara per les restriccions sanitàries i les cadires, el festival va demostrar una resiliència admirable, creixent en qualitat i consolidant la seva marca.
L’explosió a Porreres (2023-2025): El trasllat a la comoditat del Parc de n’Hereveta va suposar el salt definitiu d’escala. Sense perdre l’essència de poble, la Mobofest es va fer gran. Va ser aquí on el festival va atraure mirades d’arreu de l’estat, demostrant que es podia acollir milers de persones mantenint l’esperit acollidor, l’aposta pel que és local i l’absència de massificacions asfixiants.
Si una cosa cal agrair a aquest grup de joves en el seu balanç de deu anys és haver aconseguit que hagin passat artistes quan tot just començaven. Es va donar una oportunitat a Maria Hein, Ánimos Parrec, Plan-ET, Mar Grimalt o Maria Jaume, però també s’hi han viscut comiats històrics de bandes nostrades com Da Souza. Al costat d’ells, clàssics indiscutibles com Joan Miquel Oliver, Miquel Serra o enguany, a la fi, Antònia Font.
Però la Mobofest no s’ha tancat mai en banda i ha apostat per estirar cap a aquesta terra de rostolls caps de cartell estatals i internacionals de la talla d’Amaia, Alizzz, Mishima o Kakkamaddafakka el passat 2025. Un llibre de visites de luxe per a un festival gestionat de forma assembleària.
Això sí, a aquest grup de joves del Pla se’ls ha de reconèixer l’autèntica fita, i no, no són els noms del cartell, sinó com s’ha fet. En un món de grans corporacions i fons d’inversió comprant festivals, que un grup d’amics del Pla hagi mantingut un festival sostenible i amb preus populars durant deu anys, és gairebé un miracle polític, cultural i social.
EL COMIAT
Posar punt a un festival d’aquestes característiques és mal de fer, ara bé, aquest punt final s’ha entès com l’últim gest de coherència de l’organització.
Aquesta setmana, la Mobo no mor, es balla i se celebra.
Tornar al Puig de Consolació de Sant Joan per a la desena edició és un homenatge a les arrels, als voluntaris que han muntat barres de matinada, als veïns i als milers de joves (i no tan joves) de la part forana que han trobat a la Mobo el seu espai de llibertat.
El Pla de Mallorca perd el seu far de l’estiu, però el buit que deixa està ple d’orgull. Un grup de joves va voler canviar la dinàmica cultural de la seva comarca i, sense adonar-se’n, varen acabar fent història de la música a les Illes Balears.
Gràcies per aquests deu anys de música, terra i dignitat. Gràcies, Mobofest.
Notícies relacionades: